Cada vegada són més els joves que busquen alternatives econòmiques per conèixer el món. Avui en dia hi ha moltes plataformes que ofereixen allotjament i algun o diversos àpats, a canvi de treballar per un parell d'hores al dia. Una alternativa que cada vegada crida més l'atenció per aquells viatgers que tenen poc pressupost. Les plataformes més utilitzades per aquests tipus de viatge econòmic és Worldpackers i WorkAway. 

Aquests portals son d'origen brasiler, i les alternatives d'allotjament que oefereixen són cases rurals, granges, campaments i hostals. Les condicions del voluntari variarà en funció de l’empresa. No obstant això, aquest tipus de servei obliga a donar allotjament, i depenen dels casos, tots els àpats del dia. 

La majoria de les persones que fan servir aquestes plataformes són joves que tenen ganes de descobrir el món sense haver de gastar tants diners. També, és una alternativa per a aquells que volen aprendre un idioma mentre viatgen. 

La web o l'app és senzilla d’usar: cal fer-hi registre, i crear un perfil omplint una sèrie de camps, com és per exemple els interessos, estudis, els idiomes, els objectius i els motius pel qual t’interessa participar; i per últim, una fotografia o un vídeo de la persona interessada. Un cop el perfil creat, ja es pot començar a buscar allotjament, a través dels filtres del cercador. 

En el procés de sol·licitud de cada empresa, la persona interessada ha de respondre un seguit de preguntes, com per exemple l’experiència en les tasques a realitzar, els dies desitjats, els motius i la motivació. 

Cal tenir en compte que depenent del país i la duració d’aquests tipus de voluntariat, s’haurà de complir, a més, amb els requisits legals que demani cada país, com pot ser per exemple el visat. 

Worldpackers no és una plataforma gratuïta. De fet, cal pagar una subscripció anual: l'opció econòmica és el “Trips Solo” que costa 29 dòlars (27 euros), per tal de poder enviar sol·licitud. Aquesta paga inclou un suport de la mateixa gestió, la possibilitat de posar-se en contacte amb altres viatgers, i inclou una assegurança d’allotjament d’emergència, en el cas de l'experiència de l’amfitrió no sigui el que s’hagi acordat. 

El Diari de Barcelona ha parlat amb alguns viatgers per saber la seva experiència com a voluntaris, per tal de conèixer el seu punt de vista i saber si per a ells es tracta d’una oportunitat per viatjar, o una explotació laboral encoberta. 

Eduarda Baciquetti, 23 anys

Un cop graduada, l’Eduarda, provinent del Brasil, va decidir que volia conèixer Anglaterra. Al seu país aquestes plataformes són famoses i és molt comú fer-ne ús. Baciquetti va utilitzar Worldpackers i va trobar allotjament a un hostal que situat a la zona 1 de Londres. 

“La meva experiència allà va ser increïble, perquè vaig trobar gent increïble per compartir-la amb mi”

Baciquetti va gaudir del màxim de l’experiència durant un mes. La seva tasca en l’hostal era el servei de neteja. Durant sis dies a la setmana treballava de 9 a 12 del matí. Realitzava el check-in i el check-out de les habitacions, i mantenia les àrees comunes netes.  

Confirma que gràcies a aquest voluntariat va obtenir l'oportunitat de recórrer tota la capital i els voltants, sense gastar-se molts diners. Pel que fa a l’experiència en general explica: “ Va ser increïble, perquè vaig trobar gent increïble per compartir-la amb mi”. 

Pel que fa a l’ambient, assegura que va estar acompanyada en tot moment. Els responsables de l’hostal eren flexibles amb l’horari i amb qualsevol inconvenient d'assistència a les tasques. I per ara, segueix en contacte amb els altres voluntaris que va coincidir en l’estada, assegurant que gràcies a ells l’experiència va ser més amena.  

