Decàlegs sobre el consentiment sexual, còmics en clau d'humor o volums per educar en la igualtat, les apostes d'enguany
Per ACN
Publicat el 19 d’abril 2022

La irrupció del #MeeToo va passar de ser un moviment viral a les xarxes a convertir-se en un fenomen de protesta mundial que ha arribat, també, a la literatura. Són múltiples les propostes que busquen despertar consciències en la lluita contra els comportaments masclistes a la societat. Aprofitant la diada de Sant Jordi, l'ACN proposa decàlegs literaris sobre el consentiment i l'educació sexual, novel·les juvenils que qüestionen els estereotips i els rols de poder, guies que aposten per un feminisme inclusiu i volums per impulsar una educació igualitària signats per grans plomes com les de Montserrat Roig, Maria Aurèlia Capmany, Ursula K. Le Guin, Virginie Despentes o Octavia E. Butler.

Ficció

'Quim/Quima' (Males Herbes), de Maria Aurèlia Capmany. En la seva recerca de referents literaris femenins, Maria Aurèlia Capmany sempre va trobar en Virginia Woolf una guia. Aquesta novel·la, irònica i trepidant, és un joc de miralls fascinant amb el seu Orlando, i una reflexió irònica i punyent sobre els rols sexuals tradicionals, el cànon literari i l'originalitat creativa.

Tres dones (Més Llibres), de Lisa Taddeo. L'autora recull en aquest volum etiquetat com a novel·la de no-ficció la història de tres dones a partir del viatge que va fer Taddeo durant vuit anys pels EUA per parlar del desig sexual femení.  

La mà esquerra de la foscor (Raig Verd), d'Ursula K. Le Guin. Exponent de la ciència ficció i el feminisme, l'obra tracta la desigualtat de gènere, l'abús de poder, els interessos polítics i la manipulació mediàtica i reflexiona amb conceptes com el temps, les relacions i les condicions de supervivència.

Alba (Mai Més Llibres) d'Octavia E. Butler. L'autora afroamericana combina les trames fantàstiques i la distòpia amb una reflexió filosòfica, social i feminista sobre la condició humana.

Unsex me! (Club Editor), de Jaume Ferrer. Novel·la que tracta temes com el suïcidi, l'assetjament escolar, l'exclusió social i les problemàtiques de gènere. 

L'instant abans de l'impacte (Periscopi), de Glòria de Castro. La novel·la és una radiografia àcida sobre les polítiques de conciliació i la societat del consum. Basada en fets reals de la pròpia autora, De Castro qüestiona les idees preconcebudes sobre la felicitat i l'amor des d'un humor negre i corrosiu.

No-ficció

La paraula més sexi és sí (L'Altra Editorial), de Shaina Joy Machlus. Guia informativa sobre el consentiment, l'educació sexual i contra la cultura de la violació.

Lo hago como madremente puedo (Destino), d'Andrea Ros, que narra la maternitat des d'un punt de vista femení.

Ni forts ni valents, de Thaïs Gutiérrez, ofereix claus per alliberar els nens de la masculinitat tòxica per construir una societat més justa i més igualitària, lluny d'estereotips que els castiguen i els condicionen.  

Una teoria feminista de la violència. Per una política antiracista de la protecció (Tigre de Paper), de Françoise Vergés. Llibre que ens insta a rebutjar l'obsessió punitiva de l'Estat, en benefici d'una justícia reparadora.  

Feminismo de barrio (Capitán Swing), de Mikki Kendall. Col·lecció d'assajos que apunten a la legitimitat del moviment feminista modern argumentant com ha fracassat a l'hora d'abordar les necessitats de totes les dones.  

Per què les dones salvaran el planeta (Raig Verd), de diversos autors. El volum es pregunta, a través d'assajos i entrevistes, que no només volen provocar una reflexió, sinó també una acció col·lectiva per canviar-ho tot. Vandana Shiva, Caroline Lucas, Maria Mies i Yayo Herrero, entre d'altres, exposen els vincles que hi ha entre ecologisme i feminisme en defensa de la justícia social.

Som una ganga (Comanegra), de Montserrat Roig. Recull de textos feministes de l'autora, amb edició de M. Àngels Cabré.

La caída del patriarcado (RBA), de Jenny Jordahl i Marta Breen. El llibre recorre la història cultural amb humor per explicar com el món s'han descrit des d'una mirada masculina i com les dones s'han oposat a la opressió durant dècades.

Sempre han parlat per nosaltres (Edicions 62), de Najat el Hachmi. L'escriptora reflexiona sobre què suposa ser feminista avui dia en un assaig que vol denunciar les múltiples formes de discriminació que pateixen les dones.

Vosotras bellas, vosotros fuertes (Galaxia Guntenberg), de Nancy Huston. Assaig doble que reuneix l'essència de dues conferències de l'autora: 'Hermosa como imagen' i 'Muchachos en apuros', amb l'objectiu de comprendre les fortaleses i debilitats d'homes i dones i amb exemples concrets sobre la urgència d'educar.  

Som iguals o no? Interpretant el feminisme (Rosa dels Vents), de Cristina Genebat. Assaig sobre què significa el feminisme i que intenta buscar respostes sobre el significat de la revolució de les dones.

Feminismes revolucionaries (Sembra Llibres), de Rafeef Ziadah i Brenna Bhandar. Volum que posa a debat com els feminismes antiracistes i anticapitalistes són fonamentals per construir respostes polítiques efectives amb entrevistes amb activistes i pensadores de referència.

Quan cridem els nostres noms (Univers), d'Alba Alfageme. Basada en casos reals atesos per l'autora sobre les conseqüències psicològiques que té el patriarcat en les dones, ofereix eines per alliberar-se'n, amb temes de fons com la hipersexualització dels cossos, la perversió del missatge, la identitat i la interseccionalitat, l'autodefensa feminista o la sororitat.

Jo sí, tu no (Eumo Editorial), d'Alison Phipps. Una mirada crítica sobre el feminisme dominant que analitza les connexions del moviment amb el capitalisme i el racisme, i evidencia que aquest fenomen pot acabar reforçant la violència sexual contra les dones que no són blanques, de classe mitjana i cisgènere.  

100 dones clau en la història de la ciència i la tecnologia (Cossetània), de Sandra Posada i Oriol Boix. Volum que reivindica grans noms com Hildegard von Bingen, la primera persona en descriure el plaer sexual femení; Josephine Cochreane, la persona que va idear el primer rentavaixelles, o Josefina Castellví, la primera dona espanyola (juntament amb Marta Estrada) a anar a l'Antàrtida.

El gran círculo (ADN), de Maggie Shipstead. L’obra, finalista del Premio Booker 2021, narra la història d’una aviadora, Marian Graves, decidida a marcar el rumb de la seva vida i que es posa com objectiu: sobre la Terra passant pel Pol Nord i el Sud.  Un segle després, Hadley Baxter aconsegueix un paper en una pel·lícula per posar-se en la pell de Marian Graves, desapareguda a l’Antàrtida.

Còmic

Morder la manzana (Planeta Cómic). de Raquel Riba Rossy, autora de Lola Vendetta, adapta el llibre de Leticia Dolera.

Padrines. Cròniques de maternitat i criança d'una generació silenciada (Pagès Editors), de diverses autores, és un còmic on es recopilen les confidències que de dones d'entre 80 i 90 anys de les comarques de Lleida il·lustrades per sis artistes diferents.

— El més vist —
- Etiquetes -
- Comentaris -
— El més vist —