El brot de febre groga de 1821 va atracar a Barcelona amagada a bord d’uns vaixells que venien de l’Havana colonial, Cuba. A principis d’agost de 1821, Barcelona s’estranyava diàriament davant les desenes de morts sobtades al barri pescador. Els metges advertien que devia ser una epidèmia, però la Junta de Sanitat preferia esperar. Els malalts continuaven augmentant fins al punt que, a finals d’agost, van haver de confinar la zona del port i la Barceloneta. Al setembre, la febre groga ja s’havia estès a cada cantonada: la ciutat sencera s’havia de confinar. 

Les primeres notícies sobre "morts sospitosos" l'agost de 1821 a Barcelona les va publicar el Diari de Barcelona el 8 i 9 d'agost. Foto: Arxiu de Revistes Catalanes Antigues

La malalaltia, transmesa per un mosquit, ja era endèmica al Carib. Amb alta mortalitat i símptomes com hemorràgies, febre i pell groguenca, l’epidèmia deixava uns 350 morts al dia a finals de setembre.

Vista del port de Barcelona amb la muntanya de Montjuïc al fons (1850). Foto: Viquièdia

La ciutat superpoblada havia quedat tancada dins les seves muralles. La paralització de la vida econòmica va deixar en la misèria molts barcelonins, mentre que alguns benestants van fugir. Els controls del port van passar per alt un vaixell amb destinació a Tortosa, que va portar la malaltia a les Terres de l’Ebre. 

L’arribada del fred va ser clau per a la fi de l’epidèmia, i al desembre Barcelona tornava a poc a poc a la normalitat, però amb moltes pèrdues humanes: més de 6.000 persones mortes. Antoni Brusi Mirabent, editor del Diari de Barcelona, va ser una d’elles, com explica la publicació d’Històries del Diari que podeu consultar aquí. Brusi va ser enterrat al panteó familiar del cementiri del Poblenou, on també hi ha una reconstrucció d’una placa de 1823 que recorda els morts de l’epidèmia de la febre groga.

Monument funerari a les víctimes de l’epidèmia de febre groga de 1821. Cementiri del Poblenou. Foto: Viquipèdia

Superat el brot de febre groga de 1821, es va aprofitar per reformar els protocols sanitaris en cas que hi hagués una nova epidèmia a la ciutat. Va ser una decisió encertada, perquè el 1870 la malaltia vírica va tornar, però amb menys incidència. Ara bé, no va ser fins a l’any 1881 que es va descobrir que un mosquit n’era el transmisor. Finalment, la vacuna es va començar a utilitzar el 1938.