El que a la resta de llocs ha suposat un temps de festa, riure i disbauxa, a la Ribera Baixa i als altres territoris que van patir la dana no hi ha hagut gairebé descans. Tot i ser unes dates que conviden a sortir al carrer per fer les darreres compres, no es veu gaire gent pel carrer a la tarda. Tampoc hi ha gaire comerços oberts, ja que la majoria continuen destrossats o estan en vies de reconstrucció. Des del Diari de Barcelona hem preguntat a algunes persones d’aquestes poblacions de quina manera han passat les festes i quin desig de reis han fet enguany, i això és el que han explicat.

Mar, secretària, Paiporta

“Dono gràcies perquè ningú de la meva família ha mort, però conec molta gent que sí que se n’ha anat”

El dia de la dana estava jo sola amb els nens i l’aigua va arribar com un tsunami. Van ser deu minuts i ningú ens va avisar. Mentre tot s’inundava vam haver de pujar a les golfes de la casa per estar segurs. Només a la meva urbanització hi ha hagut nou morts. Portem dos mesos amb això, però encara no puc accedir a casa meva. En aquest temps he estat al pis de la meva germana, a un apartament que té la família a Canet de Berenguer i ara a casa dels meus pares. El que desitjo és que això passi ràpidament i puguem tornar a la vida d’abans de la dana.

Ara sembla que ja es veu una mica de color a Paiporta, però encara costa. Estem vius, però no podem portar la nostra vida amb normalitat. Les festes han estat molt tristes. Vam aplegar tota la família la nit de Nadal perquè també és l’aniversari del meu pare, però no teníem gaires ganes de fer festa. Tots vivim a Paiporta i d’alguna manera o altra ens ha acabat afectant. De totes maneres, dono gràcies perquè ningú de la família ha mort, però conec molta gent que sí que se n’ha anat, i escoltar les seves històries i saber que han mort d’aquesta manera és molt dolorós.

Panoràmica de la Rambla del Poio al seu pas per Paiporta, on s'ha col·locat un arbre de Nadal i decoració nadalenca. Foto: Aketza Martín

Javier, estudiant, Benetússer

“Els voluntaris que han vingut i han repartit regals han animat molt aquesta zona”

Gràcies a la bona feina feta per la UME, aquestes festes hem pogut gaudir dels carrers, que estan prou nets, cosa que ha donat una mica d’esperit nadalenc a la gent. També els voluntaris que han vingut i han ajudat i repartit regals per tots els carrers han ajudat molt a animar aquesta zona. A nivell personal, ha estat una mica dur, perquè no podem oblidar tot això que ens ha passat, però el fet de poder notar certa normalitat, amb els carrers nets i el transport públic ja funcionant, ha fet que tingui una experiència millor de la que m’esperava fa uns dies.

Ara encaro el 2025 amb esperança, ja que estic veient que s’està treballant en tornar a la normalitat i s’estan rebent les ajudes. El que espero és que aquesta percepció sigui la generalitzada i realment les famílies més afectades puguin rebre tota l’ajuda que necessiten i que se’ls deu, com ha promès aquest govern, i així puguin tornar a les seves vides com més aviat millor.

Uns pocs carrers de Paiporta també estan guarnits amb aquestes decoracions, moltes d'elles donades. Foto: Aketza Martín

Sònia, docent, Albal

“Els adults hem hagut de treure força i ganes perquè els nens i nenes tinguessin un Nadal”

Els sentiments de la població d’aquí són molt retrobats, després de la dana. Per una banda, sentim incertesa, ja que no sabem com, quan o si tornarem a la normalitat, però també estem profundament agraïts per la resposta de la gent, que ha estat meravellosa. Moltes vegades no es pot dir el mateix de les institucions, que, al cap i a la fi, són les que s'han de responsabilitzar. El poble ha assolit un rol que realment no li corresponia, i això ens ha desbordat literalment i metafòricament.

Durant les primeres setmanes, hi havia als balcons i les parets de les poblacions afectades missatges d'agraïment als voluntaris i voluntàries que es van mobilitzar per ajudar. A dia d'avui, encara n'hi ha. Foto: Mayte Lora

Les festes han estat molt diferents. No hi havia un sentiment festiu o nadalenc. Sí que és cert que s’ha intentat fer tot el possible perquè els nens i nenes poguessin tenir un Nadal, però moltes vegades hem hagut de treure força i ganes d’on no n'hi havia perquè tinguessin regals i aquesta il·lusió. De totes maneres, encarem aquest any amb esperança i energia, perquè, evidentment, sortirem d’aquesta situació a poc a poc. Som un poble resilient, que mira en positiu el futur, per això demanaria als Reis Mags il·lusió, salut i respostes.

