-
Publicat el 22 de gener 2023

Segons la Guia del Mercat Laboral de HAYS, un 68% dels professionals espanyols vol canviar de feina, mentre que un 30% assegura que, des de la pandèmia, ha augmentat la sensació de burnout, esgotament o fatiga al seu lloc de treball. Per entendre què està passant a l'estat espanyol, des del Diari de Barcelona, hem entrevistat a Ferran Ramón-Cortés, cofundador de Sikkhona, una eina que diagnostica en quina etapa es troba un equip d'una empresa, i proposa les dinàmiques i accions a realitzar per guanyar en cohesió i confiança. 

La covid-19 ha canviat el model de treball de les empreses, imposant un nou sistema: el teletreball. Treballem més des de casa? És millor per a les empreses? A més, la salut emocional dels treballadors i el famós team bulding està guanyant més importància en el marc empresarial. Els joves estem vivint un context laboral completament diferent del que van experimentar els nostres pares: la vocació està desapareixent i la formació està, en molts casos, obsoleta. De tot això i molt més en parlem en aquesta entrevista. 


La salut emocional dels treballadors no interessa a les empreses?
No diria que no els interessa, diria que no han percebut la importància i la necessitat fins ara. No era un tema que veiessin que tingués la importància que realment ara té. En un context on no hi havia molta mobilitat laboral, on les coses anaven bé, hi havia una certa estabilitat… La percepció de necessitat no hi era. Ara, en un moment on la gent s’està desaferrant de la seva pròpia organització, això (la salut emocional) està guanyant molt de pes. 

Per què aquest canvi ara?
El motiu fonamental que ha provocat el canvi és la comunicació online i el teletreball. Això ha causat unes relacions molt més adreçades a la tasca, molt menys qualitatives des del punt de vista relacional, i ha desmuntat molta part de la cohesió i la confiança que hi havia en els equips. 

Vosaltres defenseu un sistema híbrid de treball.
Nosaltres creiem que el teletreball té uns factors d'eficiència alts; estalvia desplaçaments, ajudar a conciliar la vida personal, permet connectar-se amb persones que estan localitzades en llocs diferents de forma àgil i ràpida i, fins i tot, permet assolir un grau de concentració major des de la soledat del teu domicili. El que passa és que el teletreball no ajuda a la part relacional, per això s’ha de combinar amb una part presencial que vagi molt adreçada al treball col·laboratiu, creatiu, i a treballar les relacions. S’ha de combinar amb accions molt qualitatives d’equip. El que és molt important, però, és que no s’ha de programar ni triar el model, ni per quotes, ni per dies (per exemple, tres presencials, dos online). S’hauria de fer per la naturalesa de la tasca a realitzar. Tot el que sigui tasca col·laborativa i creativa necessita la presencialitat i, en canvi, tot el que seria gestió, pot fer-se online i és eficient fer-ho online. 

Els beneficis del teletreball són evidents, però no creus que encara hi ha una percepció que els treballadors des de casa rendeixen menys?
Sí. I aquesta concepció és molt errònia, perquè no és veritat. De fet, molts estudis han demostrat que des de casa, els treballadors han treballat moltes més hores que presencialment. Hi ha molta gent que des de casa ha prolongat jornades laborals, s’ha treballat en cap de setmana… És a dir, es treballa, i es treballa amb eficàcia. Sí que és cert que hi ha, per part de l’empresariat, un cert recel, però jo crec que és una cosa que a poc a poc s’ha treballat. 


"Molts estudis han demostrat que, des de casa, els treballadors han treballat moltes més hores que presencial"


El teletreball va arribar per quedar-se.
Exacte. El que ha passat és que el teletreball ha estat imposat per una situació sobrevinguda, que és la pandèmia. No estàvem prou madurs des del punt de vista de confiança i motivació, per donar aquest xec en blanc al teletreball. Quan això s’ha acabat, cadascú ha decidit adoptar la seva modalitat. Però la llavor ja està plantada i, a poc a poc, anirem agafant confiança perquè no hi ha cap raó per pensar que la gent no és eficaç des de casa. Tot el contrari. 

Si més de la meitat dels professionals vol canviar de feina, per què no ho fan? És problema del model laboral espanyol?

Aquí, a l’estat espanyol, el model laboral que dificulta la mobilitat és, al mateix temps, la gran garantia del propi model. És a dir, tu fas 15 anys en un lloc de treball i, si t’acomiaden, tindràs la teva indemnització, en funció dels anys treballats. Això és el que frena la gent a marxar: perdre tots aquests drets. Això, en un model com els dels EUA, on no hi ha indemnitzacions, és igual. Avui treballo aquí, demà treballo allà, perquè no estic renunciant a res. En el model espanyol, el canvi de feina representa renunciar a uns drets laborals, i no tothom està disposat a fer-ho.  


"En el model espanyol, el canvi de feina representa renunciar a uns drets laborals, i no tothom està disposat a fer-ho"


És per aquest motiu que els joves canviem més de feina? 
Els joves tenen una visió del lloc de treball molt diferent. A la meva generació (jo tinc 60 anys) ens plantejàvem, a l’inici, un treball per a tota la vida. Teníem molta cura en el fet d'escollir, perquè la feina havia de durar fins a la jubilació. Ara això és totalment impensable, no tan sols canviaràs de lloc de treball, canviaràs fins i tot de professió. Aquesta idea “que això no és el meu lloc de treball de per vida” fa que, d’entrada, el contracte moral que tu realitzes amb aquella empresa, no et fa sentir que li deguis res ni que et deguin res. Això fa que sigui més fàcil el fet de trencar. 

Les feines avancen més ràpidament del que ho fa la formació?
Sens dubte. El gran problema de la formació a l’estat espanyol, és que va molt endarrerida respecte a la realitat social i laboral. Aquí està la gran discussió perquè, per exemple, està costant molt que les formacions professionals responguin als llocs de treball que realment es necessiten a la indústria i als serveis. Sovint, t’ensenyen coses que estan obsoletes. I acabes sent autodidacta. Encara som un país que valora molt els títols universitaris, però això l'únic que et diu és que ets universitari, i molts cops no vol dir que sàpigues de la feina. La universitat i les escoles, no ensenyen que avui necessitem, sinó el que ahir necessitàvem. Això és un problema.

Quina és la solució?
La veritat és que els plans docents s'han d'adaptar la realitat. Molts cops són programes conceptuals lligats a una visió acadèmica que no és la que correspon al lloc de treball. Però és un procés molt lent, i entenc que demana de molta col·laboració. Tot i que s'ha de dir que hi ha agilitat en la creació de nous graus per a nous llocs de treball que s'estan creant. Això sembla que sí que va funcionant. 

 

— El més vist —
— Hi té a veure —
- Etiquetes -
- Comentaris -
— El més vist —