Fer teatre sempre és complicat. Ho saben els actors professionals i, clarament, ho saben també els actors novells. Com encarar una obra? Què explicar? Què ometre perquè l’espectador ho entengui tot sense que l’espectacle duri tres hores? Incògnites difícils que justament es planteja en escena la jove companyia Chicuelina, nascuda de l’escola d’interpretació Eòlia i que el dimarts 7 de juny va presentar Monumental al Teatre Gaudí de Barcelona, dirigida per Martí Torras i amb la col·laboració del membre de Tricicle Paco Mir.

Per si no fos prou, a més d'espanyols i catalans a l'obra també apareix una altra civilització: els aliens

Veiem set actors en escena que interpreten a més de vuitanta personatges per descobrir què va passar amb un vell projecte de fa ja deu anys. Es volia convertir la plaça de braus Monumental de Barcelona en un nou equipament per al Teatre Nacional de Catalunya. I és que després que el 28 de juliol del 2010 el Parlament de Catalunya hi prohibís les corrides de braus, la plaça va tancar i es va plantejar el reaprofitament de l’espai per a un altre tipus d’espectacles culturals. Malgrat tot, el projecte va quedar en un no-res i mai més se’n va sentir a parlar. Per què?

La sinopsi de l’obra anuncia que “una jove companyia de teatre decideix reconstruir els fets de La Monumental i treure a la llum alguns dels escàndols d’una nit que, portes endins, ja es coneix com la gran juerga catalana”. Realment no menteix, però en anar al teatre jo esperava veure què havien imaginat aquests joves que hauria passat. Què s’haurien inventat per explicar la mort d’aquest projecte. El que s’acaba veient en escena són les elucubracions que tenen plegats, com munten l’obra.

És pràcticament com si l’espectador veiés el procés de creació de l’espectacle i estigués present en les reunions i els assajos de l’equip d’actors. I cal dir que són reunions molt boges, amb algunes idees bones i moltes d’altres sense cap ni peus. Però part de l’èxit d’aquesta comèdia recau en això: en l’absurd, en arribar a un extrem que podria ser perillós si no es fa de la mà d’una bona direcció, com és aquest cas, amb Martí Torras.

 

 

 

 

View this post on Instagram

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

A post shared by Cia Chicuelina (@cia.chicuelina)

L’obra és irreverent, carregada de crítica política pels personatges d’aquella època —recordem que l’argument ens retorna el 2012— pels d’èpoques anteriors i també pels polítics actuals, inclosa la menció a la nova llei del català i fent l’obra amb “un 25% en castellà”. Tampoc no en surt indemne el món de la cultura, que acaba rebent pels aires de superioritat que es gasten tots els qui tenen un nom i per la falsedat que hi ha darrere de tants somriures.

Es nota que és una obra de joves, perquè funciona perfectament com a reflex d’aquesta generació, la seva, la nostra. Una generació cansada del món que l’envolta, extremadament crítica i que no es talla, que fa humor ja de pràcticament tot. Es desdibuixen les fronteres del que és políticament correcte. Si cal mostrar imatges sensibles, s’ensenyen. Si cal riure d’un estereotip de dona de l’Espanya profunda, riu. Si s’han de ridiculitzar els sentiments nacionalistes, es fa.

Els membres de la Cia. Chicuelina i el director de l'obra, Martí Torras i Mayneris

Igual que es nota l’edat de la majoria de l’equip, es noten també les seves influències. La col·laboració de Paco Mir i la participació del grup Tricicle a l’escola Eòlia són molt presents en l’estil que té el text i les interpretacions dels actors. Tampoc no és res a renegar, sinó al contrari.

El paper de la tauromàquia és clau a l’obra, com també ho és aquest punt d’alta cultura que se li dona al teatre. Per això, ja s’ho diuen ells mateixos: es tracta de revisitar Shakespeare amb el toc més 'cañí' que se li pugui donar. Fins i tot quan en alguns moments se’n parla des de l’independentisme. Potser més endavant Chicuelina ens podrà explicar com seria un independentisme 'cañí'.

L'obra es podrà veure al Teatre Gaudí de Barcelona de dimarts a dijous fins el 13 de juliol.

Fitxa artística

Director: Martí Torras i Mayneris
Col·laboració en la dramatúrgia: Paco Mir
Intèrprets: Alba Castellví, Patrick Gannon, Rubén Lunares, Natàlia Mas, Marta Penya, Cristina Prats i Guillermo Vernal
Ajudantia de direcció: Imai Adalid i Mario Rebugent
Escenografia: Anna Tantull
Coreografia: Aina Torné
Il·luminació: Anna Espunya
Vestuari: Ana Sabina

Producció executiva: Júlia Faneca i Cia Chicuelina
Audiovisuals: Madeleine Thomas
Espai sonor: Imai Adalid
Agraïments: Josep Galindo, Toni Puntí, Núria Llausí, Nau Ivanow i Rafató Teatre
Producció: Eòlia i+D