[#if caratula??]
    [#if caratula?is_hash]
        [#if caratula.alt??]
            ${caratula.alt}
        [/#if]
    [/#if]
[/#if]
Publicat el 23 de maig 2020

A data d’avui, 1,6 milions de persones s’han contagiat de coronavirus als Estats Units i gairebé 98.000 han perdut la vida a causa de la pandèmia de la Covid-19. Ja queden enrere les declaracions del president Donald Trump al febrer en que minimitzava el risc que al país es produís un contagi massiu: “l’administració està molt preparada.”

La gestió de la crisi per part del president nord-americà ha estat durament criticada. Des de la minimització de risc al començament de la pandèmia fins als insults a periodistes a les rodes de premsa de la Casa Blanca, en els quals fins i tot ha arribat a suggerir la possibilitat de tractar el virus amb “injeccions de desinfectant” o “llum solar”; dues propostes que l’Organització Mundial de la Salut (OMS) ha hagut de desmentir.

A cinc mesos de les eleccions presidencials, en les últimes setmanes Trump ha redirigit el seu discurs en la gestió de la crisi, passant d’un enfocament sanitari a un d'econòmic, encoratjant els estats a rebaixar les mesures de distància social i ordenant la reobertura de comerços.

Ha estat una decisió que ha generat una onada de crítiques des del sector sanitari. Bruce Y. Lee, un metge expert en salut pública de la Universitat de Nova York, diu que el president està ignorant l’altra part de l’equació econòmica - la que involucra vides humanes i potencialment centenars de milers de milions de dòlars en despeses mèdiques.

L’equip del doctor Lee ha desenvolupat una simulació computacional que prediu quins podrien ser els costos de l’atenció mèdica associats a la Covid-19 en el conjunt del país a mesura que més i més població es contagia. Per exemple, si un 20 % de la població estatunidenca s’infecta, hi hauria una mitjana d’11,2 milions d’hospitalitzats i es necessitarien 1,6 milions de ventiladors. Tot això suposaria una despesa d’aproximadament 163,4 milers de milions de dòlars.

 

L’estudi de la Universitat de Nova York també demostra l’elevat cost del coronavirus en comparació amb altres malalties infeccioses comunes. Per exemple, el cost per pacient d’una infecció simptomàtica per Covid-19 és d’una mitjana de 3.045 dòlars, contant només els costos mèdics directes durant el temps d’infecció. Una xifra que quatriplica la del cost per pacient en un cas de grip i que augmenta 5,5, vegades més en un cas de tos ferina simptomàtica.

A més, s’ha de tenir en compte que les despeses dependran de factors com l’estat on es visqui, el tipus d’assegurança mèdica que s’hagi contractat, les patologies prèvies i també les possibles seqüeles derivades de la infecció que puguin necessitar altres tractaments.

En països com Itàlia, Alemanya o Espanya aquestes despeses les assimila l’estat, però la singularitat dels Estats Units rau en que no té un sistema de salut públic i són els ciutadans els qui han d’afrontar individualment part de la despesa que es pugui derivar d’un possible contagi.

Com funciona el sistema sanitari als EUA?

Gairebé la meitat dels estatunidencs reben cobertura sanitària a través de la feina, un altre 34 % rep els beneficis a través de programes com Medicaid o Medicare, i un 9 % no té cap mena d’assegurança, el que representa uns 28 milions de persones. Ho explica un estudi de 2018 de la Kaiser Family Foundation (KFF), una organització sense ànim de lucre que té com a objectiu oferir informació sobre qüestions de salut als EUA.

Medicare és un programa federal de cobertura de la seguretat social per a persones de 65 anys o més o persones que pateixin alguna discapacitat, mentre que Medicaid és un programa que administra cada estat i que ofereix cobertura mèdica a les persones que tenen baixos ingressos, sempre i quan compleixin certs requisits.

Els no assegurats

El nombre de persones sense assegurança és més elevat entre els que tenen baixos ingressos i a la comunitat hispànica i negra, els grups de persones on, precisament, el virus ha estat més letal. A la ciutat de Nova York, una de les més castigades pel virus s'ha fet palesa aquesta relació. La taxa de mortalitat als barris pobres ha estat de 232 per cada 100.000 habitants, enfront dels 100 per cada 100.000 als barris més benestants.

Les principals raons per les quals les persones no assegurades no l’aconsegueixen és perquè el cost és massa alt o perquè per alguna raó, com ara la pèrdua del lloc de feina, ha fet que la perdin. Aquest últim ha estat el cas de molts estatunidencs, que amb l’arribada de la pandèmia van perdre la feina i amb això la cobertura sanitària. Tot i que hi ha alternatives, sempre tenen algun cost, i amb la pèrdua del sou, per a la majoria resulta inviable. 

En el context de la pandèmia de la Covid-19 la manca d’assegurança esdevé un problema afegit al que ja suposa la pròpia pandèmia. Les persones que no estan assegurades troben diverses barreres a l’hora de fer-se un test o rebre tractament en cas d’emmalaltir. D’una banda poden no saber a on anar-hi ja que no tenen un lloc habitual on anar a buscar l’atenció mèdica, i d’altra banda la por a endeutar-se per les despeses mèdiques pot dissuadir-les d’anar al metge.

Davant aquesta situació, el 18 de març, pocs dies després que Donald Trump declarés l’estat d’alarma, s'aprova la Llei de Resposta al Coronavirus “famílies primer” que estableix entre altres mesures, que Medicare, Medicaid i altres plans d’assegurança públics o privats han de cobrir les despeses dels tests de coronavirus. Però, malgrat que fer-se el test és gratis, a la pràctica el servei no ho és, perquè la visita al metge o el tractament d’altres patologies que no siguin estrictament la Covid-19 pot comportar una despesa imprevista. 

Malgrat tot, una enquesta de la Gallup-West Health assenyala que un 9% dels adults als Estats Units s’abstindria de buscar atenció mèdica malgrat tenir clars indicis d’estar contagiat de coronavirus. El fet que hi hagi persones que no estiguin disposades a buscar atenció mèdica pot crear un punt cec per als agents de salut pública a l’hora de calcular els plans de reobertura i la contenció de possibles rebrots.

— El més vist —
— El més vist —