Hi ha alguns murals motivacionals i a favor de l'ecologisme repartits per Catarroja i Albal. Foto: Aketza Martín

Mari Carmen, mestressa, Catarroja

“Ens hem organitzat com hem pogut i hem estat feliços amb poc”

Ho hem perdut tot. Casa meva és pràcticament un solar, però encara i això hem celebrat Nadal allà, com sempre. Entre els meus fills, nets i nosaltres ens hem organitzat com hem pogut i hem estat feliços amb poc. Com no hi havia mobles ni res que fes nosa, vam posar les taules al menjador i allà vam estar tots junts. 

Molts nens han perdut les seves joguines a causa del fang i l'aigua. Durant el Nadal i el dia de Reis, hi havia voluntaris repartint regals per les localitats afectades. Foto: Alba González

El meu desig és que puguem rebre les ajudes com més aviat millor per poder arreglar-ho tot i poder tirar endavant. Nosaltres som jubilats i no ens podem permetre pagar-ho tot de la nostra butxaca. A veure si són certes les promeses de què ens ajudaran. Tant de bo no torni a passar res d’això mai més, però s’ha de reparar el barranc, i no es pot deixar per a després, perquè ara estem amb l’ai al cor que torni a passar, perquè, malauradament, pot tornar a haver-hi una dana semblant.

La llera de la Rambla del Poio encara està molt malmesa, plena de fang i brossa. Foto: Aketza Martín

Esther, estudiant, Xest

“La dana ha estat molt present, però hi ha hagut certa normalitat”

Quan va passar la dana estava a punt de sortir de casa per anar a treballar, però la meva cap ens va dir que ens quedéssim a casa. Al principi, no vaig donar-hi gaire importància, però a mesura que el nivell de l’aigua anava pujant em vaig anar preocupant. Havent-ho vist, l’únic que puc desitjar és que no es repeteixi això i que s’ajudi a les persones i les poblacions que sí que ho necessiten.

A alguns llocs, el nivell de l'aigua durant la riuada va superar els dos metres d'alçada. Foto: Aketza Martín

Per sort, aquí a Xest, no va afectar gaire el que és el nucli urbà, per tant, aquestes festes la dana ha estat molt present, però hi ha hagut certa normalitat al poble. Ara bé, el que sí que penso és que és urgent reparar els ponts. Ara tenim un pont provisional que van construir els militars, però està molt limitat, ja que no poden passar camions, té un horari… Ens van dir que les obres de reconstrucció, però no he vist encara ningú treballant-hi, per això ens agradaria que comencessin ja o, com a mínim, que ens donessin una data.

La força de l'aigua va arrencar persianes i portes dels baixos i en alguns casos, com aquest, també va tirar a terra parets senceres. Foto: Aketza Martín

Juan Antonio, ebanista, Catarroja

“Perquè el 2025 sigui millor que el 2024 fa falta molt poquet”

A les sis del matí, un company pescador ens va dir “avui caurà una de bona, però no sé on”, ja que l’aire venia del mar molt calent. Tot i això, vaig anar a treballar en patinet, com sempre, però com feia tant de vent em va venir a buscar el meu fill amb cotxe. Gràcies a això vaig poder arribar a casa, ja que el barranc de Beniparrell [també conegut com el barranc de Picassent] es va desbordar sobre les cinc i mitja de la tarda, i no hagués pogut passar. Llavors, quan vaig intentar sortir per anar a fer la compra, vaig veure que l’aigua ja estava allà. El dia de després va ser el "acabose”. No teníem llum, ni internet, ni ajuda. 

Molts carrers van quedar impracticables durant els primers dies a causa de l'acumulació de fang, brossa i cotxes. Foto: Mayte Lora

A part d’això, tot just començar les festes va morir el meu germà. De fet, gairebé perdo també l’altre el mateix dia, perquè l’avió en què viatjava per tornar a casa va patir una avaria al motor i va haver de girar cua i aterrar. Vam intentar no parlar del tema per no entristir-nos i vam celebrar el Cap d’Any a un restaurant, que és una cosa que sempre havia volgut fer. Tot i que m’ho he passat bé durant les festes, espero que tot millori, perquè el 2025 sigui millor que el 2024 fa falta molt poquet. Només amb tenir salut i feina, ja serà millor.