[#if caratula??]
    [#if caratula?is_hash]
        [#if caratula.alt??]
            ${caratula.alt}
        [/#if]
    [/#if]
[/#if]
Publicat el 17 d’agost 2020

 

1. Pájaros de Barro, Manolo García

El 19 d’agost de 1955 naixia el cantant barceloní del Poblenou, Manolo García. Va començar com a bateria de grups de ball, actuant a festes majors o bars amb el conjunt Materia Gris. Posteriorment va formar Los Rápidos amb Antonio Fidel i Esteban Martín, tanmateix, la discografia només els va publicar un LP. Va ser després amb Quimi Portet quan va decidir fundar El Último de la Fila,un dels grups en llengua castellana més exitosos durant els 80 i els 90. Consagrant grans himnes musicals que encara ressonen en les millors festes, com Como un burro amarrado en la puerta del baile (1993)o Insurrección(1986). 

No obstant això, va decidir obrir-se camí en solitari amb l’àlbum Arena en los bolsillos, que es va gravar a Londres i publicar el maig de 1998. Dins d’aquest disc s’hi inclou Pajaros de Barro, una cançó amb una barreja de pop rock flamenc, que llavors, no era gaire conegut, i que es va convertir en un precedent dins d’aquest estil. 

El tema ens porta un missatge profund i una melodia càlida que avoca paisatges llunyans a vista d’ocell. La cançó convida a aprofitar els moments i a viure la vida amb intensitat, ja que el vent ens arrossega cap al futur. Tot un elogi a la naturalesa i a la locució llatina d’Horaci: “Carpe diem”. L’any 2001 va treure el seu segon disc titular Nunca el tiempo es perdido.


2. My Sharona, The Knack

El 20 d’agost de 1952 va néixer Doug Fieger, cantautor i músic nord-americà, vocalista del grup The Knack. La seva carrera professional va estar marcada per la cançó “My sharona” (1979), que va assolir un èxit aclaparador l’any 1979 als Estats Units. Fieger la va co-escriure amb el guitarrista Berton Averre

La cançó es troba dins de l’àlbum Get the Knack i va ser el senzill amb el qual el grup va debutar. En només vuit setmanes va esdevenir el disc d’or i el 25 d’agost del mateix any va arribar al número 1 de la llista Billboard Hot 100. La cançó parla sobre una noia anomenada Sharona que Doug va conèixer en una botiga de roba i de qui se’n va enamorar.


3. Everybody Wants to Rule the World, Tears for Fears

Un 22 d'agost de fa 61 anys va néixer a Portsmouth (Regne Units) Roland Orzabal, el co-fundador de Tears for Fears, juntament amb Curt Smith, qui va conèixer als 13 anys. 

El grup britànic es va fundar a principis dels 80 i va ser part del moviment new wave. En un principi era un duet, però ràpidament es van incorporar altres músics com Ian Stanley o Manny Elias. 

Després que els primers singles passessin per desapercebuts, el tema Mad World (1983) els va donar gran popularitat i van publicar l'àlbum ‘The Hurting’. L'any següent van treure el hit de Shout, una de les cançons més reconegudes dels anys 80. 

Però de ben segur que tothom associa el nom de la banda amb la cançó Everybody wants to rule the World (1985), que de seguida es va posicionar com a cançó número 1.

El tema és melancòlic i la seva melodia supura tristesa. "Everybody wants to rule the world" critica el desig de poder de l'ésser humà, d'aquesta manera es repeteix durant tota la cançó que "tots els homes volen governar el món". La cançó forma part del segon àlbum del grup 'Songs from the big chair". 

 El 2001 Orzabal, va deixar la banda i va continuar en solitari amb l'àlbum ‘Tomcats Screaming Outside’. Però finalment el 2004 es va reconciliar amb la banda i van treure un nou disc anomenat Everybody Loves A Happy Ending.


4. Carry the Weight, The Beatles

Una de les típiques fotos de "guiri" a la ciutat de Londres és la d'Abbey Road. Quatre persones, una darrere l'altre sobre un pas de zebra, emulant a la portada de l'àlbum dels Beatles, que rep el nom d'aquest carrer. El títol del disc honorava l'estudi de gravació d'EMI, que estava a Abbey Road i en el que els Beatles havien gravat la majoria de les seves anterior cançons. 

L'àlbum es va acabar de gravar el 20 d'agost de 1969 i va ser l'onzè dels quatre de Liverpool i l'últim disc que van gravar tots junts, ja que el seu dotzè treball, ‘Let it be’, ja s'havia gravat amb anterioritat.

 Abbey Road, va ser la contínua evolució musical que revelava. Tot i que les desavinences del grup començaven a aflorar, l'àlbum exhibia els elements que havien donat excel·lència al grup: la interpretació les composicions de Lennon i McCartney, la sinergia musical dels quatre de Liverpool o la mà invisble de George Martin. 

El disc inclou cançons tan cèlebres com Come Together, Something o Here Comes the Sun, a més a la cara B hi ha un medley, una llarga peça de 16 minuts formada per 8 cançons enllaçades l'una darrere l'altre. En aquest medley, s'hi troba la cançó Carry that weight.


