“Estic convençuda que ho entendrà perfectament, igual que entén que no es pot berenar un croissant de xocolata totes les tardes”, diu Verónica Vilaseca Martorell, impulsora d’“Adolescència lliure de mòbil” al barri de Gràcia de Barcelona, sobre la coneixença i comprensió de la seva filla de la iniciativa. 9.800 persones ja formen part d’un grup de Telegram que arriba a tot Catalunya per debatre, compartir i fer pinya amb l’objectiu final d’endarrerir l’ús dels telèfons mòbils fins als 16 anys.

Tot, però, va començar al barri de Poblenou, concretament a l’Escola Vila Olímpica. Elisabet Garcia Permanyer, mare de la mateixa escola on va començar el moviment, va ser la creadora del primer grup de WhatsApp “Poblenou, adolescència lliure de mòbil”. Va ser quan va arribar al límit de participants que van decidir traslladar el grup a Telegram. 

Recentment van començar a proliferar grups més reduïts arribant a tots els racons del territori català. Des de les Terres de l’Ebre, passant per l’Alt Pirineu i, fins i tot, Mallorca.

Els beneficis

Els pares i mares afiliats al moviment consideren que lluitar per una adolescència sense mòbil és beneficiós en molts sentits. Paula Ehrenhaus Faimberg, mare del grup de Terres de l’Ebre, explica que “més d’un 53% dels i les menors accedeix a pornografia abans dels 13 anys” i que “en els darrers 5 anys, els intents de suïcidi de noies menors d’edat s’ha triplicat”.

Verónica Vilaseca, afegeix que el seu objectiu és conscienciar les famílies “perquè coneguin els perills del mòbil com l’addicció o l’alteració de l'autoestima” i oferir-los alternatives com ara bé “rellotges amb possibilitat de trucades o camins escolars segurs amb punts d'ajuda per als nens i nenes”. Ho fan amb la finalitat d’evitar la pressió social que els condueix a la compra del primer mòbil quan els fills entren a la secundària.

“Jo espero i desitjo que, com a mare de dues filles de 6 i 9 anys, quan arribin als 12 ja hi hagi una legislació”

En aquest sentit, molts dels pares creuen que és necessària una legislació que reguli l’ús dels telèfons mòbil. “Jo espero i desitjo que, com a mare de dues filles de 6 i 9 anys, quan arribin als 12 ja hi hagi una legislació”, explica Núria, mare del grup d’Osona. A més, afegeix que aquesta regulació l’ajudi a “utilitzar-la com un recurs més com a família per dir-li que no”.

La dificultat en la gestió de les emocions també es troba directament vinculada en l’ús d’aquests aparells. “Estic trist: mòbil. Estic avorrit: mòbil. Estic nerviós: mòbil”, expressa Mònica, psicòloga especialitzada en adolescents i mare. “Són massa estímuls en massa poc temps impossibles de gestionar”, afirma. 

Amb la ràpida proliferació de la iniciativa, el Consell Escolar de Catalunya ha convocat plens extraordinaris d’urgència per posar damunt la taula la urgent regulació d’aquests aparells. “Els riscos sobre la salut mentals dels adolescents són prou importants perquè el debat es trobi sobre la taula”, exposa Mònica. 

Des del Departament d’Educació, Anna Simó s'ha pronunciat recentment en un ple al Parlament sobre la regulació de l’ús del telèfon mòbil. Va assegurar que més de la meitat dels instituts catalans ja n’han regulat l’ús, i que sobretot, “no es tracta de prohibir, sinó d’educar els joves en el seu ús; que s’enfrontin amb criteri als continguts que es poden trobar a les xarxes i estableixin relacions sanes”.