[#if caratula??]
    [#if caratula?is_hash]
        [#if caratula.alt??]
            ${caratula.alt}
        [/#if]
    [/#if]
[/#if]
Publicat el 30 d’agost 2020

El passat divendres 21 d’agost el Sevilla FC es va proclamar campió de l'Europa League per 3 gols a 2 davant l’Inter de Milà. Però aquesta no va ser l'única notícia de la nit, ja que Munir el Haddadi, jugador marroquí de l’equip andalús, va celebrar la victòria amb la bandera amaziga, la seu del poble bereber -malgrat per ells aquest terme és despectiu, i prefereixen denominar-se amazics-.

Munir El Haddadi celebrant la victòria amb la bandera amazig. Foto: Ina Fassbender/EFE

Aquesta bandera, dissenyada pel militant algerià Muhend Besud el 1971, representa Tamazgha, el territori habitat pels amazigues al llarg del nord d’Àfrica, i que comprèn les zones muntanyoses del Marroc, Algèria, Tunísia, Líbia, Egipte, Mali, Níger, Muritània, Txad i Burkina Faso. El blau fa referència al Mar Mediterrani i a l’Oceà Atlàntic, el verd a la naturalesa, i el groc a la sorra del desert del Sàhara.

La lletra del mig, el Yaz, simbolitza l’home lliure, significat de la paraula “amaziga”. La bandera serveix per reivindicar la unió i la dignitat d’un poble que compta amb més de 38 milions d’habitants arreu del món, i que al llarg de la història s’ha vist colonitzat per cultures homogeneïtzadores com la dels romans, els europeus i els àrabs; i han hagut de lluitar a contracorrent per mantenir viva la seva identitat.

Ara bé, el de Munir no és l’únic cas en què el món dels esports ha servit d‘altaveu per donar a conèixer la reivindicació identitària d’un poble, tribu, ètnia o nació. Des del Diari de Barcelona us hem preparat un recull d’escenes al llarg de la història dels esports en què els i les esportistes han volgut alçar la veu -i la bandera- en favor de la seva identitat.  

La bandera dels koorins 

Cathy Freeman celebra la medalla d'or als Mundials d'Atletisme d'Atenes '97 amb la bandera aborigen australiana. Font: Twitter

Cathy Freeman s’ha convertit en la veu dels aborígens australians per reivindicar el seu lloc al món. Als Jocs de la Commonwealth de Canadà de 1994 i amb tan sols 16 anys, una joveníssima Freeman creuava la línia de meta de la prova dels 4x100 metres celebrant la victòria amb la bandera aborigen australiana. Aviat va esdevenir tota una revelació per al món de l’atletisme i per al seu poble, ja que a Barcelona ’92 es va convertir en la primera aborigen en participar a uns Jocs Olímpics.

La meitat superior de la bandera, tenyida de negre, representa els pobles aborígens d’Austràlia o koorins (com prefereixen que els anomenin), i la franja inferior, vermella, representa la terra i la relació espiritual dels aborígens amb aquesta. A més, el cercle groc que capitaneja el disseny representa el sol, creador de vida.  

El poble koorin, amb una població inferior a 500.000 habitants, s’estén per tota Austràlia, Tasmània i algunes illes pròximes; i des de la colonització britànica de l'illa el 1770 -amb la conseqüent usurpació de les seves terres- ha vist perillar la seva idiosincràsia com a ètnia, problemàtica persistent encara avui en dia, ja que no han pogut recuperar el que un dia va ser seu.

La Ikurriña 

Bixintxo Bilbao ensenyant la ikurriña mentre celebra l'or al Mundial de Pilota Basca del 2018. Foto: Captura de pantalla via CCMA

El pelotari Bixintxo Bilbao va ser sancionat a un any de suspensió per part de la Federació Internacional de Pilota Basca, després d’haver exhibit una ikurriña durant la celebració de la medalla d’or de la modalitat de parelles en trinquet del Mundial de Pilota Basca, que va tenir lloc a Barcelona el 2018. El pelotari de Ziburu, al País Basc francés, va mostrar la ikurriña al podi mentre sonava de fons la Marsellesa i onejava la bandera francesa.

Dissenyada el 1894 pels germans Luis i Sabino Arana (fundador del Partit Nacionalista Basc) per identificar el territori de Biscaia, s’ha convertit en la bandera oficial d’Euskadi de manera oficial des de 1979. El fons vermell de la bandera és el color del senyoriu de Biscaia -territori independent basc-, les aspes verdes són en honor a l’apòstol de Sant Andreu -antic patró de Biscaia- i la creu blanca en referència a la religió catòlica.

L’Iparralde o País Basc Francès s’estén per la zona occidental del departament dels Pirineus Atlàntics. Amb una població de prop de 260.000 habitants, tan sols 1 de cada 4 parla indistintament euskera -sense reconeixement oficial- i francès. El 2017 es va aprovar per part de les autoritats franceses la creació de la Comunitat d’Aglomeració del País Basc, que actua com a organisme públic de cooperació interdepartamental i atorga una certa autonomia a aquesta regió.

