[#if caratula??]
    [#if caratula?is_hash]
        [#if caratula.alt??]
            ${caratula.alt}
        [/#if]
    [/#if]
[/#if]
Publicat el 24 de juny 2020

Pello Reparaz (Arbizu, 1990) és músic, compositor i productor, actualment al capdavant de Zetak, un projecte de música electrònica en èuscar, al qual va donar vida ara fa un any, que defineix com una "proposta musical diferent, per a la gent que se sent diferent". Anteriorment havia estat vocalista de Vendetta, un grup de ska amb ritmes africans, entre 2008 i 2018.

Avui dia es troba immers en la gira 2020 de Zetak, molt afectada per la crisi del coronavirus, i la compagina amb els seus estudis de composició de música moderna a Londres. Actualment viu entre Navarra i el Regne Unit i està centrat en la composició de cançons i la producció

 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 

OMG ❤️

Una publicación compartida de Pello Reparaz (@pello_reparaz) el


Esteu preparant una nova cançó i un videoclip. Com ha anat el rodatge?

Sí. Hem tingut un rodatge intensíssim, fa gairebé una setmana que va arribar l'equip i els últims tres dies he dormit entre 4 i 5 hores. Suposa molta feina, però estem a gust, amb moltes ganes. Estem segurs que agradarà. 

S'acaba de complir un any del llançament d'Errepidean, el vostre primer single. Com valoreu aquest primer any d'existència de Zetak?

Ha estat una autèntica bogeria. [Riu.] Just ha coincidit el primer aniversari amb el milió de reproduccions de la cançó a YouTube, que ha estat molt simbòlic. Crec que és molt gran començar un projecte d'aquestes característiques i rebre una acceptació com la que hem rebut. Veritablement és una meravella, estic feliç.

 

Fins a quint punt és important aquesta acceptació?

Jo escric música perquè és part de mi, canalitzo els problemes a través de la música i tots els meus sentiments els equilibro gràcies a escriure cançons, però et mentiria si no et digués que l'acceptació et dona força i ganes de seguir. 

Com s'ha forjat aquest pas de Vendetta a Zetak, amb el canvi d'estil musical que suposa?

Quan vam crear Vendetta jo tenia tan sols 17 anys. Per aquell llavors escoltava moltes bandes de ska i rock britàniques com The Specials, The Selecter, Madness... Vendetta va ser una meravella, un projecte on vaig aprendre moltíssim, però van ser gairebé onze anys sense parar. Dels 17 als 28 un xaval canvia molt i la música que escolta també. Em plantava en un moment en el qual les meves referències eren unes altres i les coses que volia fer en l'àmbit creatiu eren molt diferents de les que volia fer quan tenia 17 anys. Sempre he cregut que una pista ha de transmetre el que veritablement tens en aquell moment i el que estàs vivint, alguna cosa que sigui real. 


"Vendetta va ser una meravella, però van ser gairebé onze anys sense parar. Dels 17 als 28 anys un xaval canvia molt i la música que escolta també"


Vendetta havia deixat de plasmar la realitat en la qual vius? 

No, una cosa no treu l'altra. Vendetta era totalment real, però en plantejar-me davant d'un paper en blanc tenia clar que volia fer alguna cosa diferent i que fos més afí a la música que jo estava escoltant, a la música que em poso quan estic a la dutxa. Ara, per exemple, escoltava Moderat en comptes de The Specials. 

 

Així, el de Zetak és un projecte que et sents més teu, amb el que et sents més identificat?

En aquest moment potser et diria que sí. Si m'arribes a preguntar fa un any no crec que et pogués dir que si, perquè Vendetta me la vaig sentir totalment meva fins a l'últim concert. Però atenent a com soc en aquest moment i a les meves inquietuds creatives, es pot dir que Zetak és extremadament meu ara mateix. 

El canvi d'estil musical també ha influït en el moment de compondre les cançons?

No ho crec. Més enllà de com la vesteixis, una cançó és una cançó: una progressió d'acords, una melodia bonica i una bona lletra. És cert que les meves lletres han canviat molt respecte a l'època de Vendetta, però a això han influït altres factors, com el fet de formar-me a Londres, que m'ha donat accés a noves eines i altres vies. En el cas de Zetak, he pogut treballar amb total i absoluta llibertat, també perquè he tractat sempre des de personatges que he creat.

