- entrevistes -
Per Pau Saiz
Publicat el 03 de febrer 2024

Estefania Molina Morales (Igualada, 1991) és escriptora, periodista i politòloga. Va estudiar periodisme i ciències polítiques a la Universitat Pompeu Fabra, tot i que confessa que si està caracteritzada per alguna cosa, és per tenir un màster a córrer pels passadissos del Congrés dels Diputats des de fa vuit anys. La seva carrera està marcada per l’ascens fins a arribar a complir un dels seus somnis: ser una periodista i analista política de primera línia, de les més destacades del país, i esdevenir un exemple per a tants joves que s’inicien a la professió. 

La visió de Molina de la política l’ha portat a treballar als principals mitjans de comunicació. Es va iniciar com a corresponsal a Madrid per al diari El Nacional. Actualment, escriu columnes a El País i comenta l’actualitat a la Cadena SER, Telecinco, el canal 24 hores, TV3 i Catalunya Ràdio. 

Com a escriptora, va publicar el primer llibre el maig del 2021 amb el títol El Berrinche político, on analitza la política d’Espanya entre el 2015 i 2020 amb el declivi del bipartidisme. Encara sense data per a la seva segona obra, assegura que l'Estat camina cap a la tornada de l’anterior model polític, convertit ara en un bibloquisme

L'aritmètica parlamentària seria diferent sense els casos de l’Operació Catalunya? 
Els dos grans partits a Espanya s’han polaritzat per molts elements i estan més lluny que mai. Un dels factors per entendre aquesta situació és la qüestió territorial. El PSOE sí que pot pactar amb els partits independentistes i el PP, no. Per a mi, aquesta escletxa neix l’1-O, ja que el procés és el motor de tot el que està passant a la política actual. Els partits independentistes no poden parlar amb la dreta perquè existeix Vox, que és una reacció, i també perquè el PP governava. Per tant, la configuració actual sí que correspon a l’1-O. Aquest fet produeix que el PP s’hagi quedat sense suport territorial, sense independentistes i sense nacionalistes. Per tant, ERC i Junts atribueixen les qüestions judicials a l’Estat o la dreta, en cap cas l’esquerra. Els convé Sánchez pels indults, l’amnistia i per un motiu de creença.

Què signifiquen les crítiques al Govern per part de Page i la vella guàrdia del PSOE? L’amnistia pot passar factura internament al partit? 
El factor Pedro Sánchez també està molt lligat a l’1-O. La lluita és entre el PSOE de Page i el de Sánchez. El primer pensa com el PP. Per a ell, els dos grans partits s’haurien de blindar contra l’independentisme i haurien de defensar-se de les amenaces territorials. El president del govern espanyol ho inverteix i els vol utilitzar en el seu favor per a la governabilitat. Per això el PSOE actual és tan diferent del de la vella guàrdia. 

Espanya camina cap a la tornada del bipartidisme? 
Més que bipartidisme, un bibloquisme perquè els dos grans partits han de continuar tenint partits crossa amb pocs escons com Sumar i Vox. Els nous partits que en un primer moment van intentar ser diferents de PP i PSOE ara s’han convertit en la seva comparsa. El 2015, tal com dic al meu llibre El berrinche político, l’objectiu era canviar les normes del bipartidisme i que Espanya fos una democràcia nòrdica, amb pactes creuats. En el seu moment, Podemos i Ciutadans es van adonar que si volien més vots havien de fer com el bipartidisme, ja que hi havia un motiu generacional darrere el seu auge. Per ser un partit majoritari has de tenir un vot intersectorial, i la majoria de votants de Podemos i Ciutadans tenien menys de 45 anys. La franja de 65 cap amunt és de PP i PSOE, i cal tenir en compte que la població està molt envellida. 


"El bipartidisme ha passat a un bibloquisme més fort on Sumar i Vox són una comparsa perquè ja no qüestionen el PP i PSOE" 


Perquè Podemos o Ciutadans no van aconseguir competir amb PSOE i PP? 
Les noves formacions no van funcionar perquè el bipartidisme va ser molt hàbil intentant trencar la idea que eren positives. Amb tantes repeticions electorals la població va tornar a les velles formacions associant-les a un concepte de seguretat. S’ha tornat a una mena de bibloquisme on els nous partits són una comparsa, però això fa que el bipartidisme sigui més fort perquè ja no els qüestionen. El Suprem ha determinat que les devolucions en calent no s’haurien d’haver produït i ja no hi ha una esquerra que ho impugni. Sumar no ho farà perquè és molt dèbil i no vol fer trontollar el PSOE. Penso que el bipartidisme només és qüestionat per l’àmbit territorial. En un Congrés tant fragmentat amb nacionalistes i independentistes sí que existeix encara un cert qüestionament, com Junts, ERC i Bildu. 