Val a dir que, finalment, la Federació Internacional de Pilota Vasca va retirar la sanció a Bilbao el març del 2019.

Bandera del Kurdistan

Isaac Tutumlu mostra orgullós la bandera kurda en finalitzar una prova d'automobilisme. Foto: Instagram

El pilot d’automòbils kurd nascut Barcelona, Isaac Tutumlu, va lluir la bandera del seu poble mentre celebrava la victòria del seu equip, Barzani, en l’Open GT Internacional de 2013. Aquesta va ser la primera de moltes més victòries que el pilot celebra amb la bandera kurda entre mans. 

Aquesta bandera tricolor -roja, blanca i verda- està encapçalada pel símbol central groc que representa la nergis, les flors salvatges que creixen a les valls del Kurdistan. El kurd és un poble d’origen indoeuropeu que viu a la regió muntanyosa del Kurdistan, situada a l’Orient Mitjà i que es troba repartida al llarg de 5 estats: Iran, Iraq, Síria, Armènia i Turquia. Només dos d’ells -l'Iran i l'Iraq- han reconegut de manera oficial alguns dels seus territoris, però en cap cas el Kurdistan gaudeix de plena autonomia o d’un Estat propi. De fet, els kurds són la minoria ètnica més nombrosa que no té Estat. 

És calcula que, de manera aproximada, hi ha entre 30 i 40 milions de kurds, però cal tenir en compte que actualment un gruix de la seva població es troba exiliada a Europa. Des de finals de la Primera Guerra Mundial, al Tractat de Sevres, hi ha constància de la promesa d’atorgar un Estat propi al poble kurd, però encara avui en dia no s’ha complert. 

La bandera mapuche 

Mathías Riquero passeja amb la bandera mapuche mentre celebra un gol a la Copa Sud-americana, el 2018

El maig del 2018, Mathías Riquero celebrava el gol que donava la victòria al seu equip xilè, el Deportes Temuco, davant l’Estudiantes de Mérida, onejant la bandera mapuche que va demanar prestada a un dels aficionats de l’estadi. Aquesta va ser creada el 1992 per la organització indigenista Consejo de Todas las Tierras, que té com a objectiu la creació d’un Estat mapuche. Riquero, xilè d’origen uruguaians, va declarar que, tant ell com el seu club “solidaritzaven amb la causa mapuche”. Els mapuches són un poble indígena d’uns 2 milions d’habitants repartits entre Xile i l'Argentina, i que, des de la colonització espanyola al segle XVI, han patit una forta discriminació racial i social que ha derivat en una disminució significativa de la seva població i n’ha augmentat els índexs de pobresa. 

Les principals reivindicacions del poble mapuche pivoten sobre qautre qüestions: autonomia jurisdiccional, recuperació de les terres ancestrals, llibertat econòmica-productiva i reconeixement de la pròpia identitat cultural. Els últims anys, les autoritats xilenes han engegat una campanya de criminalització que ha portat a diversos grups mapaches a presó, acusats d’actes terroristes.

Bandera de Hawaii

El surfista John John Florence exhibeix la bandera de Hawaii després de guanyar l'etapa brasilera del Campionat Mundial de Surf el 2012. Foto: Antonio Lacerda

John John Florence és un surfista professional nord-americà, però ell se sent hawaià. Per això, com molts altres professionals, celebra les victòries esportives onejant orgullós la bandera de Hawaii. 

Amb prop d’un milió i mig d'habitants, Hawaii és el 50è estat dels Estats Units des de la seva unió el 1959. La separació física d’aquestes illes del Pacífic de la resta dels EUA ha propiciat la conservació d’un sentiment identitari propi. Potser per aquest motiu, els hawaians tenen l’honor de competir separadament dels EUA a la Lliga Mundial de Surf (WSL), ja que, des de 1976, són considerats una nació sobirana pel que fa a aquest món professional. I aquesta distinció és, per molts surfistes, motiu d’orgull nacional. De fet, ara que el surf ha passat a ser considerat un esport olímpic, diverses veus hawaianes demanen poder competir de manera separada dels EUA.  

La bandera de Hawaii, coneguda amb el nom local de Ka Hae Hawai'i va ser adoptada el 1845, i es basava en la versió creada pel rei Kamehameha I, el primer monarca del regne de Hawaii. El disseny uneix la bandera del Regne Unit amb les vuit franges tricolors horitzontals -imitant l’estil de la bandera dels Estats Units-, ja que es diu que el rei volia evitar disputes entre aquests dos Estats. La bandera actual, doncs, s’ha mantingut inalterada des de 1845.

— El més vist —
- Comentaris -
- Etiquetes -
— El més vist —