[#if caratula??]
    [#if caratula?is_hash]
        [#if caratula.alt??]
            ${caratula.alt}
        [/#if]
    [/#if]
[/#if]
Publicat el 03 de maig 2020

El confinament per la Covid-19 ha provocat diversos efectes col·laterals, un dels quals l’increment d’intents d’estafa a través d’internet. Fonts dels Mossos d’Esquadra han pogut confirmar al Diari de Barcelona que, al llarg d’aquestes últimes setmanes, han notat un augment d’activitats fraudulentes a les xarxes socials i diversos portals web, tot i que encara no n’han publicat dades oficials. Alguns dels fraus detectats fan referència a ofertes en línia de material sanitari i, fins i tot, a ofertes laborals falses.

Aquest augment de les estafes en línia és el resultat, en bona mesura, de l’alt nombre d’usuaris connectats pel confinament. En concret, Espanya es troba entre els països de la Unió Europea amb més trànsit a internet i a les xarxes socials. Tal com recull Expansión, la companyia tecnològica Akamai xifra que l’ús d’internet va augmentar globalment un 56 % el dilluns 16 de març en comparació amb el volum registrat en els darrers dos mesos. Pel que fa a Espanya, aquest dia va coincidir amb el primer dilluns laborable de confinament i l’estat es va convertir en el tercer país de la UE i el sisè del món amb més trànsit de dades en línia. L’endemà, l’ús de la xarxa ja havia augmentat un 81 % a tot el món.

Pel que fa a les xarxes socials, la quarantena ha portat Espanya a posicionar-se com el país amb més internautes connectats a les xarxes socials. Segons l’auditor Comscore, durant la primera setmana de confinament el trànsit d’usuaris a les diferents plataformes des de Twitter, Facebook, Instagram, però també LinkedIn va créixer fins a un 55 % al conjunt de l’estat. Aquests registres són molt superiors al de la resta de països de la UE, ja que a Itàlia l’increment es va situar entorn el 30 %, mentre que Alemanya, el Regne Unit o França no van superar el 18 %.

 

Per evitar un creixement de les estafes en línia, diverses autoritats i institucions han impulsat serveis i campanyes de prevenció. D’una banda, ja a l’inici del confinament, Policia Nacional i Guàrdia Civil van alertar d’un possible augment dels fraus en línia i van crear un servei especial per a l’atenció a aquests casos durant el coronavirus. En l’àmbit català, els Mossos d’Esquadra han explicat al Diari de Barcelona que sí que han notat un increment d’aquestes estafes, especialment les que poden fer més vulnerables dispositius com ara ordinadors i mòbils a través de la difusió de missatges i documents. Com a resposta, el cos ha intensificat els missatges de prevenció a les seves xarxes socials. 

L’estafa a través de Zoom és el cas de Sofía Pacheco. Segons ha explicat a aquest mitjà, es va registrar a la web “per poder fer videotrucades amb els seus amics”, tant des del telèfon com des de l’ordinador. Al cap d’uns dies, però, va començar a rebre notificacions de Paypal perquè detectaven inicis de sessió sospitosos des d’altres dispositius. “No van aconseguir robar-me res, però una amiga va descobrir un rebut de 300 dòlars al seu compte. El que no entenc és com van poder aconseguir la meva contrasenya de Paypal, ja que és diferent de la que havia fet servir a Zoom”, afirma Pacheco.

Paral·lelament, una altra aplicació que s’ha vist immersa en una situació similar és Houseparty. L’app va fer-se molt popular en els inicis de la quarantena, ja que permetia jugar mentre es conversa amb altres persones. Tot i això, els primers senyals d’alarma van arribar per una situació similar a la de Zoom, quan diversos usuaris van veure càrrecs estranys en els seus comptes provinents de plataformes com ara Netflix o Spotify.

Una usuària busca l'aplicació de Houseparty per instal·lar-la a la seva tauleta tàctil. FOTO: Diari de Barcelona

Pablo Alonso, a qui també van intentar fer càrrecs sospitosos, diu que va veure que les xarxes s’omplien de missatges d’advertència sobre Houseparty i va comprovar que, justament aquell mateix dia al matí, havien intentat fer dos càrrecs al seu compte bancari, que el banc ja “havia bloquejat perquè els havia detectat com a fraudulents”. “Vaig esborrar l’aplicació i el compte que m’hi havia creat, però durant els dies següents vaig veure que se seguien fent intents d’inicis de sessió a totes aquelles aplicacions que jo tenia associades a aquell correu electrònic, com ara Instagram o Twitter”, avisa Alonso.

Phishing i compres en línia

Una altra de les estafes més comuna és el phishing, és a dir, la suplantació d'identitat del proveïdor. Això passa quan una persona es fa passar, per exemple, per una empresa o algú altre per aconseguir dades personals de la víctima. Davant de l’augment de les compres per internet, diversos usuaris han vist com els envien un correu electrònic o SMS on els demanen accedir a un enllaç o respondre un correu electrònic, simulant ser una empresa de missatgeria o la seva entitat bancària. Un cop realitzada l’acció, els dispositius són més vulnerables, ja que es permet l’entrada de tercers a les dades personals.

Captura de pantalla d'un correu electrònic de phishing, on el captador es fa passar pel Banc Santander. FOTO: Diari de Barcelona

En altres casos, les ofertes que es trobaven a internet eren directament falses. En nombroses webs s’anunciaven productes, alguns d’ells d’higiene i sanitaris, però que resultaven ser falses o els productes no estaven homologats. A l’inici del confinament, per exemple, la Policia Nacional va detenir un home a Madrid després de detectar que havia intentat vendre 22 capses de mascaretes per 600 euros.

Difusió d’informació falsa

Aquest mes d’abril la Fiscalia General de l’estat ha publicat un informe on explica diversos delictes d’estafa que ha detectat a través de la difusió d’informació falsa. En el document, la Fiscalia afirmava que, arran de la pandèmia, ha detectat diverses estafes basades, principalment, a difondre informació sobre possibles remeis o cures, “captar diners per curar la malaltia” o la difusió d'enllaços “amb diagnòstics falsos” per tal d’aconseguir dades personals. A més, en la majoria dels casos, la difusió d’aquesta informació sobre cures falses anava relacionada amb l’existència d’un negoci, per exemple la venda o el subministrament de material sanitari i substàncies sense fonaments científics.

— El més vist —
— El més vist —