[#if caratula??]
    [#if caratula?is_hash]
        [#if caratula.alt??]
            ${caratula.alt}
        [/#if]
    [/#if]
[/#if]
Publicat el 08 de juny 2020

Xavier Espot Zamora (Escaldes-Engordany, 1979) és l'actual cap de govern del Principat d'Andorra, càrrec que ocupa des del 15 de maig del 2019, després de guanyar les eleccions generals com a candidat de Demòcrates per Andorra

En el context de la crisi sanitària generada per la pandèmia de la Covid-19, el govern que encapçala ha destacat per haver fet un test massiu al 90% de la població andorrana, basat en dues proves d'anticossos i que ha estat pioner al món. Així mateix, les mesures de prevenció aplicades han estat estrictament basades en la voluntarietat dels ciutadans, no aplicant en cap moment l'estat d'alarma (la legislació andorrana no ho preveia fins al març). Amb una població de 77.000 habitants, Andorra ha tingut més de 850 casos de coronavirus i 51 morts, malgrat que el seu model de confinament i de gestió de la pandèmia ha estat reconegut arreu del món. En aquesta entrevista parlem amb ell sobre com s'ha viscut la pandèmia al Principat, però també dels reptes de futur que deixa la crisi, portes endins i enfora.

Espot atén el Diari de Barcelona telemàticament des del seu despatx. L’entrevista s’ha realitzat per videoconferència, davant el risc que suposava fer-la presencialment a Andorra: les autoritats espanyoles mantenen la frontera tancada i els periodistes hauríem pogut ser obligats a fer quarantena en tornar a Catalunya.


Es pot donar per extingida la situació de pandèmia a Andorra?
No crec que puguem parlar ni a Andorra ni arreu d'extinció. És cert que la corba epidemiològica, particularment en el cas d'Andorra, presenta un aspecte molt favorable i que el nombre de casos actius és gairebé residual. Però evidentment no estem exhimits d'un possible rebrot. No parlaria d'extinció, sinó d'una situació molt favorable, que permet i justifica un desconfinament. Però no tornar a la situació del mes de març anterior. 

A Andorra en cap moment s'ha decretat l'estat d'alarma, i, a més, s'han dut a terme mesures menys restrictives que a d'altres països. Això ha estat fruit de les particularitats d'un país petit?
Sí, efectivament. La nostra pretensió no ha de ser en cap cas donar lliçons a ningú, ni voler traslladar el model d'Andorra a altres països, i menys a aquells que no tenen la nostra idiosincràsia. Andorra és un país amb unes especificitats molt concretes, amb una població que no arriba als 80.000 habitants. Un territori petit i enclavat i una trama urbana contínua, que han facilitat la presa de determinades decisions en la gestió d'aquesta crisi. Tenim unes particularitats diferents de països de 40 o 50 milions d'habitants, on no hagués estat possible aplicar mesures basades estrictament en la voluntarietat, fent necessari l'aplicació de determinades mesures més coercitives com ara l'estat d'alarma. 

El fet que el Ministre de Salut, el Dr. Martínez Benazet, sigui metge ha estat determinant en el fet de prendre algunes d'aquestes decisions?
No sé si ha estat determinant, perquè al final les decisions acaben sent col·legiades, però evidentment ha aportat un valor afegit innegable. Es tracta d'una persona que no només és metge, sinó que és pneumòleg, una especialitat molt connectada amb els efectes que es deriven de la Covid-19, i que té una acreditada experiència en aquesta matèria, a més de conèixer molt bé el nostre sistema sanitari. Evidentment, més enllà dels assessoraments que s'han pogut obtenir a nivell extern, té un bon criteri personal que de ben segur ha condicionat l’encert de moltes de les decisions adoptades.

Xavier Espot, cap de govern d'Andorra, mentre es feia el test de la Covid-19

El repte, ara, són les seqüeles dels pacients?
Tenim molts reptes des de la perspectiva sanitària, per no dir des de l'econòmica i social. El repte és acabar de conèixer bé aquesta malaltia, que encara té molts punts foscos. És saber si hi haurà un rebrot o no, i particularment saber si estarà lligat a factors climatològics. És conèixer quins seran els efectes secundaris de les persones que hagin pogut contraure la Covid-19. I el gran repte és aconseguir una vacuna i saber quan ens podrem immunitzar.

