Les amistats perilloses és una història adaptada i dirigida per Carol López. Tracta temes com la venjança, el poder, el sexe, la gelosia, la culpa i la crueltat, juntament amb la innocència. Intenta reproduir la França del segle XVIII, barrejant-se amb l’actualitat. 

Si ens fixem en el seu repartiment, un nom ens crida l’atenció: el de Tom Sturgess. Com ha arribat aquest nom britànic a un teatre en català? Sturgess (Wigan, 1998) ha aconseguit aquest paper gràcies a la seva constància i interès per aprendre la llengua. Tot un exemple que demostra que el català es pot aprendre ràpidament i correctament. “D'acord, si estic vivint aquí he d’aprendre i parlar català”, apunta l’actor. 

Va venir a viure a Barcelona durant la pandèmia i s’hi ha arribat a establir. Esmenta que el seu interès per l’actuació es va dur a terme durant la seva adolescència i des de llavors ho ha tingut sempre clar. Ha participat en diverses obres de renom, com Harry Potter and the cursed child (Harry Potter i el llegat maleït) al West End de Londres.

Què destacaries d’aquesta adaptació de Les amistats perilloses? Què té d'especial per a tu?
És una adaptació molt diferent, molt nostra. És molt curta, però el llibre és molt llarg. El ritme és bastant fort i això ens va bé perquè les escenes són curtes i l’acció passa molt ràpidament. El duel final és com una sorpresa. El que és molt especial per mi és fer-ho aquí i en català. No havia llegit el llibre ni havia vist les pel·lícules abans de fer el càsting, per mi era una cosa molt nova. Però crec que és molt especial perquè és una versió molt interessant. 

Sempre havies tingut clar que volies actuar?
Hi va haver un moment quan tenia 16 anys que vaig estar a punt de ser entrenador de futbol, però finalment vaig decidir estudiar teatre. Abans d’això havia fet coses petites, obres al poble on vivia. Tenia l’interès, però va ser quan vaig fer els 16 que ja estava més enfocat a ser actor.

En quin moment decideixes començar a estudiar català i entrar en un projecte com aquest?
Vaig viure aquí durant la pandèmia i, just abans de tornar a Londres per fer una obra allà, vaig conèixer a la meva actual parella, que és catalana. Parlem en anglès entre nosaltres. A principis de 2022, estava aquí passant les festes amb ella i la seva família. Jo encara no parlava gens de català. En aquest moment, vaig decidir que n’havia d’aprendre, que era necessari. Així doncs, vaig començar a llegir i a escoltar pòdcasts en l’idioma, però quan em vaig tornar a instal·lar definitivament aquí l'octubre de 2022 vaig començar a estudiar a saco, fent un curs amb el Consorci per a la Normalització Lingüística. Pensava: “D'acord, si estic vivint aquí he d’aprendre i parlar català”.  Aquesta obra va venir perquè un amic em va enviar una foto del càsting obert i vaig pensar: “M'hi presentaré i ja està”. Era una oportunitat molt guai per fer un càsting obert i al final em van agafar. 

Al final estàs actuant en un idioma après molt ràpidament. Com és connectar amb el personatge d’un idioma que, a priori, no domines?
És un procés difícil i el text també és complicat per connectar, perquè està escrit en un estil com de Shakespeare: amb un parlar de vós, de vostè… És diferent. Mai he dit: “Agafeu l’espasa o parleu”. Acostumo a parlar molt més col·loquial. [Somriu]. Durant els assajos he hagut d’aprendre paraules noves amb un registre totalment diferent. Molta informació nova. Aprenent paraules de quan es parla de coses de l’amor. Havia d'entendre el sentit de què deia i connectar amb aquest. El personatge està molt enamorat i això ha de venir del cor i, per tant, havia de trobar el punt de connexió per deixar entrar les paraules dins meu. Això va ser difícil. No sé si ho he aconseguit. És doble feina: entendre el que llegeixes i que s’adapti a tu.

Tom Sturgess com Danceny i Elena Tarrats com Cécile /   Sílvia Poch (Teatre Lliure)

Creus que hi ha moltes diferències entre la indústria teatral de Londres i la catalana?
La diferència principal és que la d'allà és més gran. No hi ha molta diferència en la qualitat, però nosaltres tenim més teatres i això implica més funcions i oportunitats. A més, allà puc treballar en 10 ciutats diferents o fer carrera d’actor sense haver d’anar a fer obres a Londres. Puc fer gires a Manchester, Birmingham… Aquí potser tot està molt més centralitzat entre Madrid i Barcelona. Malgrat això, a Catalunya hi ha moltes ganes de fer teatre i hi ha molta qualitat.

Quan vas arribar a Barcelona, fins a quin punt tenies consciència de tota la connotació política i les reivindicacions que es fan al voltant de la llengua catalana com a llengua minoritària?
No, no era conscient de res, de fet, em posa nerviós. Vaig aprendre català i vaig venir aquí per fer d’actor i estar amb la meva parella. No vaig aprendre català per una decisió política. Ara estic fent entrevistes i, és clar, em pregunten pel tema. Em dona una mica de nervis perquè no vull ser utilitzat com una arma. No sé si té sentit. No vull que se m’assenyali per res en concret. Jo vaig venir aquí i vaig aprendre català per la vida. M’encanta estar aquí, m’encanta Catalunya, la gent d’aquí, i per això també he volgut aprendre català. Però no ha sigut amb una intenció política.

"Vaig aprendre català i vaig venir aquí per fer d’actor i estar amb la meva parella, no per una decisió política"

Com és pel teu entorn actuar en una obra, en un lloc diferent i en un idioma diferent? Ha quedat bastant clar que t’agrada Barcelona…
Per entorn dieu amics i família? Ara ja estic molt més acostumat d’estar aquí. Quan vaig venir va ser un canvi molt gran perquè vivia a Londres i tot el meu entorn era d’allà (família, amics, companys de feina…). En el moment en què em vaig instal·lar a Barcelona estava perdut, només tenia a la meva parella i els seus amics, que són increïbles i m’han cuidat moltíssim. És difícil quan estàs lluny del teu entorn habitual, aprenent un altre idioma i no pots parlar fluidament a la taula. Ara ja estic molt més còmode i sento que és molt fàcil tornar a Anglaterra. Quan acabi l’obra, hi tornaré per passar tres setmanes amb la meva família i amics. Està molt bé la vida aquí, però també poder tornar quan vulgui. Sento que no estic atrapat i això m'agrada.

La representació acaba el dia 18 de juny. Tens pensat buscar més oportunitats en el teatre català o vols seguir en un altre lloc? 
M’encantaria actuar en cinema o en una sèrie. Mai he fet cap projecte audiovisual, sempre he fet teatre. M’encanta estar en un grup, assajar junts i tenir una família aquí. Som un grup molt maco, tenim una gran connexió que a vegades en l’audiovisual és difícil tenir perquè estàs més sol. Només hi vas per a fer una escena concreta i marxes. Però aquí has d’estar cada dia fent les funcions juntament amb tots els companys. Pel que fa a treballar aquí o Anglaterra, no ho sé… dependrà del que vingui. Si hi ha oportunitats aquí, m’interessa molt. Però també sé que em sento més “còmode” treballant en anglès. En certa manera és menys feina.