fanfic
Publicat el 25 de març 2022

Els fans del grup de rock anglès Mott the Hoople segurament s’han adonat d’una cosa estranya. Si busquen a Google una de les seves cançons més conegudes, "All the Young Dudes", gran part de les pàgines web que apareixen no són sobre la cançó. 

“MsKingBean89” es repeteix entre els resultats. És l’usuari de la persona culpable de tota aquesta confusió: l’autora d’una fanficció de 500.000 paraules titulada com la cançó, una reinterpretació queer i amb consciència de classe de Harry Potter. Els protagonistes són quatre personatges secundaris, els Marauders ('Rondadors' en català): el pare d'en Harry, James, i els seus millors amics Sirius Black, Remus Lupin i Peter Pettigrew.

Una fanfiction, en anglès, són totes aquelles històries inspirades en una novel·la, un programa de televisió o una pel·lícula i estan escrites pels seus fans. I All the Young Dudes és la més llegida (amb més de sis milions de visites) d’una de les pàgines webs de fanficció més conegudes, la plataforma Archive of Our Own. Tot i que no estigui escrita per J. K. Rowling, alguns afirmen que és la millor novel·la de Harry Potter, i és tan coneguda que els més fans n’encarreguen versions impreses. 

@bluesbookshelf Por fin🥳 #booktok #alltheyoungdudes #atyd #wolfstar #marauders #viral #bookunboxing #fyp #foryou ♬ All the Young Dudes - Mott The Hoople
@ellaareads There’s going to be a lot of tear stains on the pages🥲 if anyone wants a tutorial on how to make the books lmk #alltheyoungdudes #harrypotter ♬ Elevator Music - Bohoman

També hauria pogut començar parlant d’una de les fanfictions més famoses, si no la que més. Els que coneixen una mica aquest món, segurament ja saben quina és, no fa falta ni dir el nom. Apareix a tots els articles que parlen sobre això. El que va començar com una fanficció de Crepuscle anomenada Masters of the Universe, després d’un rentat de cara i tres pel·lícules, s’ha convertit en la història d’èxit de fanfiction més coneguda: la trilogia Cinquanta Ombres d'en Grey

La fanfiction és un fenomen molt estès, n’hi ha moltíssima. Per Aja Romano, periodista especialitzadi en internet i cultura fandom, forma part de “la manera natural en què consumim els mitjans, part de l’impuls humà de reacció a una obra. És crear literatura com a resposta a la literatura”. Per això, es probable que es pugui trobar fanficció de qualsevol cosa.

“Especialment si els fans no estan satisfets, si no els agrada la manera com acaba una història, com es tracta un personatge…” afegeix Romano al Diari de Barcelona. La immensa majoria de personatges de ficció, i de vegades fins i tot persones reals, són protagonistes d’una fanfic.

Al DdB ja vam explicar que té subgèneres, llenguatge propi i va començar a través de magazins d'Star Trek. Però amb l’aparició d’internet la fanfiction es va revolucionar: “internet va fer més fàcil compartir coses i crear comunitats organitzades per interessos en lloc de geografia”, explica Constance Grady, escriptora del mitjà nord-americà de notícies i opinió Vox.

Gràcies a aquestes comunitats, es publiquen a diverses plataformes específiques que han anat cristal·litzant —al principi eren moltes, dividides per fandoms— en tres, les més importants: Archive of Our Own (AO3), Fanfiction.net i Wattpad. La xarxa social Tumblr també és un mitjà important de difusió i d’anàlisi de fanficció, i en l’època daurada els seus gifsets formaven gairebé part de les fanfics

After d’Anna Todd, els llibres de literatura juvenil basats en el cantant Harry Styles, Caçadors d'Ombres de Cassandra Clare, també inspirats en l’univers Harry Potter… Com Cinquanta Ombres d’en Grey i d’entre aquest mar de fanfics que es publiquen a internet, els casos que s’han colat entre la literatura més mainstream no són pocs. 

De fet, i si ens posem estrictes, són molts. “Hi ha molts casos de literatura super seriosa i ben considerada que si vols pots considerar una fanfic; l’Ulisses de Joyce podria ser-ne una de l’Odissea, o la Divina Comedia la pots considerar una fanfic de Virgili…”, explica l’escriptori de fanficció en català que utilitza el pseudònim Patatatxan. 

S’anomeni re-escriptura, intertextualitat o retelling, el concepte és el mateix: reinterpretar una obra, continuar explorant allò que fascina a l’autor. Constance Grady identifica el fenomen molt aviat en la història de la literatura. “Abans de la invenció del copyright, és com funcionaven les històries: algú creava uns personatges o idees interessants i altres persones les recollien i desenvolupaven”, comenta.

La normalitat era que les històries naixessin d'universos compartits. Però ara el copyright és un factor clau que no es pot obviar i que condiciona tot aquest món, i és per això que aquest tipus de novel·les s’han de difondre gratuïtament si es volen compartir. 

“Potser el cas més particular”, continua Patatatxan, “és la reinterpretació que L'ampla mar dels Sargassos fa de la novel·la clàssica Jane Eyre: agafa un personatge directament i explica la novel·la des d’aquest punt de vista. És el que fan moltes fics”. És molt probable que si l’univers Potter estigués alliberat de copyright, All the Young Dudes s’hauria convertit en L’ampla mar dels Sargassos de J. K. Rowling. Més enllà que (per motius legals) AO3 o Fanfiction.net substitueixin les llibreries de tota la vida, hi ha alguna cosa que diferenciï les fanfics dels llibres publicats?