Giacomo Belvedere, 19 anys 

En Giacomo és un estudiant italià de Dret a Milà. Aquest estiu va trobar l’oportunitat a través de les plataformes, perquè el seu objectiu era millorar el nivell d’anglès. Per això va decidir marxar a Anglaterra.

Va aconseguir treballar d'ajudant de cuina en un hostal. Dos dies a la setmana en Giacomo es dedicava a posar els plats als rentavaixelles. Els 4 dies restants, s’encarregava, juntament amb altres voluntaris i treballadors, de servir els residents de l'hostal el menú del dia. 

Belvedere confirma que la tasca no era difícil, però que tenia especialment cura quan havia de posar els plats en el rentavaixelles per tal de no fer-se mal. Això no obstant, diu que les condicions eren realment bones: “Tenir menjar i allotjament per treballar un parell de dies crec que és un tracte molt just".  

Daniella Locatis, 20 anys

La Daniella Locatis viu a Washington. Aquest  any ha decidit prendre’s un semestre sabàtic de la univesitat per explorar Europa per primera vegada, i per això, l’alternativa més econòmica era apuntar-se en algun programa de voluntariats. D’aquesta manera, a través de Worldpackers va acabar el primer mes treballant amb en Giacomo servint menjar als residents de l'hostal, en el centre de Londres. 

Locatis va decidir passar el segon mes a Lisboa fent el mateix tipus de voluntariat, i llavors va seguir la seva estada a Itàlia. En quant el seu treball, variava en funció de l’hostal o l’alberg que s’allotjava. Comenta que les feines eren força variades d'un lloc a un altre: “He servit menjar, m’he encarregat de les tasques de recepció, he cuinat o he fet tasques domèstiques, com ara rentar roba, plats i manteniment bàsic”. Destaca que la funció del voluntari varia segons cada hostal o alberg, però afirma que mai s’ha trobat treballant més de trenta hores setmanals. 

“La meva experiència ha estat força positiva. Totes les experiències laborals han estat segures i m'han permès la llibertat de viatjar i explorar grans ciutats i els seus voltants pel meu compte.”

La Daniela diu que durant el semestre que ha estat viatjant amb el programa mai ha sentit cap classe de discriminació. Però sí que ha escoltat comentaris d’altres voluntaris: “Van patir algun tipus de discriminació en rebre un horari de treball més dur o amb més hores, o algun comentari sexista o homòfob per part de la direcció”. 

I pel que fa a la regulació, opina que es regula en “un procés de verificació més social mitjançant revisions i experiències que comparteixen els voluntaris perquè l’experiència sigui millor pels pròxims”. 

Ignasio Bueno, 26 anys

L’Ignasio té 26 anys i viu a Argentina. Aquest estiu va decidir deixar de treballar per poder viatjar i conèixer algunes ciutats. En total ha fet sis voluntariats durant un any. Entre ells, a Itàlia, a Anglaterra i a Escòcia, a través de la mateixa plataforma.

L’Ignasio explica la tasca d’un dels seus voluntariats: tenia un horari de matins, sis dies a la setmana. De dilluns a divendres realitzava tres hores i mitja. I el dissabte o el diumenge en feia dos i mitja. La feina consistia a netejar principalment alguns banys i cuines. Relata que gràcies a aquest horari “comptava amb tota la tarda per recórrer Londres i conèixer gent.” No obstant això, confessa: “La feina mai no es va tornar massa exigent, però considero que no totes les persones se sentien còmodes fent el mateix”. 

Durant la seva estada a Itàlia, els voluntaris eren només un reforç per ajudar els treballadors. Allà va tenir la sensació que la experiència era més aviat la d'un voluntari. Altres vegades, en canvi, si que se sentia com un treballador. Tot i així, "mai va suposar un convenient", afirma. 

Gràcies als sis voluntariats l’Ignasio ha conegut moltes persones increïbles, i altres cultures. En general està molt content. “Alguns hostals et poden fer sentir més voluntari que en altres, però mai m’he sentit incòmode”. “Potser sí que hi ha hostals que només busquen reduir despeses econòmiques, i et pots sentir com un treballador, però també n'hi ha molts en què només ets un voluntari més, una mena de reforç”. 

