Són les vuit del matí i el carrer Gran de Sant Andreu encara està despertant. El silenci d’una ciutat mig adormida es trenca només pel soroll d’uns quants vehicles i les tímides passes d’aquells que es dirigeixen cap a la parada de metro. I, de sobte, arribo al meu destí: el número 306. 

Decorada de rajoles ondulades de color verd, i d’altres grogues i blaves amb estampes de flors, la Farmàcia Guinart crida ràpidament l’atenció. La seva façana i les dues enormes portes decorades amb ornaments de ferro forjat contrasten amb la Clínica Dental Adeslas, l’Òptica i l’Híper que l’envolten. Un Sant Andreu molt canviat d’aquell que la va veure néixer.

“Fa poc va visitar-nos un senyor que viu al carrer del costat des de fa setanta anys. Ens explicava que fa uns anys es va mudar temporalment a França i, quan va tornar, va veure que tot havia canviat excepte la nostra farmàcia”, explica Lluís Anselm Guinart, actual propietari de la centenària Farmàcia Guinart. 

Des de 1896 

El 15 de novembre de 1896, el farmacèutic valencià Anselm Guinart va decidir traslladar la seva antiga farmàcia a l’establiment que el seu sogre li va cedir. Juntament amb la seva esposa Elisa Roig, van tirar endavant el negoci, segurament sense imaginar-se que aquest passaria per tantes generacions. 

Lluís Anselm Guinart i la seva germana Margarita Guinart són la quarta generació en encarregar-se de la farmàcia. Tots dos formen part d’una família que sembla no perdre mai la vocació familiar. “Sempre hem viscut la farmàcia des de molt a prop”, explica en Lluís. I tan a prop que abans era una part més de la casa: “Això que ara és la rebotiga, fa anys era el menjador de casa nostra”. 

Refugi pels bombardejos 

El negoci dels Guinart ha estat testimoni de tots els esdeveniments històrics que hi poden caber en 126 anys d’història. Dues Guerres Mundials, una Guerra Civil i les pandèmies del tifus són alguns d’ells. “Durant els bombardejos de la Guerra Civil baixaven al soterrani de la farmàcia per resguardar-se”, detalla en Lluís recordant allò que li explicava el seu avi. 

La gran nevada de 1962 a la Farmàcia Guinart. Foto: Família Guinart.

La Farmàcia Guinart també guarda molts records en forma d’objectes, que ara són una mostra de com era la Barcelona del passat: “En un dels llibres receptaris que vam trobar hi havia escrit ‘Per fi arriba la pau’, referint-se a la fi de la Primera Guerra Mundial”. Exposats a tots els racons de l'establiment, també es poden trobar materials de laboratori antic, pots de vidre per guardar alcohol i caixes d’aspirina que avui serien vintage. 

Una façana modernista

Quan Anselm Guinart va traslladar la farmàcia al carrer Gran, va voler equipar la façana amb la darrera tendència estilística de l’època: el modernisme. Gràcies a que les posteriors generacions van saber dir que no a contínues pressions i xantatges, aquesta segueix intacta. 

“Amb el boom immobiliari dels anys 90, van començar a renovar els edificis del voltant, i a nosaltres van oferir-nos moltes coses per quedar-se amb aquests metros de façana. Però el meu pare va apostar per mantenir la farmàcia tal com era”, explica l’actual propietari. Una ferma decisió que ha servit per preservar un racó d’història al districte de Sant Andreu. 

Lluís Anselm Guinart a la Farmàcia Guinart

Les portes de fusta, els fanals, les vidrieres de dalt, el mobiliari d’amelis, l’aparador, l’escala de dona accés al soterrani… Tot es conserva tal com el fundador ho va idear l’any 1896, i encara que els rètols de l’exterior es van renovar, són una imatge fidel de com eren els anteriors. 

La propera generació

Els últims anys han estat uns dels més difícils pel negoci dels Guinart. Un cop superada la crisi de 2008, i després d’uns anys d’aparent tranquil·litat, la pandèmia va aterrar de ple. Va ser un moment d’estrès i d’incertesa per a les farmàcies, explica en Lluís, ja que “cada dia canviaven els protocols”. Però també els va servir per sentir-se valorats i a prop de la gent.

Les mateixes portes que un 15 de novembre de 1896 van obrir per primer cop, encara fan servir desenes d’andreuencs cada dia. El negoci conserva molts clients fidels, i d’altres visitants que queden meravellats per les peculiaritats d’aquest establiment modernista. “Per aquí passen escoles, casals d’avis, algun grup de l’Ajuntament... També hi ha gent que ve i ens dona l’enhorabona per haver mantingut la farmàcia tal com està, i fa molta il·lusió”, diu en Lluís. 

No saben si la farmàcia durarà 126 anys més. Ni si els nets heretaran la seva mateixa passió. Ni molt menys si seran capaços de sobreviure un altre esdeveniment històric. Per ara, però, tenen assegurada una cinquena generació: el nebot d’en Lluís ha acabat els estudis de farmàcia i ja està treballant a la Farmàcia Guinart.

Ja són les nous del matí i surto de la farmàcia. Sento el soroll d’una ciutat que per fi ha despertat. Miro la façana per visualitzar tot el que la família m'acaba d'explicar i, llavors, baixo la mirada. Als meus peus veig una placa on hi ha escrit: "Farmàcia Guinart. Ajuntament de Barcelona en reconeixement als seus anys de servei a la ciutat".

El juny 1996, l'Ajuntament de Barcelona va lliurar a la Farmàcia Guinart aquesta placa commemorativa que acredita que és centenària