Una nena petita mirava perplexa com —qui semblava ser la seva mare— cridava als quatre vents: “Catalunya Catalana!”. La quarantena de persones que acompanyaven la família a l’ofrena floral celebrada l’11 de setembre van entonar el Cant dels Segadors. Ja sigui per connivència ideològica o bé per ignorància, una onada d’aplaudiments va acompanyar la consigna. Mentrestant, la nena somreia amb innocència. 

No semblava entendre gaire bé el significat de les escridassades, però el somriure de complaença que li dedicava la seva mare va semblar tranquil·litzar-la. Es tractava d’una manifestació del Moviment Identitari Català (MIC), juntament amb Renaixença Nacional Catalana, entitats considerades d’extrema dreta pels seus postulats.

El MIC és una entitat que, tot i haver negat ser d’extrema dreta, advoca per la independència d’una "Catalunya Catalana" on “les ajudes socials siguin per als catalans”. Juntament amb Renaixença, exhibeix el número 33 a les seves banderes per referir-se a la tercera lletra de l’abecedari, la C, que es refereix al seu lema: "Catalunya Catalana". Una simbologia que també empren moviments neonazis, que utilitzen el número 88, tot aprofitant la posició de la lletra h a l’abecedari per evocar el lema Heil Hitler.

La imatge va recórrer les xarxes socials i mitjans van vincular l’extrema dreta amb l’independentisme. Segons expressa al Diari de Barcelona el fotoperiodista i autor de llibres com Tots els colors del negre (Ara llibres, 2022), Jordi Borràs, que ha assistit a l’ofrena des de fa anys, “l’acte es va sobredimensionar”. Especialitzat en extrema dreta, afirma que en realitat “l’extrema dreta independentista és molt minoritària”. Perquè sovint, explica, l’extrema dreta genera molt soroll, però poca substància política. “Si la busques, no la trobaràs, perquè fan propaganda i ja està”. 

Què va passar exactament

En relació a l’ofrena floral, Jordi Borràs és molt crític amb la repercussió mediàtica que va tenir a la Diada l’extrema dreta independentista. “L’ofrena floral a Rafael Casanova és un acte en decadència des de fa anys. El MIC surt a la cua final de l’ofrena, quan ja han sortit els partits grans, les associacions, els castellers, els geganters…”, assenyala. 

En anteriors edicions organitzacions com Arran havien fet front a l’extrema dreta independentista. “Aquest cop l’esquerra independentista no els va aturar perquè no hi eren, fa anys i anys que no hi assisteixen. No és que no es volgués aturar, és que no hi eren”. “Jo diria que aquest any hi havia menys persones que l’any passat”, afirma. 

Considera que la gent que aplaudia el MIC ho feia perquè “no tenen ni idea de qui són, la majoria de vegades veuen banderes i estelades”, emfatitzant que la quarantena de persones que hi havia “eren tots els membres del MIC que hi ha”. “És una entitat marginal”, sentencia.  

La terminologia a utilitzar

En l’àmbit terminològic, el DdB va aborda recentment la problemàtica a l'hora d'utilitzar termes com “ultradreta” i “extrema dreta”. Aquest mitjà s'atendrà a les definicions que estableix el DIEC sobre la ultradreta, compresa com “l’extrema dreta que contempla la violència per assolir els seus fins”. 

A més, el Diari de Barcelona emprarà les definicions dels prefix ultra i extrem que estableix el DIEC. L’extrema dreta toleraria el joc democràtic, però, tot i presentar discrepàncies amb la democràcia liberal, participaria del joc polític. La ultradreta, en canvi, podem considerar que, en alguns casos, podria arribar a flirtejar amb ideologies totalitàries. 

La dreta radical, per altra banda, s’atendria als paràmetres de la democràcia, però “s’oposen als elements fonamentals de la democràcia liberal”, tal com ho defineix Cas Mudde a Ultradreta (Saldonar, 2021).

Quan la ficció supera la realitat

Tot i emfatitzar què va ocórrer a l’ofrena floral, Borràs assegura que “els independentistes no estan vacunats contra l’extrema dreta”. Afirma que el passat històric de l’independentisme fa complicat que proliferin aquestes idees d’extrema dreta ja que, “en general, és anar contra natura”. “Existeixen, però és important no sobredimensionar-los”, destaca. 

