La Fundació Víctor Grífols i Lucas estima que falten un mínim de 200.000 donants de plasma a l'Estat, que facin quatre donacions a l'any per poder cobrir l'actual demanda dels sistemes de salut. "Ara tenim un volum de donants molt petitet, uns 70.000, i és totalment insuficient", afirma en declaracions a l'ACN la directora de la fundació, Núria Terribas.

Davant d'això, l'entitat veu amb bons ulls la proposta de reglament europeu que proposa compensar econòmicament donacions, perquè, segons afirmen, pot contribuir a augmentar el nombre de donants. Tanmateix, des de la Federació Catalana de Donants alerten que es pot perdre el principi de voluntarietat.

El passat mes de setembre el Parlament Europeu va donar llum verda al reemborsament de les despeses dels ciutadans europeus que donin sang i els seus components, com ara plasma, teixits i cèl·lules per a usos mèdics.

El text aprovat en el ple de l'Eurocambra, que s'està negociant amb el Consell de la UE, defensa la necessitat que les donacions siguin "voluntàries i no remunerades", però proposa cobrir les despeses derivades del procés de donació, cosa que, majoritàriament, no es fa a Europa, però en països com els Estats Units és la norma general.

Precisament, un dels arguments de la Fundació Grifols a l'hora de defensar la proposta és que, actualment, la Unió Europea ha d'importar almenys un 40% de components com el plasma dels Estats Units. "El que intenta la Unió Europea és regular-ho per tal de permetre que els països tinguin un sistema autosuficient per proveir de plasma els seus pacients i no haver de comprar-lo fora", defensa Terribas.

Tanmateix, la proposta europea carrega el debat sobre si és ètic o no compensar gestos altruistes com és la donació de sang i els seus components. A l'Eurocambra, alguns eurodiputats van alertar que les compensacions econòmiques podien utilitzar-se com a "incentiu" per recaptar donants o explotar les classes més vulnerables i, per tant, propenses a fer donacions a canvi de beneficis econòmics.

Una compensació que no és econòmica

La directora de la fundació subratlla que la proposta europea no parla de "pagar", sinó de "reemborsar les despeses" i "compensar el temps" que implica el procés de donació. És a dir, es reemborsarien despeses com un tiquet de pàrquing o el que destina al trasllat fins al lloc de donació, entre d'altres.

Pel que fa a la compensació del "temps", Terribas indica que això és el que cal delimitar i que podrien ser, o bé pagaments "en espècie", com desgravacions fiscals o tiquets de restaurants, o bé una quantitat monetària fixada en funció de com es valori "l'esforç" fet per la persona.

En canvi, des de la Federació Catalana de Donants de Sang, creuen que les compensacions per donar plasma poden comportar riscos i rebaixar la qualitat de l'actual sistema perquè el benefici econòmic pot portar algun donant a mentir sobre el seu estat de salut per rebre diners a canvi de la seva donació. "El que necessitem és que vingui gent a obrir els braços i a ajudar-nos a salvar vides: és un acte de responsabilitat i compromís", afegeix.

El president de la federació, Albert Torra, creu que fer les donacions a canvi de diners no és ètic: "El que necessitem és que vingui gent a obrir els braços i a ajudar-nos a salvar vides: és un acte de responsabilitat i compromís", indica.

Xifres i estimacions

A Catalunya, a principis del mes d'octubre, el departament de Salut es va marcar com a objectiu triplicar en dos anys les donacions anuals de plasma.

Segons va detallar el titular del departament, Manel Balcells, el propòsit és arribar a 50.000 donacions per any el 2025, 30.000 més que les registrades durant el 2022. Ara com ara, segons va indicar, Catalunya és autosuficient en un 39% pel que fa a la cobertura de la demanda i, amb l'increment de les donacions, el 2025 ho seria en un 50%.