Parlar en primera persona a les cançons et limita?

Si parlo de mi, em sento obligat a ser molt fidel a les coses que verdaderament m'han passat i, en canvi, quan parlo de personatges, encara que sigui de temes que visc i sento, tinc una llibertat abismal. A Zetak, gairebé totes les cançons parlen de personatges ficticis, perquè em genera una llibertat increïble, interpel·lant d'una forma més forta al públic. 

Una llibertat que musicalment es deu haver fet més que evident amb el pas a la música electrònica, on es pot experimentar amb els sons més enllà dels instruments?

Aquesta pregunta m'encanta perquè és una cosa molt curiosa. Jo soc molt melòman, m'agraden molt els discos i la identitat sonora m'apassiona. A les bandes d'abans, el bateria tenia la seva bateria, el guitarrista la seva guitarra i el baixista el seu baix; i llavors, la banda tocava i sonava a aquella banda, la identitat sonora era molt compacta. Però ara la música electrònica ens dona una llibertat abismal, ja que amb un sol ordinador et permet crear textures de tota mena, amb la possibilitat que sigui molt caòtic. Una de les meves preocupacions a Zetak ha estat enfocar la identitat sonora de forma clara, obligant-me a pensar que és com una banda dels anys 60, en què he de triar determinats elements amb els quals treballar. 


"La música electrònica ens dona una llibertat abismal, però a Zetak he cregut necessari enforcar la identitat sonora de forma clara"


La posada en escena damunt de l'escenari no deu tenir res a veure, no?

En aquest moment la formació de la banda és una bateria híbrida, un xilòfon MIDI, uns PD-8 amb un mòdul, uns sintetitzadors, un Novation... [Riu.] O sigui, no té res a veure a qualsevol escenari en el qual jo hagi estat. És una proposta arriscada, però que crec que afegeix interès a un projecte que té com a objectiu fer sentir coses diferents a la gent. No incomodar, però al mateix temps incomodar. Fer que la gent no es quedi indiferent. 

 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 

💛A H A Z T E Z I N A💛 Etiketatu lagunak!!! #zetak #kontzertusekretua . LAN IKARAGARRI HAU: @ibilife

Una publicación compartida de ZETAK (@zetak_org) el

 

Abans ens parlaves de bandes com The Specials, The Selecter, Madness... Es mantenen com els teus referents musicals o han canviat amb el pas dels anys?

The Specials, The Selecter, Madness, Rancid, NOFX... Són referents i sempre ho seran. Al final són part del Pello d'avui dia. Jo no estaria en aquest punt si no fos per la Polla, Cicatriz, Eskorbuto, Skalariak... Però és evident que després n'han vingut d'altres. Moderat, Stromae, Major LazerThe Blaze són referents que tinc avui en dia i s'han convertit en referències. Rancid, per exemple, potser és un referent per a Zetak, però no una referència. En canvi, aquests sí que ho són. 

Està vivint una segona joventut la música en èuscar? 

Hi ha moltíssima gent que vol escoltar música en èuscar i no només a Euskal Herria, sinó també fora. En són claríssims exemples bandes com Berri Txarrak, gent que han pogut emplenar un WiZink Center a Madrid cantant en èuscar. No sé si es tracta d'una segona joventut, perquè sempre hi ha hagut bandes, com Kortatu o Negu Gorriak en èpoques anteriors, que han transcendit d'Euskal Herria, però és cert que en aquest moment han sorgit bandes com Huntza o Nøgen que són molt joves. Gent que surt i es posiciona, i crec que això segueix sent un bon senyal. 

 

 

I en l'àmbit estilístic?

Estilísticament sí que crec que és cert que hi ha un punt d'inflexió. No estem ancorats en la trikitixa i poc més. Existeix, per descomptat, i ha d'existir, però també estan sortint altres propostes molt interessants en l'àmbit musical i estilístic. Crec que l'escena basca està molt viva i que cada cop ho estarà més. 

Molts d'aquests grups componen música íntegrament en èuscar, quan anys enrere era molt més difícil trobar grups així. Estic pensant en bandes com Kortatu, Piperrak, La Polla Records, Lendakaris Muertos, Negu Gorriak... A què es deu?