Borràs considera que “hi ha hagut un interès en sobredimensionar l’extrema dreta independentista", la qual “és marginal i molt minoritària, a diferència de Vox que té 11 diputats al Parlament de Catalunya”. “Ens hem de preocupar i ocupar de l’extrema dreta independentista, però en la mesura justa”, i el sobta que ara “comencin a aparèixer periodistes preocupadíssims per aquest tema, no ho dic per tu, però on eren fa cinc anys?”. “Molt sovint es donen massa mesura a entitats com aquests grups”, apunta, però “estem parlant d’uns sectors marginals de l’independentisme que no són nous, hi han estat sempre”.

“El nacionalisme espanyol s’ha manifestat molt de la mà de l’extrema dreta des de fa molts anys”. Indica que l’espanyolisme no s’entén sense l’extrema dreta i recorda que “a cada manifestació espanyolista t’hi trobes fatxes a punta pala”. “Això amb l’independentisme no passa”, conclou.

A més, l’impacte electoral dels sectors de l’extrema dreta independentista no s’ha materialitzat en un electorat contundent. “Som Catalans, per exemple, va rebre 56 vots a les eleccions de Vic de 2015”, explica Xavier Rius Sant, periodista i autor de Els ultres són aquí (Pòrtic, 2021). Entitats com aquesta, Aliança Catalana i el MIC, explica Rius, són “opcions polítiques que no van enlloc”.

Com operen 

Miquel Ramos, periodista i investigador especialitzat en extrema dreta, aprofundeix en els mecanismes que empra l’extrema dreta per fer arribar el seu missatge. Les xarxes socials “són un lloc fàcil on prospera la desinformació. Ara l’extrema dreta té més mitjans que abans per manifestar-se. Les xarxes socials no tenen filtre. Pots fer proclames i emanar la teva ideologia i teories conspiranoiques des de l’anonimat”. Aclareix que “no tot el que diuen apela a la desinformació i els sentiments”, però que les xarxes no tinguin regulador “li ve molt bé a l’extrema dreta”.

“No és bo promocionar-los, però tampoc banalitzar-los. En comparació amb l’extrema dreta espanyola, la independentista són grups molt residuals i no compten amb una cohesió concreta”. “L’extrema dreta apel·la a tota la societat, s’aprofiten del malestar de la gent”, indica. 

“Jo crec que la inestabilitat política a l’independentisme ajuda a fer que a aquests grups no se’ls faci tant de front”, i considera que l’independentisme “ajuda a camuflar els seus discursos que, poc a poc, van inserint el seu ideari xenòfob i antimigratori en la societat”. 

Miquel Ramos va participar en la publicació de l’informe De los neocón a los neonazis (2021), on analitzava la irrupció de Vox en l’aparador electoral espanyol. Reconeix que l'únic element diferenciador entre la ultradreta catalana i espanyolista, rau en el nacionalisme que defensen. “La resta són les mateixes consignes“, afirma. 

“Un cop vaig fer la prova traduint el discurs de Vox al català i el vaig penjar perquè la gent de l’independentisme hi reaccionés. Hi havia gent que estava molt a favor d'allò que es deia. Després quan els vaig dir que era de Vox doncs es tiraven enrere”, sentència.

Xavier Rius Sant ha tractat l’extrema dreta de prop i explica que hi ha una línia molt permeable entre les formacions d’extrema dreta espanyolistes i independentistes. Recorda el cas d’Ester Gallego, exmembre de PxC a Vic i que actualment és la portaveu del partit Som Catalans. “Hi ha una foto que està ella amb l'Ignasi ‘Nacho’ Mulleras, que és el número dos de Vox a Girona”, explica. 

Ho corrobora Jordi Borràs: “On milita aquesta gent no obeeix tant als seus sentiments nacionals sino a altres interessos com pot ser la islamofòbia”.  “Un cas evident és el de Enric Ravello que surt orgànicament de PxC, un partit d’extrema dreta i més espanyolista que Manolo el del Bombo per fundar Som Catalans, un partit independentista”, explica. "Que siguin independentistes està per demostrar, perquè portar una estelada no et converteix en independentista de la nit al dia". 

