[#if caratula??]
    [#if caratula?is_hash]
        [#if caratula.alt??]
            ${caratula.alt}
        [/#if]
    [/#if]
[/#if]
Publicat el 09 de maig 2020

La música és com un mirall que reflecteix la societat. És un refugi al qual recorrem quan volem recordar o oblidar, capaç de remoure sentiments, projectar emocions i expressar pensaments. Però la música també ens defineix, tant a nosaltres com a la nostra cultura. En els darrers anys, el feminisme i el moviment LGTBI han fet grans passos, i la música no n’ha sigut una excepció. Maria Pilar Medina Bravo, doctora en Psicologia i investigadora en temes d’identitat de gènere i orientació sexual, destaca que "vivim un esclat entre les noves generacions cada cop més conscients del moviment feminista i d'un reforçament de la idea més tradicional, i entremig una barreja contradictòria d’idees. Tot això traspua a tots els espais, entre ells la música".  Seguint aquesta idea, en els últims anys han aparegut moltes cançons amb missatges pròxims a les idees del moviment feminista. Tot i això, cal preguntar-se què hi ha darrere d’aquest boom de cançons feministes.

Recentment, el cantant Bad Bunny va publicar el darrer àlbum amb algunes cançons que s’allunyen del patró de masculinitat. La cançó "Yo perreo sola" en podria ser un exemple. Aquest tema, amb un Bad Bunny vestit de dona trans, ha generat un debat a les xarxes socials sobre què representa per al feminisme una cançó amb aquest missatge. Priscila Álvarez-Cueva, investigadora de cultura musical i gènere de la Facultat de Comunicació de la UPF, destaca que “Yo perreo sola” no dona veu a la dona. Dona veu a l’artista disfressat que a més segueix sexualitzant la dona, en aquest cas trans, tot i que és precipitat catalogar una disfressa com una identitat de gènere".  D’altra banda, Medina Bravo considera que "cal saber què vol Bad Bunny, ja que potser mostrant-se disfressat de dona el que vol és fer una ruptura del gènere tradicional". 


D’altra banda, la cançó de "Yo perreo sola" inclou frases com "ni una menos" o "las mujeres mandan". Álvarez-Cueva, però, no les considera "un exemple de 'protesta' a favor del feminisme", sinó que destaca que ho considera "una paròdia amb un intent de sumar-se a 'l’onada' però des d’una estratègia comercial". Aquesta visió es reforça quan s’analitzen altres parts de la cançó, amb frases com “Tiene una amiga problemática y otra que casi ni habla, pero las tres son unas diablas, y hoy se puso minifalda”.  

A més, cal tenir en compte que Bad Bunny és un artista que ha triomfat amb cançons com "Mía", on a la tornada es diu "dile que tu eres mía, mía. Tú sabes que eres mía, mía". Aquestes contradiccions, doncs, fan plantejar fins a quin punt dominen els interessos comercials per sobre de les reivindicacions. Medina Bravo afirma que "és un fet que a la indústria cultural no li importen els canvis socials. Detecta tendències mainstream i s’apropia del seu discurs per fer diners. El que cal és preguntar als cantants, en aquest cas, què entenen per feminisme".

La rellevància de les tendències socials
En aquesta línia, des de la productora ArtSpace Barcelona afirmen que "la música s’adapta als temes que dominen entre la societat, és una qüestió de supervivència. Evidentment existeix un interès comercial darrere de qualsevol acció que fa un artista i els artistes són molt conscients de les tendències de la societat perquè el seu objectiu és viralitzar els seus continguts. A més, també intenten que la gent senti les cançons com a pròpies i s'hi identifiqui. Per tant, han de connectar el missatge amb la realitat", conclouen.

Una cançó que pot servir d’exemple és "Déjala que baile", interpretada per tres homes: Melendi, Arkano i Alejandro Sanz. La lletra pretén ser un fil "alliberador" per a les dones, els homes les "han de deixar". Aquesta cançó aporta un missatge a favor de la llibertat de la dona, però alhora resulta contradictori que, per exemple, el cantant principal, Melendi, hagi manifestat que ell no és feminista, sinó que "lluita per la igualtat entre homes i dones". Tenint en compte que el feminisme es basa en la igualtat entre homes i dones, les paraules d’aquest cantant que reivindica la llibertat de la dona podrien semblar contradictòries. 

Des d’ArtSpace Barcelona consideren que "si un missatge és positiu, ha de ser benvingut". "Pot ser que s’estiguin aprofitant de la tendència que ha agafat la societat, però són missatges necessaris i, per tant, s’han de promoure". 

A més, Álvarez-Cueva afirma que "les contradiccions entre els cantants, com en el cas de Melendi, són reflex de les contradiccions que experimenta també el mateix feminisme de manera global, fins i tot l'associació equivocada que se'n fa en relació amb el masclisme, com si l'un fos l'antònim de l'altre".  En aquesta línia, Medina Bravo afirma que "Melendi potser no ha tingut l’oportunitat de reflexionar al voltant del feminisme, i és comprensible, pel simple fet que cada cop hi ha més contradiccions dins d’un moviment que es caracteritza per la complexitat i pluralitat d’idees".
 

El paper de l’home, a debat
En tot aquest context, què suposa que els homes, en aquest cas del món musical, també agafin un rol reivindicatiu en el moviment feminista? És positiu o pot fer que es doni més importància als missatges d’ells que als d’elles?

Per Medina Bravo, el feminisme no és només de dones i per això ho creu positiu: "Crec que no s’hauria de tenir una actitud censora i el que cal és que es fomenti una audiència més crítica", destaca. Álvarez-Cueva, per la seva part, també veu positiu que els homes de la indústria comercial donin suport a reivindicacions feministes. Tot i això, destaca que "el problema és quan aquest suport està promogut des d'interessos comercials i es transforma en un mer artefacte buit".  En aquest sentit, Medina creu que "és arriscat quan alguna cosa es posa de moda, com ara el feminisme, perquè el sistema ho degluteix tot per no canviar res".

No obstant això, Álvarez-Cueva afirma que "el paper de l'home en la música i les reivindicacions socials pot ser fonamental per generar un canvi en l'espectre de la masculinitat, especialment de la masculinitat tòxica. Que, en efecte, travessa també el feminisme".
 

 

Si vols aprofundir en la música i el feminisme, et recomenem una llista de cançons configurada amb l'ajuda de l'experta en música i gènere, Priscila Alvarez-Cueva.

— El més vist —
- Comentaris -
- Etiquetes -
— El més vist —