Donald Trump durant una reunió a la Casa Blanca.
Publicat el 15 de juny 2020

L'arribada del coronavirus ha trastocat tots els aspectes de la societat, des de l'educació, la mobilitat, però sobretot l'economia. Les institucions financeres, com el Fons Monetari Internacional (FMI) i el Banc Mundial, auguren una nova crisi econòmica, amb efectes que tocaran de fons tots els països del món: la pitjor recessió des dels anys 1930 amb una caiguda del producte interior brut (PIB) d'un 6% a nivell mundial.

Això fa que fins i tot una superpotència com els Estats Units prevegi una caiguda del seu PIB de fins a un 6,5% i que, durant la pandèmia, s'hagin destruït més de 40 milions de llocs de feina. Les conseqüències del coronavirus van ser especialment dures als Estats Units durant el mes de març. En les primeres setmanes de la pandèmia, el nombre d'aturats va anar augmentant, registrant un 4,4% d'atur en tancar el tercer mes de l'any.

Però el pitjor va arribar poc després. En concret, durant el mes d'abril la taxa d'atur va ser d'un 14,7%, uns registres mai vistos als Estats Units des de la Segona Guerra Mundial. La darrera setmana de març va marcar un punt d'inflexió: en només set dies 6,65 milions de persones van sol·licitar el subsidi d'atur, tot un rècord segons el Departament de Treball. Els sectors que s'han vist més afectats van ser el sector de l'oci i l'hostaleria, amb un 40% d'atur.

Per fer front a aquesta taxa d'atur, el govern de Donald Trump va decretar una ajuda nacional de fins a 600 dòlars setmanals per a aquelles persones que haguessin perdut la feina durant la pandèmia. En total, les arques públiques del país han destinat fins a 94.000 milions a pagar el subsidi, que durarà fins al 31 de juliol i és complementari a altres ajudes estatals.

Un oasi després d'un abril horribilis

Però després d'aquestes males dades durant els mesos de març i abril, sembla que l'economia nord-americana es comença a recuperar a poc a poc. Segons va informar la Casa Blanca en una roda de premsa, la taxa d'atur va baixar fins al 13,3%. Aquests resultats van sorprendre fins i tot als analistes i periodistes presents, ja que les previsions auguraven tot el contrari.

Refinitiv, una empresa estadística financera propietat del grup Blackstone, havia fet públic un informe on les previsions d'atur per al mes de maig eren del 20%. Aquestes dades, tal com apuntaven diversos experts, suposaven uns dels majors registres de la història, similars als de la Gran Depressió, quan els aturats al país van arribar al 25%.

Així doncs, sembla que l'economia estatunidenca repunta després de dos mesos a la baixa. En total, durant el mes de maig es van crear fins a 2,5 milions de llocs de treball, la millor dada des que existeixen registres el 1939.


Tot i que la recuperació econòmica sembla que hagi pogut començar abans del previst, els Estats Units espera una caiguda del PIB en un 6,5%, segons va anunciar la Reserva Federal (Fed). El darrer 10 de juny, la Fed -el banc central del país- va donar unes previsions pessimistes amb la caiguda del PIB, però també va explicar que, de cara al 2021, esperen que aquest creixi un 5%.

El contagi econòmic del 2020

Aquests mals auguris per als Estats Units, però, no són els únics: la Unió Europea, el Regne Unit i França -entre d'altres- també es veuran afectats. L'Organització per a la Cooperació i el Desenvolupament Econòmic (OCDE) ha publicat aquesta setmana que espera que el PIB espanyol caigui entorn un 11% a causa de la pandèmia.

De fet, l'organisme internacional ha afirmat també que, si es produís un rebrot de coronavirus a Espanya, la caiguda del PIB pugui arribar fins al 14,4%. Tot i això, com en el cas nord-americà, es preveu que l'economia espanyola creixerà un 7,5% l'any vinent.

— El més vist —
- Comentaris -
- Etiquetes -
— El més vist —