En ple barri Gòtic de la Barcelona més turística i globalitzada que mai, s’amaga un dels negocis emblemàtics de la ciutat. Centenari, amb una façana que és patrimoni de la capital catalana, una mateixa dinastia i molt d’encant. A l’estiu, milers de turistes paren davant de l’establiment i es fixen amb curiositat en l’icònic aparador. Alguna cosa els crida l’atenció, siguin o no creients. Potser arriben d’una visita guiada a la Catedral i algun objecte els resulta familiar. Tal volta venen d’una altra cultura i els sobta que pugui existir un local així. O simplement són catòlics i volen comprar un rosari, un sant o un crucifix. En aquest darrer cas, no tindran cap problema i podran escollir entre una varietat infinita de tamanys, formes i colors.

Luís Casals, fundador d'Estampería San José.

Estampería San José va ser fundada el 1919 per Luís Casals, un representant d’estampes barceloní que portava uns anys treballant al sector. La seva família va decidir posar-li un negoci propi i aviat es convertiria en un ofici viatjant: es desplaçava arreu de Catalunya i a Mallorca amb estampes sota el braç, sobretot per a col·legis i esglésies. Durant la Guerra Civil, l’activitat es va aturar de forma obligada: “El bàndol republicà va venir a buscar el meu avi, suposo que per a ajusticiar-lo”, relata en Francisco Casals, net del Luís. “El que va passar és que la botiga estava tancada. Van picar a la porta i ells eren a dins, però no van obrir i un veí va dir: ‘No veieu que no hi són?’ I van marxar”, continua.

Anunci de la inauguració de la botiga a La Vanguardia el 1919. Font: Cedida per Francisco Casals.

La botiga té ja 104 anys i han passat per ella quatre generacions. En Francisco és l’actual propietari, i compta amb l’ajuda del seu fill, en Sergio. “Vam anar sumant més articles a part de les estampes: la imatgeria, rosaris, postals, quadres, àngels, icones, pesebres o espelmes”, explica en Francisco. Antigament, l’article que més venien era l’escultura: sants, verges i el nen Jesús. I per què Estampería San José? No té molt misteri, en aquest cas: “La meva àvia va néixer a Buenos Aires, al barri de San José”. 

Quan t’endinses en la botiga, el primer que et crida l’atenció és la quantitat de figures i elements religiosos que l’engalanen. No hi ha un espai lliure, i això que molts productes no els trobaràs in situ, sinó que es fan per encàrrec. Al fons de l’establiment, s’intueix una escala de cargol que dona accés a dos pisos més on tenen una zona litúrgica per als sacerdots. Allà, es poden provar els diferents ornaments litúrgics, és a dir, casulles, albes i camises; uns productes que, juntament amb l’orfebreria, es van afegir a l’inventari fa uns 25 anys. 

La façana, patrimoni de Barcelona

Una de les curiositats del negoci és que a la rebotiga hi havia una impremta on es feien les estampes, fins que el 1991 es va treure a causa de la rehabilitació integral de l'establiment. “El local era molt antic i estava malament. Potser l’hauríem d’haver resguardat”, confessa Casals. Es va dur a terme una restauració exclusivament de l’interior, que no pas de l’exterior. De fet, la façana d’Estampería San José és patrimoni de Barcelona. “No es pot tocar. Hi ha dos aparadors laterals, que avui no es podrien fer. L’ajuntament ens va dir que, amb la normativa vigent, eren il·legals. Com els podíem fer legals? Doncs convertint-ho en patrimoni de la ciutat”, assenyala Casals.

Placa de l'Ajuntament de Barcelona en reconeixement a la trajectòria del negoci. Font: Juan Asensio

Durant l’estiu, la majoria de clients són turistes que passen les seves vacances a la ciutat comtal. La botiga, ubicada al carrer dels Boters, rep la visita de gent d’arreu del món, però hi ha una derivada que no agrada a la família: “Ens molesta bastant quan el turista ve i et regateja com si estigués a La Rambla o en un soc, ons els persegueixen fins al carrer. Ens ho trobem bastant sovint i aquest agost està sent una mica agobiant”. La dinàmica és la següent: coneixen el preu d’un article i marxen a la porta per aconseguir un descompte, però en Francisco no surt a buscar-los: “Moltes vegades tornen a entrar i ho compren”. 

No obstant això, destaca positivament el fet que els visiti gent de molts països diferents: “És molt entranyable. L’altre dia van venir d’Iraq i de Líbia, països on hi ha catolicisme encara que no ho sembli”. La globalització també ha ajudat els Casals a ampliar el negoci mitjançant la venda online, que en Francisco qualifica com a “una selva”. Ells disposen de dues webs, una per la botiga i una altra, iniciada el 1998, sota el domini articulosreligiosos.com, amb més de deu mil productes i que opera a tot el món. Avui mateix, estan preparant una comanda per als Estats Units i una altra per a Mèxic. "Nosaltres portem més de 100 anys i axò dona molta seguretat a qui compra”, afegeix.

