[#if caratula??]
    [#if caratula?is_hash]
        [#if caratula.alt??]
            ${caratula.alt}
        [/#if]
    [/#if]
[/#if]
Publicat el 01 de maig 2020
Temps de lectura 2'

En esclatar la crisi del coronavirus a Espanya, la Georgina, que estava d’Erasmus a Lisboa, va fer un llarg camí per tornar a casa. Primer, un bus de Lisboa a Elvas i, després, un taxi portuguès fins a la frontera. Un cop havia passat el control policial, un segon taxi, aquest cop espanyol, la va deixar a l’estació de busos de Badajoz. Des d’allà va anar en bus fins a Barcelona.  

La seva història és només una de les tantes peripècies que els estudiants a l’estranger han patit per tornar a casa. Per exemple, a l’Andrea i la Noèlia, els van cancel·lar diversos vols d’Escòcia a Espanya. Les dues coincideixen en que quan van contactar amb l’ambaixada d’Edimburg no les van ajudar a gestionar la tornada.

Alguns casos similars són el de la Paloma (Manchester) o la Lidia (França). També hem rebut notícies d’en Mario, que no va aconseguir tornar i continua tancat a Nova York un mes després de fer públic el seu cas a Twitter. En aquest altre article es recullen més casos d'odissees per tornar i el confinament d'alguns estudiants catalans que es troben a l'estranger. 

És difícil donar xifres reals dels casos perquè n’hi ha molts i en cada situació s'han trobat amb hàndicaps ben diferents. Tot i això, el govern espanyol mai ha anunciat un protocol específic per facilitar la tornada als estudiants a l’estranger. De fet, els joves deien a Twitter que a l’hora de gestionar el retorn al seu país es van sentir desatesos per part de les institucions. 

L'Oficina d'Informació Diplomàtica del Ministeri d'Exteriors ha reconegut al Diari de Barcelona que desconeixen el nombre d’estudiants espanyols que hi havia d’Erasmus quan es va declarar l’estat d’alarma. Tampoc no saben exactament els que van tornar i els que continuen a l’estranger avui dia. Tot i això, asseguren que les ambaixades “han prestat assistència i orientació a tots els que ho han sol·licitat”, mentre que alguns estudiants, com ara l'Andrea, expliquen que simplement els animaven a intentar comprar vols comercials.

“Europa ha mantingut la possibilitat de retornar mitjançant vols comercials, tot i que amb poca freqüència o amb llargues escales”, recorden les autoritats. Exteriors també destaca que encara es pot tornar per carretera i, de fet, diuen que han facilitat “certificats consulars per trànsit aeroportuari i autobusos des de Portugal, Suïssa i Eslovàquia fins a Espanya”. 

 

 

Imatge de viatgers a la Terminal 1 de l'aeroport del Prat el 18 de març de 2020. FOTO: ACN

Pel que fa a les aerolínies, Vueling no vol donar dades de demanda i cancel·lació de vols, així com tampoc de les peticions d’ajuda dels clients. Creuen que les dades “podrien afectar l’acció de la companyia” i són massa “sensibles” per publicar-les. Malgrat la falta d’informació, han insistit en que “des del començament de la crisi a Europa, Vueling ha treballat amb les autoritats de cada país per ajudar en la repatriació del major nombre de persones que van quedar fora del seu lloc d’origen”.

El diari també ha provat de contactar amb l'Associació d'Universitats Públiques Catalanes per saber si han col·laborat amb el retorn dels estudiants, però han donat respostes poc concretes. Expliquen que han rebut "poques notícies" per part dels estudiants a l'estranger, però asseguren que el Departament de Mobilitat de cada centre ha contactat amb els estudiants per "assegurar que estaven bé i podien continuar els estudis de la universitat estrangera". En aquest sentit, els centres no han jugat un paper rellevant en la gestió de la repatriació dels joves.

— El més vist —
- Comentaris -
- Etiquetes -
— Hi té a veure —
— El més vist —