Un conjunt de reptes en els quals Andorra ha aportat el seu granet de sorra, amb la realització del cribratge massiu a la població. 
Si alguna cosa ens enorgulleix de la gestió de la crisi sanitària que hem fet és aquest procés de cribratge massiu a més del 90% de la població. Entre altres coses, ens ha permès detectar unes cent persones que haguessin passat la malaltia de manera asimptomàtica, però a banda també té un caràcter científic general important. Ha contribuït a permetre un major coneixement de la malaltia, de manera que ha beneficiat no tan sols els andorrans i les andorranes, sinó el conjunt de països del nostre entorn. 


"El cribratge a tota la població ha estat el procés més ambiciós que ha fet mai Andorra"


Quin cost econòmic, però sobretot logístic i humà, ha tingut aquest cribratge? 
Sense cap mena de dubte ha estat el procés més ambiciós que ha fet mai Andorra. Un projecte d'una envergadura enorme i, a més, que s'ha posat en marxa en temps rècord. Ha implicat gairebé totes les institucions, personal d'arreu (més de 1.500 voluntaris) i, a escala logística, els espais, la gent... Fer-ho de forma ordenada, agendada, sense sortir del cotxe... Sense voler ser triomfalista crec que ho podem catalogar d'espectacular. I això no és mèrit del govern andorrà, sinó que ha estat mèrit de tothom, en especial dels ciutadans i ciutadanes d'aquest país que han cregut en el projecte. 

En molts països hi ha hagut problemes amb la fiabilitat dels testos. Com s’ho ha fet el seu govern per evitar que li prenguessin el pèl?
Aquí hi ha una part important de factor de sort. I més, tenint en compte un context tan difícil com el que vam viure amb la crisi sanitària, que gairebé semblava un campi qui pugui... Però és evident que també hi ha una sèrie de mesures de precaució i un factor d'anticipació i raonabilitat en la presa de decisions. Nosaltres vam voler comprar uns testos sabent que havien estat prèviament avalats per les agències sanitàries corresponents, tot i que això comportés un encariment del cost. Ha permès que el nivell de sensibilitat dels testos que s'han aplicat hagi estat molt elevat. 

Una família andorrana mentre es feia la prova d'anticossos del coronavirus

En aquesta tornada a la normalitat que es preveu, hi ha coses que han arribat per quedar-se?
No sé si han arribat per quedar-se, però, en tot cas, —i tant de bo m’equivoqui— determinades mesures com el distanciament social, el fet d'extremar determinades mesures d'higiene o l'ús de la mascareta crec que es quedaran durant força temps. Com a mínim fins que no tinguem la garantia que no hi hagi un rebrot important, particularment a la tardor, i mentre no arribi una hipotètica vacuna, continuarem immersos en aquesta 'nova normalitat'.

I què ha canviat per sempre, a Andorra? 
És evident que aquesta crisi accelerarà determinats processos que ja estaven endegats: la diversificació de la nostra economia, el procés d’aproximació a Europa, el fet que no puguem viure del marge i al marge... Crec que això ho ha acabat de confirmar aquesta crisi. D'altra banda, si ha canviat alguna cosa en clau positiva és que per primer cop, particularment fora de les nostres fronteres, Andorra ha donat la imatge de ser un país capdavanter, modern i que s'ha anticipat a la crisi sanitària.

La imatge no sempre era la desitjada?
A vegades la imatge d'Andorra des de fora és la de l'Andorra que viu al marge, l'Andorra que abans feia contraban, l'Andorra que viu del tabac i l'alcohol, l'Andorra de l'evasió fiscal... Una imatge que fa anys que no correspon a la realitat, però que en certa manera pervivia. Amb humilitat, crec que hem pogut demostrar que malgrat les nostres febleses i recursos escassos, el model d'Andorra ha construït un model específic que ha atret l'atenció d'altres països en clau positiva. 


