[#if caratula??]
    [#if caratula?is_hash]
        [#if caratula.alt??]
            ${caratula.alt}
        [/#if]
    [/#if]
[/#if]
Per EFE
Publicat el 23 de febrer 2021

Les dones, protagonistes del moviment popular d'oposició al règim militar algerià, el Hirak, es mantenen com una de les principals llances del règim dos anys després, convençudes que no hi haurà transformació veritable i democràcia plena sense igualtat.

El Hirak va esclatar el 22 de febrer de 2019 i es va convertir en un moviment de protesta contra el cercle pròxim del llavors president Abdelaziz Bouteflika perquè no optés a un cinquè mandat consecutiu, malgrat la malaltia que l'incapacitava des de 2013.

Una vegada aconseguit aquest objectiu a l'abril, les manifestacions setmanals van continuar cada dimarts i divendres per exigir la caiguda del règim militar que domina des de la independència de França el 1962, fins que les mesures sanitàries per contenir la pandèmia de la Covid-19 van ajudar a frenar una mobilització de carrer que s'havia tractat de reprimir per altres mitjans.

Entretant, el règim va celebrar eleccions presidencials el desembre de 2019, amb la taxa d'abstenció més alta de la història d'Algèria, superior al 60%.  El resultat va donar la victòria a l'exprimer ministre, Abdelmedjid Tebboune, considerat un home de l'aparell.

Protestes del Hirak el 2019

Arraconades a l'espai familiar, víctimes en molts casos de la violència domèstica, allunyades dels llocs de responsabilitat política i empresarial per un sostre de vidre amb les característiques d'un gratacel, dones com Amel Hadjadj van veure en el Hirak l'oportunitat daurada per reivindicar la igualtat.

"La dona té el mateix paper que l'home en el Hirak, lluitem contra el mateix sistema excepte que el nostre combat és una doble batalla. En aquest sistema hi ha components del patriarcat i una societat que discrimina les dones, i contra això també lluitem", explica Hadjadj, líder de "Carré feministe”, un tentacle del Hirak.

Un doble combat

Originària de la ciutat de Constantine, activista des de la seva adolescència, Hadjadj rep Efe a casa seva a la part alta de la badia d'Àlger, sempre sota l'atenta mirada de la Policia secreta, que vigila el moviment des dels seus inicis.

"El combat de la dona és doble; lluitem per la democràcia, però una democràcia sense igualtat i els drets de la dona no té sentit. Per això, la participació de la dona és molt necessària, sigui feminista o no. L'objectiu és lluitar pel canvi. La democràcia no significa res si declinem o deixem drets de la dona per a més tard", insisteix.

No obstant això, no totes les dones semblen estar al mateix vaixell o entenen la lluita de la mateixa manera, com va quedar patent a la manifestació del 8 de març de 2019, en ple Hirak, quan els eslògans van entrar en conflicte.

Algunes organitzacions van instar a les dones a prendre els carrers "per a fer costat als homes", crida que va molestar les feministes, que insistien que calia tenir una veu pròpia en el marc del moviment com a ciutadanes "completes que reclamen mateixes coses".

"Ens volen només com una força extra", es queixa Hadjadj abans d'insistir que "no sortim a fer costat als homes al Hirak, sinó perquè també som ciutadanes preocupades per aquest sistema. Com a feministes, la nostra reflexió era que havia arribat el moment de repolititzar el 8 de març per a retornar-li el seu significat", afirma.

Hadjadj a la seva casa d'Alger

Vistes com intruses

L'interès de les feministes va entrar de seguida en conflicte amb uns altres dels molts grups que integren el Hirak, un moviment heterogeni, sense un lideratge dominant. Molts les van considerar "intruses" i van ser fins i tot objecte d'insults i agressions tant per part de la policia com d'alguns grups de manifestants en les marxes que es van succeir de forma regular des de febrer de 2019 a març de 2020.

"Era molt important per a nosaltres organitzar-nos. Ens resistim al fet que diguin que no és el moment, que no és la nostra lluita. Si parlem del dret dels algerians a un sistema en el qual hi hagi igualtat en el treball, entre la ciutadania, no pot ser que es digui que (aquestes reivindicacions) xoquen amb les de les dones", assenyala Hadjadj.

"Per a aconseguir la igualtat cal fer encara moltes coses. No podem participar en les reivindicacions i al final trobar-nos arraconades com va ocórrer amb les muyahidat (combatents de la guerra de la independència)", agrega.

En referència a això, Hadjadj coincideix amb altres activistes del feminisme algerià que el Hirak és un moviment encara molt viu, en evolució constant, que "continua buscant el seu projecte de societat, el seu mecanisme de canvi".

"Una revolució no s'aconsegueix en un any sinó en diversos. Clar que hi ha hagut avanços, els espais públics van ser conquerits per les algerianes. Per al moviment feminista va ser molt important perquè molta gent es va unir a la causa feminista, es va interessar en el patiment de les dones. És una fita, un pas endavant que consolidarà les lluites per la igualtat", conclou.

Text de Nacera Ouabou

— El més vist —
- Comentaris -
- Etiquetes -
— El més vist —