És una bona pregunta i bastant profunda. No ho sé, és veritat que grups com Berri Txarrak o Gatibu segueixen demostrant que poden dedicar-se estrictament a la música tot i cantar únicament en èuscar. Això motiva a la gent. Tot el que sigui remar en aquesta direcció em sembla positiu. 

També és el cas de Vendetta i Zetak.

Sí. A Vendetta nosaltres cantàvem moltes cançons en castellà i ara la meva opció ha estat cantar-ho tot en èuscar. En el meu cas, ho sento així, he viscut sempre en eusquera i ho sento molt natural. I Vendetta era un projecte que compartia amb gent d'altres llocs de Navarra, que no deixa de ser un lloc molt plural. Era el marc de Vendetta, però ara, en el marc de Zetak, té sentit que sigui així, al ser jo l'únic compositor en l'àmbit líric. 

Els grups que canteu en èuscar ho teniu més difícil per arribar al públic en general?

És una anàlisi tant interessant com complicada. Crec que aquest exotisme que li dona el fet de no entendre absolutament res i els sons tan diferents que tenim també el fa especial i fa que molta gent el vulgui escoltar. Tenim pros i contres. Ens tanca algunes portes, però també ens n'obre d'altres. És interessant, ric, plural... A mi m'agrada, és un joc divertit. 

 

Creus que el final del conflicte violent, que no de les seves conseqüències, a Euskal Herria ha tingut un efecte en el panorama musical (lletres, estils, ús de la llengua, concerts...) en èuscar?

Euskal Herria ha canviat i segueix canviant. El conflicte segueix, però és evident que tots els passos i canvis que es donen en aquest sentit influeixen absolutament en tot el que es fa aquí. I és veritat que potser certes connotacions negatives que tenia tot el que es creava en èuscar en una època determinada ha perdut una mica de força. Gent que potser estava contaminada per aquestes connotacions ha obert les portes a escoltar música en èuscar. 


"Durant una època existien certes connotacions negatives a tot el que es creava en èuscar"


Un dels grans motors de Zetak havien de ser els concerts i els festivals. Quin efecte preveieu que tindrà la crisi del coronavirus per a vosaltres?

Està clar que el coronavirus ha tingut una influència directa en la indústria de la música i de la cultura en general. En el cas concret de Zetak, havíem plantejat la nostra primera gira i per sort teníem molta contractació de cara a l'estiu. Havíem d'estar en molts festivals i festes, que finalment s'han ajornat o anul·lat. El cop és fort, però la veritat és que és fort per tothom. Jo personalment no em puc queixar, ja que no esperava que Zetak tingués des de l'inici la rebuda que està tenint.

Quin ha de ser el paper de les institucions en aquest context?

El primordial és asseure's amb els músics i els agents culturals per parlar amb ells. Aquest ha de ser el primer pas: veure la situació en la qual ens trobem. Si algú té intenció i ganes de tenir-nos en compte ho farà. El que hem de demanar són ganes d'ajudar al sector. 

Que significa per tu la música?

Socialment crec que és una eina indispensable, tot i que no et sé dir per a què, ja que cadascú té una idea i sent unes coses, però ens acompanya a pràcticament tots els éssers humans. El millor que té és que qualsevol pot fer-la d'una forma o altra. Crec que transcendeix, qualsevol canta a la dutxa i això també és música. És l'eina més poderosa amb la que comptem.

Acabem amb el "Paraula a Paraula".

1. Una cançó.

Stand By d'Extremoduro. No sé per què m'ha sortit aquesta. [Riu.]

 

2. Un grup que escoltis últimament.

Els suecs Hoffmaestro.

 

3. Un concert inoblidable.

Macklemore, l'any passat a Budapest.

 

4. Vendetta.

Amor.

5. Zetak.

Il·lusió.

6. El futur.

Zetak.

7. Euskal Herria.

Casa.

8. Els presos d'Altsasu.

Els nostres.

9. L'èuscar.

La nostra forma de veure el món.

10. Pello Reparaz.

Treball, ganes i il·lusió.

— El més vist —
- Comentaris -
- Etiquetes -
— El més vist —