[#if caratula??]
    [#if caratula?is_hash]
        [#if caratula.alt??]
            ${caratula.alt}
        [/#if]
    [/#if]
[/#if]
Per Santi Dommel i Aida Cuenca
Publicat el 16 de febrer 2021

Birmània s’aixecava expectant mentre una professora d'aeròbic del Ministeri d’Educació de Myanmar gravava l’inici d’un cop d’estat en directe. Khing Hnin Wai retransmetia per a 26.000 persones exercicis de ioga per fer a casa quan un destacament militar va travessar la plaça on gravava. Instants després, les forces armades entraven al Parlament de Naypyidaw i deposaven el govern. Un fet que, lluny de fer-se viral, posa en escac els preceptes democràtics d’una Birmània que encara té recents els fantasmes d’una dictadura que va perdurar 48 anys.

L’exèrcit birmà o Tatmadaw, sota el comandament del general Ming Aung Hlaing, ha instaurat l’estat d’emergència durant un any fins a la celebració d’unes noves eleccions constituents. La primera ministra Aung San Suu Kyi, coneguda popularment com La Dama, juntament amb el cap d’estat Win Myint, han estat detinguts sota sospita de frau electoral. L’exèrcit ha posat així punt final al procés de transició democràtica que els estava apartant del poder polític.

Aung San, la líder de la Lliga Nacional per la Democràcia (NLD), fa temps que intenta modificar la Constitució del país per limitar el poder del Tatmadaw. L’acta de tipus civil-militar, que es va elaborar sota l’atacament de les altes esferes de la dictadura militar, conferia de forma legal el 25% de la representació parlamentària a l’exèrcit. Aquest, com a represàlia a les polítiques limitadores de La Dama, ha instaurat una llei per la qual cap persona amb família estrangera pot ocupar el càrrec més alt de la branca executiva governamental. Aung San va estar casada amb l’acadèmic britànic Michael Aris amb qui va tenir dos fills. 

Aquest estira-i-arronsa mai ha acabat de conjugar bé amb la societat birmana, que ara surt al carrer en senyal de protesta al cop d’estat perpetrat per l’exèrcit. El toc de queda nocturn o la limitació de persones en reunions socials són dues de les mesures que l’exèrcit ha imposat per silenciar les manifestacions i la dissidència. Una desavinença amb la ciutadania que el Tatmadaw venia agreujant després que es publiqués un informe de l’ONG Human Rights Watch, que titlla a la institució castrense d’exercir un règim d’apartheid envers les minories ètniques musulmanes del país, com els rohingya. 

La presidenta reconeix les atrocitats que l’exèrcit ha perpetrat contra aquestes minories, però mai les ha denunciat públicament. Això, a part de desprestigiar la seva reputació internacionalment, també ha deteriorat la confiança que la societat multiètnica birmana havia dipositat en la Nobel de la Pau. 

Tot i el descrèdit cap a la líder per no haver condemnat les pràctiques del Tatmadaw, la reacció internacional al cop d’estat s’ha mostrat dispar. Per una banda, la Xina, la principal inversora i sòcia comercial de l’antiga Myanmar, no s’ha mostrat reticent a pactar amb el nou govern. Per altra banda, els Estats Units, que no compten amb grans inversions a Birmània, han mostrat el seu recel a la desviació de la democràcia del nou govern sense titllar-lo de “cop d’estat”. Si així fos, les lleis dels Estats Units envers formes de govern totalitàries, obligarien a Joe Biden a prendre mesures unilaterals. És per això que fa una crida internacional per assolir una opinió comuna juntament amb altres països respecte al que la història catalogaria com un pronunciament. 

Birmània, un estat pluricultural

L'antiga Myanmar està conformada per una gran varietat cultural de minories ètniques. Tot i la predominància del budisme al territori i la minoria bamar, Birmània també té, dintre de les seves fronteres, comunitats musulmanes. El Tatmadaw, conegut per ser un cos militar intransigent amb confessionalitats diferents al budisme, porta perseguint les minories ètniques com els rohingya, a qui considera immigrants il·legals de Bangladesh tot i portar segles vivint a la part occidental del país. La violència i opressió ètnica de l’estat central contra aquesta part de la societat s’ha traslladat fins i tot a l'àmbit polític, i han privat a aquestes ètnies d’una justa representació electoral.

Però, fins quin nombre de minories ètniques podem trobar en un estat tan pluricultural com Birmània? Principalment n'hi ha vuit: els rohingya, els shan, els karen, els rakhine, els karenni, els chin, els kachin i els mon. Totes aquestes pateixen una marginació gairebé sistemàtica per part d’un estat que, dels 54 milions d’habitants que té, les minories en constitueixen un terç. 

Per altra banda, l'ètnia bamar és la més predominant, de la qual la gran majoria de càrrecs polítics hi pertanyen. No només això, però el govern està configurat de tal manera que la comunitat bamar sempre tindrà la majoria dels representants, un fet que agreuja la intransigència dels bamar contra les minories. La seva situació és tal, que cossos milicians conformats per minories ètniques porten fent front a l’exèrcit des que Birmània va esdevenir un estat constituent. Una tensió que després del recent cop d’estat deixa un terç de la població preguntant-se què se’n farà d’ells ara.

— El més vist —
- Comentaris -
- Etiquetes -
— El més vist —