Per tant, quins factors poden esdevenir clau de cara a la governabilitat del país? La plurinacionalitat? 
Serà el més important. L’amnistia facilitarà que algun dia el PP pugui pactar amb Junts. Els postconvergents van néixer l’1-O i és el partit de Puigdemont. Quan l’expresident torni a Espanya ja hem vist elements on Junts es podria entendre amb els populars, com la immigració i les polítiques econòmiques. La plurinacionalitat serà clau i sobretot l’encaix dels independentistes. Quan vegin que Pedro Sánchez no accepta cap referèndum, això farà que els partits independentistes hagin de virar el discurs. Comencen a dir que l’important és treure competències de l’Estat i a partir d’aquí reforçar l’autogovern. La gent critica molt el govern de la Generalitat en termes de gestió. L’encaix tornarà a ser damunt de la taula perquè ara estem en fase de perdonar el procés. Quan estigui perdonat, tornarà a haver-hi una reivindicació sobre com s’encaixen. 

El govern aguantarà més enllà de l’aprovació de la llei d’Amnistia? 
L’estratègia i obsessió de Junts és no assemblar-se a ERC, però comportant-se de la mateixa manera. El partit de Puigdemont es burlava dels indults i taula de diàleg demanada per Esquerra, però ells han fet el mateix amb l’amnistia. Saben que s’han de diferenciar i la seva forma és portar les votacions a l’extrem, fer veure que són més durs negociant, però negociant dins d’un marc autonomista i de la unitat d’Espanya. El pacte del Majestic avui seria un delicte, pel gir de la dreta i perquè cada vegada que Junts demana competències a canvi dels seus vots es diu que “es trenca Espanya” i es posa al mateix nivell que fer un referèndum.

Veus una ruptura de Junts amb el govern espanyol de cara a les eleccions catalanes? 
Crec que l’estratègia de Junts és, una vegada l’amnistia es compleixi, deixar tirat el govern de Pedro Sánchez. Juguen amb un inconvenient: la llei de l’amnistia va per llarg per les consideracions de l’Audiència Nacional. Volen trencar amb el PSOE per donar el missatge a les eleccions catalanes que els han enganyat perquè no els han donat el referèndum, quan ja ho saben i l’han enterrat. Però segurament l’amnistia no s'aplicarà perquè el PP té l'objectiu d’allargar el tràmit al màxim. Els tribunals podran fer preguntes al TC i al TJUE i s’allargarà encara més. L’estratègia del PP pot sortir malament perquè com més s’allargui l’amnistia, més temps haurà de donar suport Junts al PSOE, per molt que es barallin. 


"L'estratègia de Junts és, una vegada l'amnistia es compleixi, deixar tirat a Pedro Sánchez. Juguen amb un inconvenient: les consideracions de l'Audiència Nacional"


Quin panorama veurem a Galícia després de les eleccions del 18-F? Els pèl·lets podran apartar el PP de la majoria absoluta? 
Segons les enquestes la pèrdua de la majoria absoluta del PP vindrà marcada per l’entrada de Sumar a Galícia. És molt probable que els populars guanyin les eleccions, el BNG sigui el segon partit i el PSOE en surti molt castigat. Fa temps que els partits nacionalistes estan ocupant l’espai de les antigues esquerres. La crisi dels pèl·lets no hi influirà perquè Feijóo feia 16 anys que governava i ara ha marxat a Madrid, cosa que descol·loca el panorama. Semblava una nova crisi del Prestige, però a escala ecològica no és el mateix i la polèmica ha anat desapareixent. Té més a veure com  a factor decisiu la marxa d’una figura personalista com Feijóo i la reformulació del creixement del BNG i del taulell de les esquerres. 

A les eleccions basques assistirem a una nova etapa on Bildu comença a institucionalitzar-se? 
Pedro Sánchez ha pres una decisió salomònica: Navarra per a Bildu i el País Basc per al PNB. Bildu encara està lluitant per la seva institucionalització per normalitzar-se i desvincular-se de tot el passat de l’esquerra abertzale i el terrorisme d’ETA. Per a ells, obtenir l’alcaldia de Pamplona és molt, a banda que donen suport al govern de María Chivite a Navarra. Són un soci amb normalitat per a Sánchez. El PSOE veu que el PNB vol revalidar la lehandakaritza i si els números surten mantindran el seu acord, ja que ja governen les ciutats principals i les diputacions forals. Així, Sánchez pot tenir tots els socis contents. Cadascú aconsegueix el seu objectiu. Sempre prioritzarà el president el PNB. 

