En un dels arxipèlags més bells i remots de la Patagònia xilena, 152 esglésies de fusta es mantenen dempeus malgrat la seva estructura delicada. Construïdes entre els segles XVII i XVIII, han sobreviscut durant més de 300 anys a un dels climes més feroços de l'hemisferi sud, amb inundacions i incendis. Fins i tot van resistir al terratrèmol de Valdivia de 1960, el més fort de la història de la humanitat. 

Edward Rojas, Premi Nacional d'Arquitectura de Xile, explica en un reportatge publicat per la BBC quin és el secret d'aquestes esglésies que compten amb una arquitectura "plena de sentit i energia". Chiloé va ser un dels llocs més afectats pel terratrèmol de Valdivia, però les esglésies que hi sobreviuen tenen un sistema estructural propi que les ha mantingut dempeus. Les fustes es van unir sense utilitzar claus, sinó mitjançant l'encaix de diferents talls en el material. 

Les esglésies de Chiloé són Patrimoni Mundial per la UNESCO, que assegura que la seva supervivència és gràcies al coneixement del poble originari i del seu creador. Les comunitats indígenes, com el poble Huilliche, habitaven aquesta zona des d'abans de la colonització. Quan els missioners espanyols hi van arribar, la població indígena es va veure obligada a treballar per construir aquestes esglésies, que tenien per objectiu l'evangelització de la regió. 

Esglésies vives, humitat excessiva i vent constant. Potser és un miracle, o una mescla d'arquitectura, intel·ligència i fe.