Fa un any, el World Press Photo, com tants d'altres esdeveniments culturals, va ser cancel·lat a causa de la pandèmia. Però aquest any, el prestigiós premi de fotografia internacional ha tornat un altre cop a omplir d'imatges parets buides. I com no podia ser d'una altra manera: la pandèmia s’ha acabat convertint en la protagonista de bona part de les fotografies guardonades. 

De fet, el premi principal se l’ha endut el danès Mads Nissen amb una fotografia en la qual apareix una infermera abraçant una dona gran en una residència després de cinc mesos sense poder veure la seva família ni mantenir contacte físic amb ningú.

A la residència Viva Bem es va idear un plàstic protector anomenat “la cortina de l’abraçada”, que va permetre que les persones es tornessin a abraçar. En aquest cas, el plàstic dibuixa unes ales semblants a les d’una papallona, donant lloc a una imatge que transmet esperança i confort, elements que es converteixen en necessaris quan es viuen moments tan durs. 

'La primera abraçada de la pandèmia' de Mads Nissen 

Les imatges d’aquest any, exposades en una sala fosca i agrupades per temàtica i autors, han concentrat grans agrupacions de públic un any més. L'èxit de l'exposició és equiparable a un viatge en va d'anada i tornada a Barcelona -de tres zones- un dissabte a la tarda. Abans de les cinc, l’aforament ja era complet i totes les entrades estaven venudes. 

Tot i que dimecres al matí semblava una bona alternativa, assumint que el volum de gent seria menor i tenint en compte que el dia de pluja no acompanyava, la sala era plena de grups d’estudiants que comentaven les imatges en un to de veu excessivament alt i de grups de dones que invertien deu minuts en analitzar cada col·lecció de fotografies. A tots ells, però, se'ls escoltava elogiar els fotògrafs guardonats tant per l’estètica de les seves fotografies com per la capacitat de retratar, a través de les lents d'una càmera, moments que amaguen una gran història, denúncia o problemàtica de l'actualitat. 

El ressò de la sala feia arribar a oïdes dels visitants les opinions i comentaris fets al seu voltant. Just al costat de la fotografia de Nissen, s’hi troba exposada una de les fotografies més impactants de l’exposició emmarcada també dins la temàtica de la Covid-19. Joshua Irwandi fotografiava desde Indonèsia el cos d’una víctima embolicada en un plàstic de color groc mentre esperava, a l’hospital, que arribés la bossa per a cadàvers.

La fotografia d’Irwandi, que va guanyar el segon lloc de les Fotografies Individuals dins la temàtica d’Actualitat, és una altre de les imatges que recullen les conseqüències del virus i que desperten reaccions accentuades, sobretot per part d'aquells més aprensius. 

'El cost humà de la Covid-19' de Joshua Irwandi

A part de la d'Irwandi, hi trobem altres imatges que també parlen dels efectes de la pandèmia d’una manera menys directa, com ara la de Ralph Pace, en la que apareix un lleó marí nedant al costat d’una mascareta al mar de Monterey (Califòrnia).

'Un lleó marí de Califòrnia juga amb una mascareta' de Ralph Pace 

Aquest any hi ha hagut quatre fotògrafs espanyols que han estat premiats. El barceloní Luis Tato ho ha fet amb una sèrie d’imatges sobre la plaga de llagostes del desert a Kenya l’any 2020, la pitjor fins la història. Juntament amb ell, hi trobem al basc Aitor Garmendia, amb una brutal sèrie fotogràfica de la indústria porcina espanyola a mode de denuncia, i la valenciana Claudia Reig Valera, que ha guanyat en la categoria de Projecte Interactiu de l’Any del Concurs de Narrativa Digital amb un documental interactiu titulat Parir en el segle XXI, que acompanya a cinc dones en el procés de donar a llum.

Guanyadors del Concurs de Narrativa Digital 2021

També s’hi suma l’extremeny Jaime Culebras, que captura els ous d’una granota de cristall de Wiley, als Andes Tropicals, i l’argentí resident a Barcelona Pablo Tosco, amb unes impactants fotografies de la Fàtima i del seu fill pescant, que retrata la situació actual a Yemen després de sis anys de guerra. 

La Fàtima i el seu fill pescant de Pablo Tosco 

Entre el públic, les opinions són tan diverses com els gustos de cadascú, tot i que tothom coincideix en que les imatges són impactants. En Marc Pau, estudiant de Filosofia de la Universitat de Barcelona que ha visitat l’exposició, comenta que li ha “agradat molt” i fa èmfasi en el fet que l’exposició és gratuïta pels estudiants i, així, “les coses sempre t’agraden més”.

També afegia que se li havia fet “una mica curta” en ser un espai força petit, i que té la sensació que les fotografies premiades “romantitzen les desgràcies” i que “sempre mostren a gent passar-ho malament”. De totes maneres, explica que també “n’hi ha d’altres que no van en aquesta línia, com ara els premis de reportatge fotogràfic”, que li van semblar “molt guais”. 

Col·lecció premiada de Luís Tato

La Sofia, estudiant d’Història de l’Art a la Universitat de Barcelona, coincideix amb el Marc. “M’agraden molt la majoria d’imatges”, diu al Diari de Barcelona, “però crec que moltes d’elles es nota que estan fetes des de la perspectiva d’una persona occidental i blanca”. La Sofia també afegeix que algunes d’elles són una mica “dures” i fan molta impressió, donant peu, altra vegada, a l’etern debat sobre si és necessari o no que el fotoperiodisme mostri certs tipus d’imatges amb contingut sensible per conscienciar a la població de les problemàtiques actuals arreu del món. 

El Pantanal de Brasil devastat pel foc, de Lalo de Almeida

Retrats d'immigrants provinents d'Àfrica residents a Itàlia, d'Alisa Martinova

L’exposició de Barcelona també presenta diverses activitats complementàries de manera paral·lela. Aquestes busquen aprofundir “en les temàtiques dels projectes guanyadors i generar debat”, oferint visites guiades presencials i en format en línia a través de Filmin, dirigides a entitats, el sector educatiu i al públic en general. En la seva pàgina web també s’hi poden visualitzar les imatges. 

'Habibi' d'Antonio Faccilongo