Ca l'Aulet és un espai educatiu autogestionat de Sant Cebrià de Vallalta (Maresme) on hi ha 93 infants d'infantil i primària. El centre no està homologat com a escola "per les traves que els posa la normativa", segons explica el seu director, Jordi Mateu, també president del Centre d'Assessorament i Educació Viva (CAIEV).

Mateu constata que la normativa està pensada per a escoles grans. Així, detalla que els obliguen a tenir una sala polivalent de 100 metres quadrats, una biblioteca de 45 m2 o un determinat nombre d'aules per etapa, unes condicions que, defensa, no necessiten, i que fan "econòmicament inviable" el projecte educatiu. Per tot plegat, demanen a l'administració modificar la normativa i que se'ls permeti el meteix que es permet a les escoles rurals.

Mateu lamenta que la normativa "penalitza" els espais educatius que volen ser petits per poder fer un treball "molt proper" als infants i a les seves famílies. A Ca l'Aulet, hi ha 14 acompanyants, amb la qual cosa la ràtio per alumne és d'una persona adulta per cada set infants, aproximadament.

"Que sigui possible crear escoles petites"

El CAIEV va portar les seves demandes a la Comissió d'Educació el 2017 i, tot i aconseguir l'aprovació d'una resolució, lamenten que res no ha canviat. Ara, preparen una jornada, divendres vinent, en què volen sumar esforços entre gent d'arreu de Catalunya que hagi impulsat espais educatius d'aquestes característiques per tal d'arribar de manera efectiva a l'administració.

Què demanen?  Que se'ls permeti el mateix que a les escoles rurals públiques: "instal·lacions adequades al nombre d'infants". Així ho sintetitza el director de Ca l'Aulet, que es mostra favorable a qualsevol normativa en matèria de seguretat i qualitat, però que planteja que, si una escola rural no està obligada a tenir 400 metres quadrats, "perquè no tindria sentit si té 40 infants", el mateix es pugui fer en el cas d'espais educatius d'iniciativa popular: "Que sigui possible crear escoles petites", resumeix.

La realitat, segons el CAIEV, és que existeixen centenars d'espais educatius de les característiques de Ca l'Aulet en l'etapa infantil, que funcionen com a espais de criança. Els problemes acostumen a arribar quan s'arriba a primària, ja que es veuen abocats a tancar o a continuar funcionant però sense estar "emparats" per la llei. 

Tancaments per les dificultats

Mateu defensa el diferencial que aporten aquests centres educatius petits: pedagogia activa i relacions "de qualitat". Defensa que, per aconseguir això, fan falta grups petits, molta presència del personal educador, molta relació amb les famílies i "atendre molt bé la diversitat".

A més, argumenta que la proposta va en la línia dels criteris que defensa actualment el Departament d'Educació i posa en valor l'aportació que centres com el que ell dirigeix han fet en la nova pedagogia. De fet, remarca que el CAIEV ha format més de 10.000 mestres en 12 anys i ha servit d'inspiració per a centres públics.

Defensa del model competencial

En ple debat pedagògic sobre el tipus d'educació que s'ha d'oferir, Mateu defensa que hi ha molta investigació que avala que els infants aprenen millor a través de fer "coses reals i competencials". Per això, veu amb bons ulls que des de l'administració s'aposti per una educació que no es basi en la retenció d'informació.

En el cas de Ca l'Aulet, explica que els infants tenen moments en què trien a quin espai o ambient hi volen anar entre opcions com fusteria, tecnologia, art, jocs de taula o horts. També hi ha moments de treball de les competències acadèmiques estratègiques com matemàtiques o lectoescriptura i altres on fan tallers "perquè descobreixin altres possibilitats".