També ha ocorregut en el món del futbol. Rius comenta el cas de "l’última reencarnació estroncada dels Boixos Nois on hi havia gent que era d’Ultrasur". "Com pot ser que gent d’Ultrasur, que són els hooligans del Madrid, estiguin a Boixos, que són els ultres del Barça?”. Conclou que el més important per aquests grups en concret, al final, és la borroka. 

“Afortunadament amb l’independentisme no han arrelat gens entitats d’extrema dreta perquè el sentiment xenòfob no és fort”, indica, i afegeix que “les lluites caïnites de la ultradreta espanyolista i falangista es repeteixen en l’extrema dreta independentista”. Apunta que aquesta és la principal raó per la qual fer una enciclopèdia de l’extrema dreta és impossible: “No acabaríem mai!”.

La tensió social i política alenta l’aparició i el triomf de formacions d’extrema dreta. “Tot depèn dels contextos”, assenyala Rius. “Els atemptats de Barcelona i els nois de Ripoll van assentar el discurs aquell de 'els hi hem donat tot, pagàvem activitats extraescolars...'. Llavors l’escenari era propici per difondre discursos d’odi i apel·lar a una unitat de l’extremisme. L’extrema dreta necessita d’un escenari propici per desenvolupar-se”, sentencia.

Noves realitats polítiques forgen nous enemics per a l'extrema dreta. Jordi Borràs explica que “bona part de l’extrema dreta actual ja no és que no sigui antisemita, sinó que molta gent es declara amiga d’Israel. El context polític i social ha canviat, no és el mateix ara que fa vuitanta anys”, assenyala. Els mecanismes d’odi respecte cultures, nacions i religions són els mateixos, però els enemics uns altres. 

“L'extrema dreta és especialista en victimitzar-se i en presentar-se com si no fossin polítics. Però ho són i fan política”, interpreta Borràs. L’antipolítica i el populisme són estratègies que sovint s'entenen per ser exclusives de l’extrema dreta, però no és així. “El populisme pot ser d’esquerres, de dretes, pseudoliberal. El populisme és una estratègia política que molta gent confon i pot tenir a veure amb l’extrema dreta. Es pot ser un populista d’esquerres, com Pablo Iglesias”, explica. 

Els pilars ideològics de l’extrema dreta

“Hi ha factors comuns: el nativisme, l’autoritarisme i el populisme”, indica el catedràtic d’ètica de la UB, Norbert Bilbeny. “El primer rau en l’origen de les persones. El principal signe de l’extrema dreta és la islamofòbia, la por irracional a l’islam”. Tot i així, el nativisme també esdevé un tret característic de l’extrema dreta. Ho podem veure amb formacions com Vox, en l’àmbit nacional, i Aliança Catalana, en l’aparador català.

“L’autoritarisme advoca per la reivindicació del lideratge (sovint únic): tots els altres han d'obeir el líder que, en la ultradreta i els totalitarismes, esdevé el führer, el cabdill…”, indica. A més, l’autoritarisme també “té un enfocament punitiu de les conductes i els comportaments polítics que no s’adhereixen a la norma que estableix”. “Castigues amb contundència a qui no pensa com tu”, en definitiva. 

Per últim trobem el populisme com un dels signes principals de l’extrema dreta. “El populisme facilita de seguida la retòrica excloent”, apunta Bilbeny. “El concepte i categoria política de poble ajuda a mantenir i arreplegar. Vox parla de la ‘España Viva’”, i considera que “a Catalunya tenim qui usa el terme ‘botiflers’. El populisme entén que hi ha gent que no comprèn el seu poble, que no són com ells”. A partir d’aquí, afirma Bilbeny, "tota la resta es desgrana d’aquests tres aspectes”.

Jordi Borràs insisteix, però, que l'ús de la paraula botifler no implica que tothom s'identifiqui ideològicament amb l'extrema dreta, el que passa és que la beneficia. Assegura que "el concepte botifler té segles i sosté que els catalans lluiten pels interessos de Catalunya". "Però és molt polèmic, perquè és una de les benzines que fa servir l’extrema dreta arreu del món".