Pel que fa si aquests tipus d’activitats estan regulades o no, aconsella en aconseguir aquests voluntariats a través de les plataformes en comptes d’altres mitjans, ja que fan d’intermediaris, i, per tant, la persona obté suport i ajuda durant el procés d'aconseguir allotjament. 

Núria García, 20 anys

La Núria és una estudiant de Barcelona, i l’estiu del 2020 i aquest Nadal 2022 ha estat realitzant un voluntariat a la residència d’estudiants femenina International Campus Müngersdorf, a Colònia. 

En el seu cas es va assabentar del voluntariat a través de la recomanació d’una amiga. Va enviar un correu per informar-se i finalment va decidir endinsar-se en l’experiència. “Estic molt contenta i per això repeteixo per segona vegada en la mateixa residència”. 

Pel que fa a la seva feina, depenent del dia ajuda a la cuina o a la recepció. Durant el mes de la seva estada, requisit mínim que li demanaven, li van fer un contracte on estava assegurada. La Núria no cobrava res, però estava amparada per la llei, i a través del seu voluntariat aconseguia l’allotjament i el menjar totalment gratuït. 

Explica que un cop va tornar a Gavà, la seva residència habitual, va rebre una carta del Ministeri amb el seu número de seguretat social alemany. 

Amb contracte o sense?

Lua Dolz, directora de l'administració del Campus Müngersdorf, detalla al DdB com obtenen els treballadors, voluntaris o ajudants de pràctiques. En aquest campus (com també en molts altres) hi ha tres maneres de treballar-hi.

La primera és a través de la formació professional (Berufausbildung), on l’empresa facilita trobar les pràctiques. La segona forma és a través dels estudiants de la residència, els quals ofereixen unes hores de reforç, com per exemple preparar els diners; i al final del mes se'ls paga per les hores treballades. Segons la llei que regula el sou mínim, qualsevol treballador ha de cobrar un mínim de 12 euros mínim a l’hora. I la tercera opció és per als estudiants estrangers que vulguin viure l’experiència amb contracte. Aquetsa última via és la que va realitzar la Núria García. 

Dolz declara que, a diferència d'altres hostals, ells no tenen cap anunci de pràctiques o voluntariat en cap plataforma, excepte dels convenis per les formacions professionals. Per això, aquesta tercera via, no és tan coneguda, i les persones que ho han realitzat ha estat gràcies a les recomanacions d'antics voluntaris.  

Esteban Martínez, responsable de Turisme de la UGT de Barcelona, diu al Diari que l'ideal seria que tots els hostals oferissin un contracte a la persona interessada per tal que quedés enregistrat. No obstant això, molts hostals no ho fan perquè el procés d’un contracte significaria el pagament d’uns impostos, i això no els convé ni a ells ni tampoc a les persones interessades. 

Pel que fa al tema de la legalitat, és un tema complicat, ja que en molts llocs el contracte és verbal. No obstant això, Martínez creu que mentre l’objectiu d’aquests voluntaris sigui amb la finalitat de fer només un voluntariat per poder viatjar durant un cert temps, no suposa cap problema. Tanmateix, recomana sempre que la persona interessada arribi un acord amb l’hostal perquè estigui assegurada en el cas que pogués patir un accident. També, recomana que abans d’acceptar cap voluntariat es consulti amb un advocat o un gestor per tal de no caure en el buit legal. 

Aquestes plataformes poden ser una bona opció sobretot  per a aquells que vulguin viatjar amb un baix pressupost. Però és important estar informat sobre l'horari i les tasques a realitzar, abans d'acceptar cap voluntariat.

També és rellevant contactar amb altres persones que han viscut la mateixa experiència. I el més important: si és un país europeu, és essencial la Targeta Sanitària Europea per a qualsevol incidència. Fora de la UE, caldria contractar una assegurança o que l’hostal cobrís aquesta despesa.