[#if caratula??]
    [#if caratula?is_hash]
        [#if caratula.alt??]
            ${caratula.alt}
        [/#if]
    [/#if]
[/#if]
Publicat el 17 de setembre 2020

Una extraescolar, com el seu nom indica, és tota aquella activitat que un infant o jove fa de forma voluntària fora de l’horari escolar. Tot i així, en moltes ocasions sí que es duen a terme dins de l’espai de l’escola i en la majoria de casos són també educatives, ja sigui perquè s’hi desenvolupa una determinada capacitat física o intel·lectual o perquè s’hi transmeten valors i competències relacionals. Arran de la pandèmia de Covid-19 que sacseja el país des de la passada primavera, però, la seva seguretat i continuïtat s’han posat en dubte.

El dia 10 de març, quatre dies abans que es declarés l’estat d’alarma a Espanya, la portaveu del Govern, Meritxell Budó, va anunciar en una compareixença que, tot i que no preveia tancar les escoles com havien fet a Madrid o Vitoria, l’executiu català havia decidit limitar les activitats extraescolars on hi participessin alumnes de diferents centres. El dilluns 7 de setembre, només una setmana abans de l’inici de les classes, el conseller d’Educació, Josep Bargalló, explicava que les extraescolars no depenen de la conselleria, sinó d’empreses privades, ampas, escoles i ajuntaments.

Així doncs, alhora que recordava la importància de mantenir els grups bombolla per facilitar la traçabilitat i l’aïllament en cas de contagis, així com la distància de seguretat, la ventilació i la higiene constants, el conseller es desentenia del que pogués passar durant les activitats extralectives. A l’espera que aquesta setmana es facin públics nous protocols, la incertesa encara preocupa tant als coordinadors d’aquestes activitats com a les famílies en aquests primers dies del curs.

Sessió presencial abans de la pandèmia a l'escola de música La Cápsula del Tiempo. 

En adaptació constant

Més enllà de les mateixes escoles, són molts els centres que ofereixen activitats extraescolars fora de l’espai lectiu. L’oferta és cada vegada més diversa i va des de l’esport o la música fins a la cuina, l’art o els idiomes, entre molts d’altres. La gran majoria d’elles requereixen la presencialitat per poder-se dur a terme, per la qual cosa el confinament les va afectar molt i van haver d’adaptar-se a la situació per poder seguir-se fent.

Javi Doblas, director de La Cápsula del Tiempo, una de les escoles de música més importants de Sant Boi de Llobregat, explica al Diari de Barcelona que van haver de reaccionar molt ràpidament, “passant a les classes virtuals d’instrument individual d’un dia per l’altre”. Gràcies a això van poder mantenir el 80% de l’alumnat i els sous de gairebé tots els professors. Les classes grupals, que per aquesta escola són l’activitat de major rendibilitat econòmica, sí que es van haver de suspendre, pel que igualment van tenir “pèrdues considerables”. 

Des de Climbat, un dels centres d’escalada més freqüentats de Barcelona que també ofereix classes per a infants i joves, afirmen al DdB que el tancament del març va ser un “daltabaix inesperat”, tot i que gràcies als casals d’estiu, que es van fer majoritàriament al C.E.M. Climbat La Foixarda, és a dir, a l’exterior, van poder compensar-ho una mica. Tots dos centres expliquen que van aprofitar les setmanes de després del confinament estricte per renovar les seves instal·lacions i fer-les així accessibles amb les noves mesures de seguretat. 

El pla d’actuació que proposa la Generalitat

El 3 de juliol l’executiu català va fer un públic un pla d’actuació per al nou curs per als centres educatius, al qual hi ha un espai dedicat a les extraescolars. El document afirma que les activitats extralectives es poden dur a terme sempre que es mantingui la distància d’1,5 metres i es dugui la mascareta quan no es pugui preservar la distància “per la naturalesa de l’activitat realitzada”. A més, afegeix que “en la mesura del possible es formaran grups estables de participants” i que “les despeses generades per les extraescolars seran assumides per l’organitzador”.

El pla també inclou recomanacions per diverses extraescolars que agrupa en 12 blocs. Per a totes elles demana que cada infant disposi d’una superfície mínima de 2,5 metres quadrats i que hi hagi rentat de mans abans i després de cada activitat. A grans trets, recomana la desinfecció constant del material, que preferentment no hauria de ser compartit, com ara instruments, pilotes, anelles, preses, raquetes, cavallets, taulells i qualsevol cosa que es faci servir durant l’activitat.

Doblas assegura que estan “aconseguint adaptar tots els espais per poder complir les mesures de seguretat que es demanen” i creu que podran mantenir “certa estabilitat aquest curs, combinant les classes presencials amb les virtuals”. Pel que fa a Climbat, han optat per promoure més activitats d’exterior i formar l’equip perquè es pugui seguir escalant al seu centre. Mentre el director de La Cápsula considera que l’única institució que els ha donat “ajuda real” és l’Ajuntament de Sant Boi de Llobregat, sobretot en un sentit econòmic, Climbat explica que s’han sentit recolzats per elles ja que els han “assessorat tant a nivell d’aplicació de la normativa com de comunicació”.

Un jove practica escalada a les instal·lacions de Climbat. 

Anar a l'esplai, una extraescolar més?