Entitats d’extrema dreta independentistes

Per indexar les formacions d’extrema dreta i ultradreta independentistes ha calgut partir d’una base. La Diada permet veure quines han estat les principals formacions i entitats d'extrema dreta independentistes que s'han manifestat i exhibit. Així i tot, hem d’introduir entitats que no es presenten com a independentistes, però que defensen postures semblants a aquestes formacions. Aquí, doncs, trobareu un compendi de les principals entitats que van exhibir les seves consignes l’onze de setembre: 

• Aliança Catalana (AC)

Liderada per l’exregidora de Ripoll del Front Nacional de Catalunya, Sílvia Orriols, Aliança Catalana va ser legalitzada a finals de juliol del 2020. Orriols es va escindir perquè “no volia moderar-se amb el tema immigració”, explica Xavier Rius. “Això va passar arran dels nois de Ripoll, els atemptats de Barcelona, a més a més que estava en contra dels refugiats”. 

Jordi Borràs titlla l’AC de pertànyer al sector de la dreta radical. L’octubre de 2020 Orriols explicava les directrius del partit: “Hem d'intentar salvar, no només Ripoll, sinó tot Catalunya, d'aquest focus d'inseguretat, d'aquest descontrol migratori i de l'islamisme radical que cada cop afecta més a la nostra vida quotidiana”. 

La incidència en la immigració és una de les senyes d’identitat d’AC. Al seu portal web trobem consignes que diuen voler “promoure aquelles polítiques immigratòries que beneficiïn els ciutadans de Catalunya, no els estrangers”. La islamofòbia és, sense cap mena de dubte, l’eix neuràlgic del discurs de l’entitat: 

A més a més, Orriols va protagonitzar recentment la difusió d’una notícia falsa en la qual es titllava un acte feminista de ser islamista. L'acte carregava contra l’ús dels vels i l'organitzaven l’Associació Veïnal de Sant Antoni, Indian Culture Centre, Dones de Bangladesh, Mujeres Pa’*lante i ACESOP (Associació Cultural Educativa i Social Operativa de dones Pakistaneses). Comptaven amb el suport de l’Ajuntament de Barcelona. 

• "Front Nacional de Catalunya" (FNC)

El Front Nacional de Catalunya (FNC) va ser una organització creada a París el 1940. “El Front Nacional de Catalunya original era un partit antifranquista i independentista que va col·laborar amb els aliats durant la Segona Guerra Mundial”, explica Jordi Borràs. L’any 1990 es va dissoldre formalment després que els seus membres s’acabessin d’adherir a ERC. 

Aleshores, els militants de l’entitat van acordar “per respecte a la història i la militància de l’organització extinta“, no tornar a utilitzar les sigles del Front, segons explica Borràs a l’informe De los neocón a los neonazis. Però el 1999, Jordi Casacuberta, Xavier Andreu i Ventura Niubò, “a esquenes dels militants històrics van inscriure la formació al registre de partits de l’Estat, usurpant així les sigles del FNC”. Jordi Casacuberta segueix sent el seu secretari general. 

La formació en l’actualitat s’identificaria “en l’entorn de la dreta radical populista”, segons explica Borràs al cinquè capítol de l’informe De los neonazis a los neocón. Una tendència característica “del Front Nacional de Marine Le-Pen i Vox”. Segons Borràs, “l'activisme desplegat a les xarxes socials pels militants i simpatitzants del FNC ha contribuït a sobredimensionar un espai polític en procés de vertebració i amb una militància escassa”. 

Borràs explica que "els usurpadors del FNC aposten per un ferm control dels fluxos migratoris de biaix classista”, anunciant al seu decàleg que “l’immigrant ha de ser qualificat, venir amb un contracte de treball i un mínim de recursos”. “També contraposa els drets de la dona amb l'islam i defineix el feminisme com ‘ideologia de gènere’”, explica a l’informe. 

Albert Pont, empresari i director del Cercle Català de Negocis, va encapçalar la llista del FNC a Barcelona el 2021, juntament amb Jaume Nolla (periodista i locutor que interpreta el Senyor Marcel·lí a Rac1). Ho explicava en Roger Palà. El Diari de Barcelona ha intentat confirmar si Pont i Nolla es tornaran a presentar com a caps de llista pel FNC, però no ha rebut cap resposta.

