Entrar en un estudi fotogràfic centenari que vol mantenir l’essència del passat és fer un salt històric. Quan s’hi entra, l’olor d'antiguitat fa pensar en com és d’antic el local. Si es mira en detall, s’hi pot veure un contrast del més nou —màquines d’autoimpressió de fotografies o càmeres digitals— amb el més antic —càmeres antigues analògiques o focus de llum centenaris—, que dona perspectiva de la quantitat d’anys que porta el negoci dempeus. Daguerre uneix la tradició i la modernitat per donar peu a l’evolució fotogràfica, que dona lloc a un negoci que ja va per la tercera generació.

L'estudi fotogràfic Daguerre va ser fundat l’any 1916 per l’avi de l’actual propietari, Francesc Tàpia. El local actual, situat en ple centre del barri de Sants, va ser creat exclusivament per al negoci i les tres generacions han conviscut fent fotografies en aquella localització. Antigament, els locals dedicats al sector s’ubicaven en àtics d’edificis alts per tal de tenir llum natural; és per això que la família Tàpia es va ubicar a primera línia del carrer de Sants en un edifici de dues plantes.

L'arrelament al barri

El barri santsenc ha tingut una significació molt gran pel negoci de fotografies, creat fa 107 anys: “Ens coneix tot el barri, gent de fora de Barcelona ve expressament per venir a la botiga”, explica l’actual propietari. L’arrelament a la zona ha estat vital i “no hagués estat el mateix en un altre lloc”, encara que Tàpia creu que “si es fa bona feina, la gent al final et coneix i ve cap a tu, independentment del barri”.

L'estudi al carrer de Sants durant el primer quart del s.XX | Generalitat de Catalunya

Ara, un segle després de la fundació de l’estudi, el net d’en Martí Bonet n’és el propietari. En Francesc Tàpia no va haver de buscar molt per trobar la seva passió: des de petit, es passava el dia veient els seus pares fent fotografia, i la seva primera feina ja va ser a Daguerre. “Si no m’hagués dedicat a la fotografia, no tinc ni idea què hauria sigut de la meva vida”, confessa Tàpia, que mai no s’ha imaginat una vida allunyada de la càmera.

Les càmeres han anat canviant, però no la passió de Tàpia per utilitzar-les. Tot i que el que més li agrada de l’ofici és fer la fotografia, abans també gaudia del temps que passava al laboratori, on va descobrir, amb l’ajuda del seu pare, la màgia del revelat. “M’agradava molt, et tancaves al laboratori, amb la llum vermella, i ningú et molestava”, diu el fotògraf.

Ara, però, les impressores i la fotografia digital, que ha substituït l’analògica, l’han fet abandonar el que era el seu lloc preferit de l’estudi, i la seva tranquil·litat. “No surt a compte passar-te tot un dia al laboratori per uns quants rodets, ara els portem a revelar a laboratoris especialitzats que treballen amb molt volum de feina”, explica.

El ressorgiment de la fotografia analògica

Ja no surt a compte revelar-los a l’estudi, però de rodets se’n venen. Millor dit, se’n venen quan n’hi ha a la botiga, cosa que no passa sovint. Tàpia assegura que la fotografia analògica i el revelat tradicional estan ressorgint, i que des de fa un parell d’anys la demanda de rodets no ha deixat d’augmentar. “La principal fabricant de pel·lícula, Kodak, havia tancat pràcticament la producció, i ara no estan donant a l’abast per oferir rodets a tot el món. Hi ha una demanda mundial, i ens arriben amb comptagotes”, explica el fotògraf.

Sense entrar a valorar si es tracta només d’una moda, Tàpia mostra una clara il·lusió per aquest ressorgiment, celebrant que la gent torni a apreciar el que ell considera “la fotografia de veritat”. És una mena de retorn a la seva essència, a la consciència, a la reflexió i a la pausa que la caracteritzaven i que contrasten amb el ritme de tot el que fem avui dia. “Sembla que la gent torna a apreciar haver d’esperar una miqueta, pensar-s’ho abans de fer una fotografia, en comptes de fer-ne 20 o 30 seguides; si en fas una, t’ho penses”, raona Tàpia.

Material fotogràfic antic a l'estudi

En un segle, la tecnologia s’ha transformat, i també ho ha fet la tradició que envolta la fotografia, la seva importància social, els rituals que l’acompanyen. Quan Daguerre va obrir al carrer de Sants, la fotografia era molt cara i, qui s’ho podia permetre, potser es feia un parell de fotografies a la seva vida. Com comenta el propietari de l’estudi especialitzat en retrats, es feien “fotografies de nadons, el dia de la comunió, el dia de la boda, i para de comptar”.

Ara, la fotografia està a l’abast de tothom, i això canvia radicalment la seva concepció i paper social. O almenys de la fotografia que es fa als estudis. On abans les famílies anaven a retratar-se en ocasions especials, avui hi va, sobretot, qui vol fer-se fotografies de carnet, per a currículums o xarxes socials. On abans hi havia la memòria i l’emotivitat, ara hi regna la funcionalitat.

A Daguerre es produeix un diàleg constant entre el passat i el present, i no només pel mobiliari, sinó pels serveis que ofereixen. Molts clients porten cintes de vídeo VHS per a passar-les a digital, o fotografies antigues per a restaurar-les. Al cap i a la fi, no deixen de ser records, i tothom vol conservar-los.

Entrada de la botiga situada al carrer de Sants número 78

Els estudis de fotografia: tenen futur?

El estudis fotogràfics estan arribant a la seva fi, o així ho creu l’actual propietari del Daguerre: “Mantenir un local així és molt car, sempre hi haurà fotògrafs, però no en botigues de cara al públic”, lamenta. Ara mateix, la rendibilitat d’aquest tipus de negocis no és compatible amb els preus de lloguer de la capital catalana, i molts dels fotògrafs adapten una zona en el seu domicili per fer aquesta tasca.

Francesc Tàpia ha estat la tercera i última generació de l’estudi fotogràfic Daguerre. El negoci probablement tancarà d’aquí un parell d’anys, coincidint amb la jubilació del propietari, després d’haver estat quasi 110 anys donant servei a milers de ciutadans de Barcelona.

Tàpia valora tots aquests anys: “Crec que ja ho he fet tot, estic content del que he fet i del que continuo fent”. El negoci clausurarà, però el record romandrà a les fotografies impreses a les cases de la gent.