Una altra de les activitats que molts infants i joves fan fora del seu centre escolar és anar al cau o a l’esplai. Si bé aquests no es solen considerar una extraescolar a l’ús, ja que la immensa majoria són entitats sense ànim de lucre que se sostenen gràcies al voluntariat, també són espais educatius alternatius a les escoles i instituts. El president del Moviment de Centres d’Esplai Cristians de Catalunya (MCECC), Xavi Nus, explica al Diari de Barcelona que en condicions normals cada estiu hi participen a les activitats dels esplais del moviment uns 25.000 infants i joves. Esplais Catalans (Esplac), la gran entitat laica d’esplais, en xifra gairebé 8.000. 

D’aquesta manera, van ser milers els infants i joves que al març van veure interromput l’esplai. O, com a mínim, l’esplai com sempre l’havien viscut. L’equip d’Esplac destaca al DdB que, tot i que els va agafar de sorpresa, els monitors i monitores van adaptar-se al moment i van seguir vinculats als seus participants i a les famílies de forma telemàtica. “Hem pogut observar al llarg d’aquests mesos iniciatives molt diverses: reptes diaris, tardes de dissabte connectades a través de videotrucades, concursos de manualitats”, entre d’altres. “Allò que ens semblava uns mesos abans impossible, poder seguir activitats per les xarxes socials i a distància amb els infants”, diu Xavi Nus, “es va poder aconseguir”. 

Amb l’arribada de l’estiu la incertesa va continuar ja que els protocols proposats per la Generalitat van complicar la continuïtat de colònies, casals i campaments. De fet, les dues entitats coincideixen en què algunes famílies van decidir no apuntar els seus fills per precaució i que alguns centres no en van organitzar per no poder assumir les mesures exigides. Tot i així, la majoria les van tirar endavant i això ha motivat tant els monitors i monitores com a les famílies per afrontar el nou curs, que la majoria de centres es troben preparant actualment. 

Les extralectives com a eina per a la conciliació laboral

La Vero és mare d’una nena de quatre anys i un nen de dos. Ell encara és molt petit, però ella l’any passat feia expressió corporal un dia a la setmana. “Abans en feia perquè en part sí que ajuda la conciliació laboral, però també perquè a vegades ens ve de gust que faci coses diferents, que surti de la seva zona de confort”, diu al Diari de Barcelona. Enguany no l’ha inscrit a cap extraescolar, tot i que pretenia apuntar-la a piscina i anglès, ja que excepte les esportives a la seva escola totes es fan en interior i barrejats amb altres infants del parvulari, el que la fa tirar enrere. 

D’altra banda, la Clara té dos fills, un de sis anys i un de tres. Tot i que el gran l’any passat feia dos extraescolars i aquest curs el volien apuntar a futbol, a causa de la Covid-19 prefereixen no apuntar-lo fora de l’escola “per tal de no ampliar el cercle fora de la bombolla”. Com que a la seva escola acaben a les 16h, a la Clara li anava bé que fes extraescolars dos dies a la setmana per ampliar l’horari fins a les 17h i així tenir més marge. Com la Vero, considera que no han estat gaire ben informats de les mesures que es prendrien a les extralectives i per això han preferit prevenir qualsevol risc.

La Marta, per la seva banda, té dues filles, una de set i una de tres anys, que van a una escola americana i, per tant, van començar el curs l’1 de setembre. La gran, l’any passat feia música i gimnàstica artística en dos centres fora de l’escola, però aquest any les dues germanes faran les extraescolars dins l’escola perquè logísticament els va millor. El pare n'és mestre i, com que té reunions algunes tardes i la Marta tampoc podria recollir-les, les extraescolars els ajuden a conciliar. “És per raons pràctiques i també perquè ens ha semblat millor no anar a tants llocs diferents i anar del cole a casa”, comenta al DdB.

L’educació no formal com a complement de l’educació formal

És evident, doncs, que malgrat les famílies valoren el sentit educatiu de les extraescolars, aquestes són també una eina més per a la conciliació laboral. Alguns centres com Climbat en són conscients i tenen la intenció d’”ajudar les famílies a tornar a donar “normalitat” a les seves vides”. Javi Doblas, però, creu que La Cápsula del Tiempo està destinada “a un perfil amb autèntic interès per la música” i que el projecte “està enfocat d’una manera principalment educativa, tot i que no oblida el component social de l’activitat”. Des d’Esplac i MCECC creuen que, tot i que algunes famílies ho puguin fer servir així, el seu objectiu va molt més enllà.

“Poder seguir aprenent música creiem que ha servit de motivació i de gran ajut per mantenir la moral en temps complicats”, afirma Doblas. “Les activitats extraescolars ajuden als petits de la casa i als seus familiars” en diversos aspectes, reforcen des de Climbat. Les activitats extralectives són, per tant, espais on trobar-se amb altres infants i joves i on créixer en termes personals i socials, el que les fa imprescindibles pel seu desenvolupament. 

“L’esplai és una resposta conscient cap a la transformació social”, expliquen des d’Esplac, que considera la tasca de l’educació en el lleure és “indispensable per la societat”. “L’educació no formal sovint cobrim necessitats i aspectes als que la formació reglada no arriba”, diuen des d’aquesta entitat. Finalment, el president del MCECC conclou que “les activitats de lleure haurien de ser un dret i no un luxe pels infants que hi participen, també la majoria d’activitats extraescolars i, per tant, defensem que hi puguin participar”. 

— El més vist —
- Comentaris -
- Etiquetes -
— El més vist —