Sílvia Orriols es va escindir el març del 2020 del FNC perquè “la cúpula del partit li va demanar que afluixés pel tema refugiats”, assenyala Rius al seu blog. “En canvi, a les llistes del Parlament del FNC a les eleccions del 14 de febrer del 2021, s’hi van presentar gent del MIC i Renaixença, entitats més radicals”, assenyala, grups “més cap rapats i descerebrats”. 

• Renaixença Nacional Catalana (RNC)

"Des de l’entorn del MIC es va anunciar el gener de 2019 la creació d’una marca electoral anomenada Renaixença Nacional Catalana”, explica el fotoperiodista Jordi Borràs. Els seus creadors figuren com a secretariat general i són tres membres del MIC: David Lloret Mayor, Oriol Edo Cruces i Montserrat Fontanet Claramunt. “Van formar part de la candidatura del FNC pel 14 de Febrer”, explica Xavier Rius. 

Sota el lema “El partit dels patriotes”, l'entitat està conformada per “alguns grups de patriotes” que s’han anat “reunint i coneixent al llarg dels anys”, tal i com expliquen a les seves bases polítiques. Asseguren ser gent de diverses procedències socioeconòmiques: “Empresaris, autònoms, obrers, botiguers”. Figuren com a membres del secretariat al registre oficial de partits: David Lloret Mayor, Oriol Edo Cruces i Montserrat Fontanet Claramunt. 

Banderes del MIC i Renaixença - Imatge extreta del web de Renaixença - Imatge extreta del web de Renaixença Nacional Catalana

Advoquen per una “Catalunya Catalana”, emprant un discurs xenòfob que es refrenda amb frases com: “El dia que toqui menjar porc setmanalment a l'escola i l'alumne, per un tema religiós, no el vulgui, s'haurà de portar de casa el seu propi menjar amb una carmanyola”. 

L’antipolítica és una de les signes d’identitat de RNC. Al seu manifest apel·len a que “vista la ineptitud, la deixadesa, la falsedat i la traïdoria dels nostres polítics ens veiem obligats a fer un pas endavant“. 

"Es mostren com els salvadors de Catalunya”, explica Jordi Borràs. Un element que extrapola a la resta de formacions d’extrema dreta. “El ‘Recuperem Catalunya’ d'Ignacio Garriga i tota una sèrie de missatges, es basen en la idealització d’un passat inexistent”.

• Som Catalans (SOM)

Nascuda el 2014 arran d’una escissió “d’uns pocs membres de Plataforma per Catalunya que rebutjaven l’espanyolisme de l’entitat”, Som Catalans és una formació política que s’autodefineix per ser “identitària i independentista, tenint els Països Catalans com a referent geogràfic nacional”, explica Jordi Borràs. Van ser presents a l’ofrena floral a Rafael Casanova a la Diada d’enguany. 

El seu fundador és Enric Ravello, exresponsable de relacions internacionals de l’extinta Plataforma per Catalunya. “Es va dissoldre el 2019 i va suggerir als seus militants que s’afiliessin a Vox”, apunta Xavier Rius. “Ravello també era exmembre del Cercle Espanyol Amics d’Europa (CEDADE), una organització que feia difusió i propaganda neonazi i europeista”. 

Juntament amb Ester Gallego, també de PxC, van presentar-se a les eleccions municipals per Vic el 2015 on van treure 56 vots. Rius i Borràs apunten un element rellevant d’aquesta entitat: l’ajuda exterior. Gràcies als contactes que Enric Ravello va fer a PxC, explica Jordi Borràs, “Som Catalans manté relacions fluïdes amb organitzacions com el VB i la Lliga de Salvini”. Filip Dewinter, el líder del Vlaams Belang i diputat flamenc, va assistir, juntament amb altres membres de partits d’extrema dreta europeus, a l’acte d’inauguració del partit l’abril del 2015. 