Per Irene Lucas Alemany, editora infantil i juvenil del Grupo Planeta, “l’experiència lectora d’una fanfic no té res a veure amb la d’un llibre en paper. I, sobretot, la dinàmica creativa també canvia molt.” Les fanfics solen ser serialitzades, es publiquen per capítols periòdicament, i això normalment fa que siguin obres molt llargues i a vegades repetitives. Els autors escriuen d’una manera desinteressada i apassionada, “el motiu, l’objectiu i el propòsit és un altre: d’entrada no busquen guanyar diners”, continua Lucas. 

Emplenar les escletxes del 'canon'

En l’argot de les fandoms, una cosa és canon quan és fidel a la història original. La majoria de les fanfics, en canvi, parlen de headcanons, coses que no han passat oficialment però que es consideren interessants. Patatatxan descriu aquest fenomen com “emplenar les escletxes del text original amb una reinterpretació personal”.

Molts fans decideixen llegir o escriure fanficció per explorar lectures que no estan contemplades a l’obra original, o per esplaiar detalls que consideren interessants. L’exemple més clar són els shippejos, la voluntat que una parella de personatges acabi junta, sigui una relació insinuada en l’original o sigui completament ideada. La fanfiction et permet que el shippeig que t’agrada es compleixi, que aquell personatge secundari interessant passi a ser el protagonista o que el final canviï completament. 

“Potser molts escriptors tenen l'expectativa que un cop hagin fet pública la seva l'obra, el lector la consumeixi de la manera en què està pensada. Però no crec que sigui gens natural, perquè evidentment a la gent li encanta debatre, revisar, criticar la literatura i les sèries, fer-hi art…”, reflexiona Romano. 

Però aquest fenomen és completament diferent en cada fandom, i encara que hi hagi fanficció sobre qualsevol cosa imaginable, en alguns casos és més habitual que en altres. “Els móns molt expansius conviden a escriure (a la gent li encanta la fanfiction sobre Star Wars o Harry Potter) perquè hi ha molt espai per jugar”, puntualitza Constance Grady. 

En aquest cas, es poden arribar a crear, fins i tot, fandoms dins dels fandoms. N’és un exemple el cas de All the Young Dudes. “Hi ha gent que només parla dels rondadors. Hi ha microfandoms dins del fandom, amb parelles potentíssimes que tenen moltes fanfics” remarca Patatatxan. Wolfstar, el nom del shippeig entre Remus Lupin i Sirius Black de Harry Potter, ja era conegut. Però ara ha explotat perquè ha aparegut aquesta sub-comunitat centrada en els rondadors. TikTok és el nou Tumblr, i molta gent comparteix recomanacions o les seves propies fanfics. Aquesta popularitat i volum de seguidors tampoc és nou, però abans no es vivia tant en públic. 

 

Aja Romano explica que han canviat moltes coses des que va descobrir la fanfiction, a finals dels anys 90. “Estar en un fandom solia ser una cosa bastant amagada, i ara no és gran cosa dir-ho. És molt més fàcil dir que escrius fanfics”. Era una cosa que estava molt mal vista, i l’estereotip no ha desaparegut del tot. Constance Grady creu que es deu a que “s'associa amb noies, sobretot joves, i persones LGTBI+. Hi ha la tendència a considerar que les coses que interessen a aquestes persones són vergonyoses, ximples i que no val la pena prendre-se-les seriosament.”

The girls, the gays and the theys

El fet de que siguin les dones i persones LGTBI+ les que n'escriuen més té una explicació simple: la gran majoria de continguts venen des d’una perspectiva masculina, i estan dirigides als homes cis, blancs i heterosexuals. La resta d’identitats han de canviar aquests continguts si s’hi volen veure representades. “La cultura pop ja està escrita per ells, no els fa falta transformar-la per veure-s’hi representats o trobar el que els interessa” reflexiona Grady. Romano afegeix que “els homes no necessiten les fanfics com la resta de nosaltres.”

Així i tot, Patatatxan considera que a vegades s’ha abusat d’aquest discurs. “Es presenta com una super utopia feminista LGTBI+. Però, per exemple, hi ha moltes veus dissidents que parlen de la gran quantitat de racisme que hi ha en els fandoms. Cal matisar-ho una mica perquè no es creï aquesta idea que això és una utopia.”

Una part molt important de la fanficció, doncs, l’elaboren minories o persones que no se senten representades al mainstream. Les fanfics tenen un gran potencial transformador per a les persones que busquen explicar les seves històries, convertir-se en protagonistes o fer que el món fantàstic que estimen sigui més inclusiu.

https://lilbeanz.tumblr.com/post/675584941656014848/golden

 

Romano considera que la fanficció ha suposat una revolució progressista en molts aspectes. “És una part important i impulsora de les converses sobre diversitat, inclusió i porta a tractar tots els problemes complexos que el canon no ha sapigut fer.” Es pot veure amb Harry Potter: la fanfiction i fanart han fet d'en Harry un personatge desi i l’Hermione un de negre, per exemple.

La fanficció hi continuarà sent, segur, perquè existeix des que existeixen les històries. Segurament, agafarà nous formats, a través de plataformes com TikTok, on ja està guanyant molta presència. “Tant de bo la tendència que estem veient, de que és una cosa cada cop menys vergonyosa, continuï” desitja Romano.

I és que, al final, és una manera més de llegir. 

Aquesta és la segona entrega de FANSPEAK, una sèrie de reportatges sobre el fenomen i la cultura fan. Fent un joc de paraules amb la llengua fictícia Newspeak del llibre 1984, de George Orwell, cada un dels reportatges d’aquesta sèrie se centra en una paraula vinculada a un aspecte d’aquest fenomen. A la primera entrega vam parlar dels fandoms i aquí analitzem la fanfiction
— El més vist —
— Hi té a veure —
- Etiquetes -
- Comentaris -
— El més vist —