La Segona RFEF és la quarta categoria en l’àmbit espanyol. Considerada per la Federació Espanyola com una competició no professional, la diferència econòmica entre els clubs que hi participen és significativa. Barcelona compta amb dos equips, CE Europa i UE Sant Andreu, que es troben entre els pressupostos més baixos. Tot i ser dos conjunts amateurs, en els últims anys la bona situació esportiva ha fet que cada cop més gent s’interessi per ells.

Alberto González, entrenador del CE Europa, explica els motius que han portat a aquest augment de la massa social: “Quan vaig arribar (el 2010) aquest seguiment de la gent era molt més tímid. Fer les coses bé esportivament i tenir un projecte estable és una de les bases fonamentals del club”.

El tècnic i exjugador del club de Gràcia es mostra satisfet de ser un club referent dins de Catalunya: “És una responsabilitat per a nosaltres perquè al final som la imatge de molta gent del futbol català”.

La clau per Alberto González és tenir un creixement constant, “però sempre tocant de peus a terra amb els recursos i possibilitats que té l’entitat”. Tot plegat ha permès a l’Europa arribar als 2.500 socis i sòcies aquesta temporada.

Per la seva banda Xavi Molist, míster de la UE Sant Andreu, assegura que estan a uns nivells inimaginables fa un temps: “Estem al punt més alt dels últims anys. No recordo que el club tingués tanta massa social com la que té ara”. 

Els quadribarrats han superat la xifra de 4.000 persones, uns números que Molist creu que són gràcies al bon treball que fa l’entitat, però també perquè els resultats arriben: “Es fan les coses molt bé des de dins del club, però realment si no guanyes partits la gent no s'hagués apuntat”.

El també director esportiu del Sant Andreu recorda l’ascens viscut a Salamanca, que els va permetre pujar a Segona Federació, com un dels moments claus per guanyar socis i sòcies: “Va fer un canvi de xip a moltíssima gent. Això t'ho dona que l'equip juga bé i està a dalt. Sempre ve de gust venir al Narcís Sala a animar perquè veus que hi ha espectacle”.

L’aspecte esportiu va de la mà

Precisament, Europa i Sant Andreu són dos clubs que viuen un moment àlgid socialment, però també institucionalment. Els dos conjunts van assolir l’ascens a Segona Federació fa dues temporades. En la seva estrena a la categoria van aconseguir entrar als play-off d’ascens a Primera RFEF (tercera divisió a nivell nacional) i es van quedar a les portes de pujar a la categoria de bronze.

Molist es mostra confiat de poder tornar a repetir la fita històrica: “Crec que l'equip està preparat per intentar estar com l’any passat. Si fem les coses bé podem lluitar per intentar fer un altre cop playoff”.

González, en canvi, es mostra més prudent respecte quin és l’objectiu per aquesta temporada: “Poder posar les coses difícils a qualsevol equip i estar molt a prop de la victòria en qualsevol partit”.

Els problemes econòmics

Esportivament l’ascens sembla viable, tal com es va demostrar l’any passat. Ara bé, econòmicament hi ha un gran salt entre la Segona i la Primera Federació. “Canvia a nivell de projecte esportiu, de requisits de la competició i de contractes; hi ha uns salaris que s’han de respectar”, afirma el míster de l’Europa.

“A Primera RFEF els viatges són molt més llargs, els jugadors haurien de ser gairebé professionals al 100%”, afegeix Molist, qui també creu que en cas de pujar s’augmentarien les ajudes econòmiques i els patrocinis.

Els dos entrenadors es mostren confiats que, si es produeix aquest ascens, l’entitat podria assumir el nou repte: “Tampoc sabíem si el club estaria capacitat econòmicament per pujar de Tercera a Segona RFEF i s'ha vist que sí”, explica el tècnic del Sant Andreu. Admet que el fet de ser un conjunt de la capital catalana els dona un avantatge: “A Barcelona tens un mercat més fàcil per arribar a jugadors. Els pots enganyar cobrant menys que a altres clubs”.

Alberto González somia amb aquest ascens: “Seria un salt de qualitat que el club mereix també per infraestructures, per gent, per afició, per història. Tant de bo es pugui donar i podem posar en aquest problema a l’entitat”.

L’entrenador de l’Europa detalla que s’han de complir uns requisits federatius d’avals i recursos que el club escapulat no assoleix ara mateix, però creu que si es dona l’oportunitat es faria realitat el somni: “Amb l'ajuda de les institucions a nivell d'Ajuntament i Federació jo crec que es podria aconseguir, però és un embolic en el sentit de poder trobar solucions”.

L’estadi un requisit bàsic que cap dels dos clubs té

Una de les condicions que ha de complir tot equip que vulgui competir a la Primera Federació és disposar d’un camp amb gespa natural. Ni Europa ni Sant Andreu disposen d’aquest requisit. 

Molist creu que, en cas d’ascens, el club hauria fet tot el possible per tenir-la, però s’hagués trobat amb el problema de reubicar el futbol base perquè pogués seguir competint. “Si tu vols pujar has de tenir això clar. Si et demanen que ha de ser camp natural, doncs l'hauràs de fer”, assegura el tècnic català.

En el cas de l’Europa,González admet que el club estava pendent de la possibilitat d’un canvi de norma a Primera Federació que deixés jugar amb gespa artificial. Una modificació que finalment no s’ha produït.

Professionals contra amateurs

Un altre dels problemes amb el qual es troben els dos clubs és el fet que molts jugadors han de compaginar els entrenaments amb una feina complementària per poder subsistir econòmicament, un conflicte que no tenen altres conjunts de la divisió: “Competim contra equips que són professionals en el sentit que només fan futbol, només s'exerciten al matí i es dediquen al 100% a això”, relata el míster de l'Europa.

“Som dels pocs equips que entrenem al migdia, que la gent pot treballar al matí”, confirma Alberto González. Molist afegeix: “La gran majoria dels clubs de la categoria entrenen quasi tots a les 10h i nosaltres ho fem a les 16h”.

El tècnic del Sant Andreu explica les diferències que implica compaginar la feina de futbolista amb una altra: “Els jugadors es lleven a les sis del matí per anar a treballar. Al final hi ha una càrrega física de dormir poc, de feina o d'estudiar que no pots controlar. Altres equips es lleven a les 9h, esmorzen, se'n van a entrenar i tenen la tarda lliure. Són conjunts professionals i nosaltres som amateurs en aquest aspecte”.

Pel que fa a la feina de l’entrenador són dos casos diferents. González la compagina amb un treball a la Ciutat de la Justícia. En canvi, Molist assegura que, pel fet de ser exfutbolista, es pot dedicar al 100% a entrenar: “No és que cobri un sou alt, però m'ho puc permetre”.

I ara què?

Els dos tècnics coincideixen que l’objectiu a llarg termini ha de ser professionalitzar els equips, però tot forma part d’un procés. “Seria ideal perquè al final és un salt qualitatiu de poder treballar tot el temps possible, amb el màxim de recursos i el major espai disponible al Nou Sardenya”.

Molist relata l’evolució dels passos que està fent el Sant Andreu: “Fa dos anys no teníem ni gimnàs, ara en tenim. Cadascú té les seves funcions, jo no he de preocupar-me de si el fisioterapeuta té tape per fer bandatges o el material. Tot això ja no em repercuteix. Al principi sí que ho havia de fer perquè no hi havia ningú que ho gestionés”, conclou.