"Andorra no té cap intenció de donar lliçons a ningú per la gestió de la pandèmia"


Arran d'aquesta experiència, Andorra pot tenir coses a ensenyar a altres països?
No, no ho crec, i ho vull destacar molt: Andorra ha estat capaç de demostrar dins i fora que d'acord amb la seva realitat pot fer les coses bé. Però Andorra no ha demostrat ni ha de demostrar a altres països que el que ha fet és millor. Primer, perquè s'ha de trencar una llança a favor de totes les persones que governen actualment arreu del món, ja que ningú s'esperava que pogués arribar un tsunami d'aquestes característiques. I després, perquè determinades decisions que ha aplicat Andorra i que han estat aplaudides no tenen sentit a països com ara França o Espanya. Si jo hagués estat el president del govern espanyol o de la República Francesa no hauria intentat fer un confinament sobre la base de la bona voluntat dels nostres ciutadans, perquè hagués estat molt difícil d'implementar. Per tant, cap intenció de donar lliçons a ningú. 

Què ha suposat per al país aquests mesos de tancament de fronteres?
Ha evidenciat que Andorra és un país que, d'acord amb la seva realitat econòmica actual, és molt depenent del turisme i de les persones que ens vénen a visitar. Per tant, ha demostrat que hem de continuar aquest procés de diversificació de l'economia, per ser menys vulnerables i menys dependents de determinats sectors, sense voler dir que els desmereixem. 

En aquesta línia, aquesta setmana s'ha confirmat que Espanya no obrirà les fronteres fins al juliol, malgrat que vostès voldrien que fos abans. Queden tocades les relacions amb Espanya?
No, en absolut. La col·laboració i cooperació amb Espanya ha estat excel·lent des del principi. Aquestes decisions no s'han pres contra ningú, sinó que són molt legítimes i basades en la seva pròpia realitat sanitària i sobirania, i, a més, sempre han estat justificades i dialogades. En cap cas això compromet la relació i nosaltres continuarem treballant perquè aquesta permeabilitat entre les fronteres es doni com més aviat millor. 

En aquest futur, quin control de caràcter sanitari hi haurà per aquelles persones que vulguin visitar el Principat?
Més que control sanitari, el que aplicarem als turistes seran les mateixes mesures que estem aplicant als nostres ciutadans i ciutadanes: ús de la mascareta, distanciament social, aforament limitat de locals... Més que fer un control de la gent que ens visita, l'objectiu és fer una sèrie de projectes vinculats a controlar qualsevol possible rebrot, particularment en aquells sectors o indrets que estiguin molt en contacte amb el turisme. Ens hem dotat d'una sèrie d'instruments sanitaris que ens han de permetre passar d'un cribratge massiu a cribratges sectorials, poblacionals i concrets per evitar justament aquests rebrots. 

El cap de govern d'Andorra, Xavier Espot, durant una roda de premsa per analitzar la situació de la Covid-19

A altres països s’han posat en marxa aplicacions de rastreig de la Covid-19 a través dels mòbils. Podria resultar útil en el cas andorrà?
Podria resultar útil, i crec que és una eina que s'ha d'estudiar i valorar, ja que és molt interessant. És un tema que mereix una reflexió pausada i una anàlisi jurídica detallada, perquè evidentment hem de mirar que no impacti en l'aspecte del dret fonamental i de les llibertats públiques. Per tant, no tanquem la porta a aquesta possibilitat, però creiem que ha de ser degudament meditada.  

A Andorra sempre hi ha hagut el debat d'associar-se amb la UE o de quedar-se'n al marge. Des d'un punt de vista financer, ara el debat ha deixat de tenir alternativa?
Som un govern responsable i els compromisos econòmics i financers que es deriven de totes les mesures que hem aportat fins a dia d'avui els tenim garantits, amb unes vies de finançament objectives i que tenim al sac i ben lligat. Però el Govern ha de ser previsor i amb independència dels compromisos assumits ja hem de mirar possibilitats alternatives de finançament, pel cas que hi hagi un possible rebrot a la tardor o que no puguem renovar les pòlisses de deute. És la nostra obligació i per això hem obert totes les finestres al nostre abast.

Com ara?
Al final, aquesta crisi ha vingut a confirmar determinades decisions o processos ja engegats amb anterioritat. És per això que des del gener som en un procés d'adhesió al Fons Monetari Internacional, que volem culminar enguany. I és per aquest motiu que hem contactat amb França, Espanya, el Banc Central Europeu, el Banc Europeu d’Inversions i el Banc de Desenvolupament del Consell d’Europa. Algunes d'aquestes possibilitats son molt a tocar. 