Font: Juan Asensio

Atrezzo per a Crims o Uncharted

A més dels particulars, compten amb clients institucionals com esglésies, basíliques, com la de Montserrat o la de la Mercè, o tanatoris. Aquests últims necessiten hòsties per a les misses, canelobres o parafina. Tanmateix, la cartera de clients no es queda aquí: “Un nínxol bastant interessant que tenim és el d’atrezzo per a pel·lícules, sèries i publicitat”. Per exemple, per a crear l’escenari d’un capítol de Crims de TV3. “Una persona va assassinar a una altra, però tenia un altar a casa seva. Han de reeditar-ho tot i que sembli real”. També van treballar per a la pel·lícula Uncharted, que va gravar una escena a l’Església de Santa Maria del Pi i necessitaven uns articles religiosos determinats, que finalment només es van veure durant un frame i de lluny: “Són coses curioses. Tant de treball perquè no aparegui ni dos segons”, manifesta Casals.

Personatges il·lustres i malentesos

Històricament, Estampería San José ha rebut la visita de molts famosos com Salvador Dalí. “En aquella època teníem quadres i un d’ells era La cistella de pa de Dalí. Quan va entrar, li va dir a la Gala: ‘Veus tot això? No val per a res. L’únic que val -assenyalant el seu quadre- és aquest’”, conta el Francisco. Gala li va donar la raó al seu marit, van estar una estona i van marxar de la botiga. També va anar a l’establiment el 1992 Arnold Schwarzenegger, mentre es trobava a Barcelona per veure la final de bàsquet dels Jocs Olímpics. “Va venir buscant mobles antics i antiguitats, alhora que es menjava un gelat. I tothom va començar a cridar: ‘El Terminator, el Terminator’”. 

Font: Juan Asensio

Un espai com aquest també dona lloc a confusions. En Francisco explica que fa uns dies uns sacerdots van entrar preguntant pel lavabo. “Em va estranyar bastant, però els vaig acompanyar a tots dos”. Quan van arribar al servei, es van sorprendre. Per quin motiu? Els sacerdots utilitzen una espècie de gerra i una font per rentar-se les mans que s’anomena lavabo: “Vam riure molt. És una anècdota una mica litúrgica”, reconeix Casals. 

Com a curiositats, el 75% del material de la botiga ve directament d’Itàlia, el producte que més es ven són els rosaris, i els productes més cars poden ser els calzes, amb un valor que arriba a superar els mil euros. Fins i tot han arribat a vendre sagraris de 10.000 euros, tot i que no és habitual: “Passa un cop en molts anys”. El mercat dels articles religiosos és amb tot, molt estable. “És un negoci que no et farà ric. Normalment qui compra aquí és més tradicionalista. Quan venen adversitats,potser vens més el Sant Pancraç perquè t’ajudi”. També, si un papa visita la ciutat es ven més perquè hi ha més gent, o quan es produeix un esdeveniment religiós. De la mateixa manera que si un papa perd la vida.

L'entrada de la botiga al final del segle XX. Font: Cedida per Francisco Casals

“Aquí ve gent amb molts problemes, i has de saber lidiar amb això i ser una mica psicòleg també”, admet en Francisco. Per exemple, reben la visita de persones que han perdut el seu fill, que han tingut un accident de moto, que han patit càncer i, fins i tot, que ho han salvat i tornen a la botiga. “A la pandèmia, hi havia gent que venia i em deia que no era atea. Però per si les mosques, venia”. Casals considera que “hi ha la ciència, però també aquesta voluntat que la persona millori, i això ajuda bastant”. A més, afegeix que alguns clients no creun en els cures, o ho fan en els àngels: “En el fons, la gent necessita creure en alguna cosa”. 

Estampería San José va ser adquirida pel pare d’en Francisco, l’Antonio Casals, als anys 60 i, per tant, no han de pagar lloguer: “Si ho haguéssim de fer, ja hauríem tancat fa anys”. Casals entén que abans hi havia molts locals amb famílies conegudes i ara “s’ha convertit en un mercadeig de locals i lloguers”. Ells reivindiquen que el que es valora de botigues com la seva és “la tradició, aquells fonaments que es mantenen perquè continua el mateix local, article, ubicació i família”. I conclou: “És bonic tenir aquest tipus de negoci perquè és diferent, no n’hi ha. Aquí estem, mentres puguem, resistirem”.

Font: Juan Asensio