Les enquestes apunten que l’extrema dreta serà la segona força a les eleccions europees. A Europa també hi ha un auge de l’extrema dreta i el populisme? 
Absolutament. S’han de veure les causes profundes i a Espanya som una illa. Crèiem que hi hauria alternança i arrasaria la dreta i no va ser així, tot i que hi ha una majoria de dretes al Congrés. Una causa és que la gent no oblida la inflació i la crisi de la por al futur, o les guerres a Ucraïna i a Gaza. Molta gent pensa que la transició ecològica els pot empobrir, pensament de l’extrema dreta, sobretot dels oficis tradicionals. Molts homes també tenen por perquè creuen que les dones els treuen terreny, i molts joves precaris creuen que el demà no serà millor que l’avui. A banda, tots aquests malestars sempre troben una diana: la immigració. Ara és la culpable, i passa a molts països, on el model d’integració ha fet aigües. Un exemple és Suècia o França. El Parlament Europeu serà un reflex de tots aquests aspectes. 

Era correcte vetar a Irene Montero després de la seva feina al ministeri d’Igualtat? 
Respon a diverses lògiques. La llei del sí és sí va ser un nyap i no va generar els efectes que es volien generar. El PSOE es va espolsar part de la seva responsabilitat i ho va centralitzar en ella quan la norma va passar per diversos ministeris. Montero es va convertir en la culpable. D’altra banda, a la batalla Sumar-Podemos evidentment ella incomodava. No crec que per haver-la fet fora es menystingui el feminisme, al contrari, precisament molts dels seus discursos van fragmentar el moviment. Les tesis d’Irene Montero no van ser inclusives per al feminisme. Fins i tot, criticada a vegades per gent que no és trànsfoba, però que no entén la llei trans. Generava la impressió que la seva obra ha fragmentat molt. No va voler reformar la qüestió penal quan el PSOE ho demanava i es percebia com poc dialogant i alguns dels seus discursos eren una acusació cap a l’home. Molts homes perceben que les dones els treuen poder i els molesten, ja que es beneficiaven que les donen no eren competició. 


"Si Aliança Catalana entra al Parlament pot suposar un problema per a la governabilitat de l'independentisme, hi haurà un debat sobre si acceptar els seus vots o no" 


I oferir-li una ambaixada per sortir de la política? 
És una sobreactuació a nivell secta. Quan estàs presentant com un drama que a l'Estat hi hagi salaris tan precaris, que t’enviïn cap a una ambaixada és per reflexionar el que dius. Quan Podemos defensa aquest discurs, voreja el victimisme perquè estàs dient a la gent normal i corrent que fer-te ambaixadora és una desgràcia. És estar fora lloc i si volen fer-la fora d’Espanya ja passarà si vol ser eurodiputada. 

L’independentisme es pot fragmentar amb l’aparició d’un quart espai liderat per Sílvia Orriols? Marcarà agenda en temes com la immigració? 
Hi ha un quart espai, encara que només és discursiu. L’ANC diu que es vol presentar a les eleccions catalanes perquè creu que ERC i Junts s’han venut. Molts votants independentistes van votar el PSOE per por a la ultradreta a les generals. A banda, hi ha el discurs d’Aliança Catalana. El quart espai existeix discursivament, però ja té força per si mateix. Si Orriols es presenta al Parlament no traurà 30 escons, però si en treu cinc ja està condicionant el discurs de Junts en temes d’immigració i ja és suficient per esquerdar l’independentisme institucional. Molta gent pensa com l’ANC, és a dir, que les formacions independentistes només hi són per agafar indults i amnisties i no recordar el referèndum. El quart espai és el descontentament amb l’independentisme oficial. Tant si té resultats com no, ja està generant un efecte. Si Aliança Catalana entra al Parlament pot ser un problema per la governabilitat de l’independentisme perquè hi haurà un debat sobre si acceptar els seus vots o no. Esquerra ja ha expulsat a membres per agafar els seus vots per governar a alguns ajuntaments; Junts, en canvi, n'és més partidari. No es podrà governar si falten cinc o deu escons i ERC els rebutja. 
 

— El més vist —
- Etiquetes -
- Comentaris -
— El més vist —