Però tots aquests contactes diplomàtics i converses se'ls haurien pogut estalviar si ja haguessin estat associats. 
Bé, això és matisable. En el sentit que, fins i tot en el cas que haguéssim tingut ja en vigor un acord d’associació amb la Unió Europea, no és evident que nosaltres haguéssim tingut accés als mecanismes de liquiditat del Banc Central Europeu. 

I en l'àmbit de la lliure circulació de persones no haguessin tingut menys maldecaps?
No hi estic massa d'acord, ja que justament aquesta crisi sanitària el que ha suposat ha estat gairebé una derogació de tots els principis de lliure circulació de l’Espai Schengen. Evidentment el fet de ser un Estat associat et facilita les coses i al final formes part d’un espai i d’un grup d’Estats on els mecanismes de diàleg i de cordinació estan molt més establerts i formalitzats. Per tant, de mal no n’hagués fet cap, en absolut. Ara bé, jo crec que no podem viure de mirar el passat o de lamentar-se del que hem fet o hem deixat de fer. Els tempos són els que són i les coses es fan d’acord amb la realitat de cada moment.

Canviaran coses en la negociació que mantenen actualment amb Brussel·les?
Ens hem de quedar amb que el nostre procés d’aproximació a Europa s’ha de tirar endavant i que determinades premisses d’aquest procés, després de l'experiència d'aquesta crisi sanitària, també s’han de recalibrar o matisar. Per exemple, tota la qüestió de l’accés als mecanismes de liquiditat del Banc Central Europeu, dels que abans potser dubtàvem sobre si s’havien d’incloure o no en el procés de negociació, ara s'ha fet evident que han de formar part d'aquesta negociació.


"Amb la crisi sanitària ha quedat clar que el procés d'aproximació a Europa ha de tirar endavant"


En algun moment va sentir que el govern andorrà estava a punt de perdre el control de la pandèmia?
No, no vaig tenir mai la sensació que perdéssim el control. Sí que vaig tenir, particularment en els inicis, una sensació d’indefinició i de desconeixement de què albiraria el futur, i particularment els propers dies i setmanes. Després del tancament és veritat que vam tenir uns dies on creixia de manera exponencial la corba epidemiològica i no sabíem quan es revertiria ni i si el moment que havíem adoptat la decisió era l’adequat o ja era massa tard. Pocs dies de diferència podrien haver canviat molt la realitat, particularment en un país que també té determinades vulnerabilitats (només tenim un hospital públic, no podíem recórrer al sistema sanitari dels nostres països veïns...). Si per exemple haguéssim col·lapsat el nostre sistema sanitari i no haguéssim disposat de respiradors, sí que hagués estat un drama.
 

El govern andorrà va fer dimecres un minut de silenci en reconeixement a la memòria de les víctimes de la pandèmia

Dos mesos després, faria res diferent?
[Hi reflexiona uns segons] Potser determinades decisions en l’àmbit econòmic i social, on per una qüestió de manca de recursos i de manca de capacitat d’anticipació hagués estat bé una millor gestió, haver aprovat certes mesures amb anterioritat. És veritat que la gestió sanitària sempre anava un pas per davant, però si haguéssim estat capaços de prendre segons quines decisions abans, potser hauríem alleugerit una mica les dificultats que hem patit al teixit econòmic i social del nostre país. 

Haurà cohesionat més la societat andorrana la crisi de la Covid-19?
Indubtablement. I ja és visible ara. El cribratge massiu, per exemple, ha estat un acte de cohesió social espectacular, on la gent ha tingut la sensació que posava el seu granet de sorra. A vegades, també existeix la imatge errònia de les dues Andorres: dels patricis i els plebeus. I no és així, no ha estat mai així. Però és aquesta imatge que es vol donar dels andorrans de soca-rel, que són els que tenen dret a vot, els que tenen les capacitats econòmiques concentrades; i la de les persones sorgides de la immigració, que han vingut a treballar aquí i que estan excloses.

No és cert?
No ho és en absolut, però en tot cas aquesta imatge ha quedat completament esvaïda arran de la crisi sanitària i de tot una sèrie de fites comunes que ens hem marcat. Crec que tots hem anat de la mà i la gent s'ha sentit molt orgullosa  de pertànyer a aquest país, independentment del seu origen, de la seva procedència i de quants anys fa que estan al nostre país.

— El més vist —
- Comentaris -
- Etiquetes -
— El més vist —