5. D'you Know What I Mean, Oasis

El 21 d’agost de 1997 es publica el tercer àlbum de la banda anglesa Oasis, ‘Be Here Now’. La banda original de Manchester es va fer famosa a escala internacional durant la dècada dels 90. El primer àlbum dels germans Gallaghers, ‘Definitely Maybe’ (1994) va ser l’àlbum debut venut més ràpid en tota la història. El segon àlbum, ‘What’s the Story? Morning Glory’ inclou cançons tan conegudes com Wonderwall, Don’t look back in anger i Champagne Supernova.

El tercer disc es va produir a diferents estudis de Londres, un d’aquests va ser el d’Abbey Road. El tema D’you Know What I Mean? va ser escrit per Noel Gallagher i va ser el primer single de l’àlbum. A més, va ser la tercera cançó de la banda en aconseguir posicionar-se en el número 1 de UK Singles Charts. 


6. Another One Bites the Dust, Queen

El 22 d’agost de 1980 es va publicar el senzill de Queen “Another One Bites the Dust” al Regne Unit. El tema va ser escrit pel baixista John Deacon i pertany a l’àlbum The Game. Ràpidament es va convertir en l’èxit més gran de la banda fins al moment, amb vendes internacionals de 7 milions de còpies. 


7.  L’espectre de Maria Antonieta, Manel 

El 23 d’agost de 1755 va néixer Maria Antonieta d’Àustria a Viena. Amb tan sols catorze anys, es va casar amb Lluís XVI, i quatre anys més tard va convertir-se en reina de França. Coneguda pels seus excessos, va ignorar la crisi financera que enfonsava el país i es va guanyar el malnom de “Reina Dèficit”. 

Maria Antonieta mai no va gaudir del suport popular. De fet, des del seu ascens al tron va patir una veritable campanya de desprestigi, tota mena de rumors deien que influïa al seu marit en pro d’interessos austríacs, que tenia diversos amants o que malgastava els diners públics en frivolitats. Ja als inicis de la Revolució Francesa, es va difondre la frase més famosa que s’atribueix a Maria Antonieta. S’explica que, quan la reina va saber que els camperols s’havien quedat sense farina i blat per fer pa, va deixar anar la frase “Que mengin pastissos”, demostrant la seva indiferència cap a les penúries que passava el seu poble. 

Amb l’esclat de la Revolució Francesa, la monarquia fou abolida i la família reial empresonada. El 16 d’octubre de 1793 va morir a la guillotina després de ser condemnada per traïció.

El grup català Manel va dedicar una de les cançons del disc Jo Competeixo a la reina: L’espectre de Maria Antonieta. La cançó té com a protagonista el fantasma de la reina que sobrevola París i es diu a si mateixa que, en el fons, només ella sap com va arribar a avorrir la vida a l’interior d’aquells jardins. 


8. Canción del Jinete, Paco Ibáñez

El 18 d’agost de 1936 va ser assassinat Federico García Lorca a mans del Bàndol Nacional. L’escriptor va ser afusellat en algun lloc entre Víznar i Alfacar, a Granada, i enterrat en una fosa comú. Lorca va formar part de la Generació del 27 i se’l considera el poeta de major influència de la literatura espanyola del segle XX. 

El cantautor valencià Paco Ibáñez, conegut també com a activista, va posar música al famós poeta de l’escriptor: Canción del Jinete. Ibáñez ha dedicat gairebé tota la seva trajectòria a musicar poemes d’escriptors espanyols i llatinoamericans. Malgrat que l’any 1983 el Ministerio de Cultura del Gobierno de Miterrand va voler otorgar-li la Medalla del Orden de las Artes y las Letras, ell no la va acceptar. 


9. Braveheart Theme Song, James Horner

William Wallace fou un cavaller escocès que va liderar la resistència contra l’ocupació anglesa d’Escòcia. La seva lluita va començar després de ser declarat proscrit pels anglesos per haver matat un anglès en una baralla. S’explica que l’11 de setembre de 1297 va derrotar els anglesos al Pont de Stirling. Finalment va ser capturat quan les tropes de d’Eduard I d’Anglaterra van entrar novament Escòcia. Fou executat el 23 d’agost de 1305 a Londres. 

El personatge va ser immortalitzat en la cultura popular per la pel·lícula Braveheart, dirigida i protagonitzada per Mel Gibson. Tot i que sovint se’n parli com d’una pel·lícula històrica, conté molta ficció i posa l’accent en la visió romàntica i idealitzada de l’heroi. La banda sonora composta per james Horner va ser premiada amb un Oscar. 


10. Clair de lune, Claude Debussy

El 22 d’agost de 1862 va néixer el compositor francès Claude Debussy. Ha estat considerat un dels principals compositors del segle XX precursor de la música contemporània. 

Clair de Lune és una de les seves composicions més reconegudes. La peça és el tercer moviment de Suite Bergamasque, una suite feta per a piano i publicada el 1905. El títol vol dir llum de lluna en francès, i pren el nom del poema homònim de Verlaine. 

 

— El més vist —
- Comentaris -
- Etiquetes -
— El més vist —