D'esquerra a dreta: Enric Ravello i Ester Gallego, ex membres de PxC i en l'actualitat dirigents de Som Catalans amb Filip Dewinter, diputat flamenc i líder del Vlans Belaang - Extreta del blog de Xavier Rius Sant

•  Moviment Identitari Català (MIC)

"El MIC és una entitat d’extrema dreta independentista que comença la seva activitat el 2015 i es constitueix com associació sense ànim de lucre el 2017”, anuncia Jordi Borràs al cinquè capítol de l’informe De los neocón a los neonazis. “Podríem discutir si és una entitat d’extrema dreta o d’ultradreta”, però ressalta que “legalment, està constituïda com a associació cultural”. 

Ideològicament, defensen els principis d’una “Catalunya Catalana”, a més de "Catalunya catalana, ni espanyola ni musulmana", on "totes les ajudes socials siguin pels catalans", advocant per un control ferm de la immigració. Compta en les seves files amb Xavier Andreu, ex-membre de CEDADE. "Andreu va publicar a la revista nazi CEDADE un article on defensava que el nacionalsocialisme era regionalisme", diu Rius Sant. A l'article sentenciava que "amb la mort dels estats d'Europa, naixerà una Europa de nacions". 

Article de Xavier Andreu a la revista CEDADE, n. 147. Gener de 1987 - Extret del Blog de Xavier Rius Sant

"Està basada en l’identitarisme francès, més nativista”, un moviment que defineix com “una reconversió de la nova dreta francesa, que va nèixer a finals dels anys 60”. "Fan una revisió del racisme biologista clàssic, el qual abracen, i, en general, defensen teories conspiranoiques com la de la substitució on creuen que hi ha un complot mundial per suplantar la població blanca d’Europa a Occident". 

La simbologia del MIC passa per l’exhibició d’una au Fènix negra amb l'escut de Sant Jordi i la senyera al darrere. Abans, però, “feia servir el mateix emblema que el moviment identitari, els renovadors de la ultradreta europea, que és la lambda”, incideix Borràs. El MIC té tints d'ultradreta i l'ús del número 33 per referir-se al lema "Catalunya Catalana".

Una crisi de valors democràtics?

"Hi ha símptomes d'una crisi de valors democràtics". Són paraules de Norbert Bilbeny, qui insisteix que ja va ser detectada als anys 80 per la mateixa dreta, catalana i catalanista. Explica com va apuntar que el primer cop que ho va escoltar provenia de gent de Convergència Democràtica, juntament amb parlamentaris europeus. "Van començar a apuntar el que creixia a Europa i al mateix Parlament Europeu, on s'estava posant en perill el liberalisme i pujant el populisme". 

Bilbeny considera que la societat s'està introduïnt en els mecanismes discursius de l'extrema dreta. "Recordem l'espot electoral de CiU, on apareixia Artur Mas sota el lema: 'El triomf d'un poble'". "És un llenguatge que posa els pèls de punta. Rememora el documental de Leni Riefenstahl, cineasta del règim nazi, que va publicar el 1935 El triomf de la voluntat", recorda. El documental propagandístic emprava tècniques revolucionàries de filmació per mostrar, en definitiva, la mort de l'individu i l'empoderament de la massa. 

Cloenda

El Moviment Identitari Català, Aliança Catalana, Som Catalans, Renaixença i la formació que va usurpar les sigles del FNC, van sortir als carrers a la Diada d'enguany. Exhibint símbols i propaganda pròpia de l’extrema dreta, la participació d’aquestes formacions va fer ressò a les xarxes socials i els mitjans d’arreu del país. 

L’escena dels aplaudiments al MIC i Renaixença ha fet creure que l’independentisme està normalitzant la presència d’una ideologia sovint entesa com a antidemocràtica. Res més lluny de la realitat, aquestes formacions representen una ínfima part del moviment sobiranista. 

Encara que la mostra d’aquestes formacions sigui petita, no s’han de menysprear. Cal exposar-les en la seva mesura. La presència d’aquestes formacions a Catalunya no és una casualitat, coincideix amb l’auge de l’extrema dreta a Europa. Com tot, el context ajuda a comprendre una galàxia d’entitats que tenen com a nexe comú una ideologia excloent, sovint xenòfoba i racista.

La "quarta onada", terme que empra Cas Mudde a Ultradreta, ha pres poder, recentment, a Itàlia. Ja és a les nostres costes, però tot i lluir la senyera, l'onatge que genera no és una amenaça per als banyistes.