Poc després d'haver-se proclamat campió de Wimbledon, Carlos Alcaraz diu el següent: "Jo ja he fet la meva feina. Veurem què passa en el futbol". Llavors els tes encara se servien al Regne Unit i el sol lluïa sobre la pista central de l'All England Club. Quasi sis hores més tard que el murcià pronunciés aquestes paraules, la selecció espanyola, a les 22:53h de la nit peninsular, fa la seva feina. També és campiona, però de l'Eurocopa.

Ho fa superant a Anglaterra (2-1), que renega dels seus malsons passats, perquè encara no aconsegueix aixecar el tan anhelat entorxat europeu. Des que van guanyar el Mundial del 1966, els anglosaxons no toquen metall. Han passat 58 anys. Molt de temps i moltes oportunitats perdudes pel camí. Com de la qual disposa Phil Foden al descompte de la primera meitat: el seu xut, forçat amb la cama esquerra, precedit d'una acció a pilota aturada, acaba en les mans d'Unai Simón. Aquesta és l'ocasió més perillosa de tota la primera meitat.

L'embut defensiu de Southgate encalla el joc ofensiu d'Espanya

Espanya s'enfronta a un embull protagonitzat per l'equip de Gareth Southgate. No l'importa acumular els 11 jugadors al seu camp i esperar l'error rival, mentre fa gairebé missió impossible filtrar una passada per dins de l'entramat creat pel seleccionador anglès. Intercanvien el sistema defensiu segons les intencions d'atac d'Espanya, d'1-5-3-2 a 1-4-4-1-1, i Rodri, desdoblat al terreny de joc per l'ombra del mateix Foden, es desespera.

El migcampista del Manchester City pateix el marcatge individual del seu company d'equip i no entra gairebé en joc. Espanya s'ofega. S'impacienta. Les centrades de Nico no tenen rematador dins de l'àrea rival i tot intent espanyol de generar perill és refusat pel bloc anglès. La fugacitat i vivesa de 'La Roja' amb pilota al llarg de tot el torneig s'apaga. Així les coses, el resultat en 45 minuts de partit són zero xuts a porta pel combinat nacional, malgrat disposar del 75% de la possessió de pilota. El pla de Southgate deixa sec al de De la Fuente. Fins quan ambdues seleccions surten del túnel de vestuaris.

Aleshores, Lamine Yamal (el jugador més jove en disputar una final d'un torneig internacional amb 17 anys i un dia) i Nico Williams s'ensenyoreixen del partit. Només 39 anys sumen entre els dos. És el minut 46 de partit. El jugador del Barça agafa la pilota per banda dreta i condueix cap endins, alhora que Morata i Dani Olmo llencen dues desmarcades que provoquen deixar lliure al futbolista de l'Athletic Club pel costat esquerre.

A continuació, l'extrem de 17 anys li entrega la pilota al de 22, perquè aquest últim enviï la pilota al fons de la porteria de Pickford. Llavors, el partit canvia arran del primer gol d'Espanya. Les ocasions arriben: Dani Olmo, Nico i Fabián s'animen a provar al porter britànic. Southgate reacciona i decideix substituir a Harry Kane, una de les seves màximes estrelles, per donar entrada a Ollie Watkins: el futbolista que va noquejar als Països Baixos a les semifinals.

De la Fuente respon ingressant a Mikel Oyarbal per Morata (68'), —abans havia fet el propi al descans amb Zubimendi i Rodri, substituït aquest últim per molèsties físiques— i des de la banda, és testimoni dels millors minuts d'Espanya en la final. Fins i tot, s'escolten els olé dels milers d'aficionats espanyols traslladats a l'estadi olímpic de Berlín. Però en aquest context, Cole Palmer iguala l'encontre.

Nico Williams i Mikel Oyarzabal: autors dels gols que fan campiona de l'Eurocopa a Espanya

Un xut ras des de la frontal de l'àrea, provocat per una gran assistència de Bellingham, posa l'1-1 en el marcador, quan falta poc més d'un quart d'hora per l'acabament del temps reglamentari. Al minut 80, Lamine Yamal disposa d'una ocasió clara que atura Pickford, però el xut fort del jugador del barri de La Rocafonda no té premi. Abans, el porter de l'Everton també li havia negat a Lamine Yamal marcar en una ocasió semblant al 65'.

Amb tot, només cinc minuts més tard, Mikel Oyarzabal posa el definitiu 2-1 en el lluminós, malgrat el suspens del fora de joc, quan aprofita una bona centrada de Cucurella per banda esquerra. El ritme frenètic del partit encara deixa de les seves, perquè al minut 89, Dani Olmo treu una pilota sota pals per evitar el gol de l'empat d'Anglaterra. Espanya sencera suspira, agafa aire i respira. 

Mikel Oyarzabal i Nico Williams celebrant el 2-1 d'Espanya contra Anglaterra. EFE /Alberto Estévez

Aleshores, el combinat de De la Fuente, amb Nacho i Mikel Merino ja sobre la gespa, s'encarrega d'aguantar el resultat durant els quatre minuts d'afegit. Quatre minuts d'angoixa; quatre minuts de patiment. Així, es proclama la selecció espanyola campiona d'Europa a Berlín, després d'haver guanyat tots els partits possibles del torneig continental (7/7) i vencent a la vigent campiona de l'Eurocopa (Itàlia), l'amfitriona del campionat (Alemanya), la subcampiona del món (França) i la subcampiona de l'Eurocopa (Anglaterra).

Així, Espanya aconsegueix 12 anys després una nova Eurocopa: la quarta de la seva història (1964, 2008, 2012 i 2024). Tantes com Carlos Alcaraz en té de Grand Slams.