Una cosa tan senzilla com entregar un missatge al teu amic o estimat es pot fer avui dia en qüestió de segons amb un telèfon mòbil. No fa tants anys, enviar una carta era l’única manera de comunicar-se a distància. Tota carta havia de tenir un element essencial: un segell. Aquest indicava que el remitent havia fet el pagament corresponent i que el missatge arribaria al seu destinatari. Darrere una serigrafia tan petita i, aparentment, insignificant, s’amaga una història que motiva molts i moltes col·leccionistes d’arreu del món a visitar llocs com la Filatèlia J. Marín, un petit negoci familiar molt a prop de passeig de Gràcia que ha passat per tres generacions des que va obrir l’any 1967.

Si per casualitat abaixes la mirada i et trobes amb la botiga al carrer Pau Claris número 115, descobriràs un local sota terra ple d’històries impregnades a través de milers de segells. Segons s’aprecia des de fora, l’entrada és difícil de localitzar, però, si et fixes bé, observaràs un petit timbre que obre les portes a un paradís per a aquells apassionats de col·leccionar, amb l'olor de llibre antic tan característica de les relíquies en paper.

L’any 1945, l’avi Juan Marín Zambrano es va aficionar a recopilar segells i, després de visitar centenars de despatxos, va aconseguir obrir la seva pròpia botiga al número 110 de Pau Claris, que va estar oberta fins a l’any 2009. Després, es van traslladar al número 115. Ara, filla i net del fundador cerquen un nou i petit despatx on establir la base del seu negoci a partir del desembre, ja que se'ls acaba el contracte de lloguer. Però en Joan Audet, actual copropietari, aposta fermament per modernitzar l’afició del seu avi convertida en negoci a través de la venda de segells per Internet.

Els segells més antics daten del segle XIX. 

Què és la filatèlia?

La filatèlia és un dels corrents del col·leccionisme més freqüents. Representa l’estudi dels segells de correus i d’altres valors postals. L’ésser humà s’ha interessat pel col·leccionisme des de la prehistòria, en el moment en el qual els humans consideraven valuós i preuat un objecte. Així doncs, en Joan prové d’una família de filatèlics, que s’han pogut guanyar la vida gràcies a gent que “busca un tipus de segell concret en un món molt immens i personal”.

Antigament, aquells negocis que es dedicaven a la filatèlia tenien un nínxol de mercat més reduït. Amb l’arribada d’Internet, la Filatèlia J. Marín ha ampliat els horitzons i, com explica en Joan al Diari de Barcelona, ha fet viatjar petits segells i col·leccions a milers de quilòmetres de distància, fins a llocs tan llunyans com Bangladesh, Mongòlia o Dubai. Aquesta globalització també ha permès que visitin el local càrrecs importants de l'Índia o altres persones d’arreu del món interessades per l’art de recopilar aquest tipus de dibuixos i guardar-los com a tresors.

La filatèlia, tot i ser menys coneguda, no deixa de ser un negoci més que pateix els efectes de l’economia com qualsevol altra. La llei de l’oferta i la demanda va modificar el món dels segells fa poc menys d’un segle, quan molta gent, com explica en Joan, va començar a vendre segells i col·leccions de forma massiva adonant-se de l’oportunitat econòmica: “Hi havia molta més oferta que demanda. Això és com quan et compres un Seat Ibiza, que molta gent ho va fer en el seu moment i ara el seu valor no és el mateix.”.

S’acostumen a classificar els segells per països i èpoques històriques

Malgrat la davallada de la transcendència dels segells, la clientela no ha deixat d’arribar al despatx, on mare i fill continuen amb el mètode de treball clàssic: reben visites de persones que volen vendre una col·lecció o un àlbum. La feina d'en Joan és fer una oferta i, si no accepten la proposta, suggerir que ho subhastin. El comerç filatèlic de l’Eixample també participa en aquestes subhastes per comprar material, ja que estan especialitzats en segells d’excolònies espanyoles i universals. El preu varia segons l’ús d’aquelles estampilles: “N’hi ha de diversos tipus: el nou de trinca, el mal guardat i l’usat. El seu preu depèn de la quantitat de segells com aquell que existeixin i si són molt buscats; és oferta i demanda”.

Les prestatgeries de la Filatèlia J. Marín contenen centenars d’àlbums plens de col·leccions de segells de països com Portugal o Israel. Els més antics i especials daten del segle XIX, convertint-se en tota una relíquia històrica. El funcionament és similar al del Mercat de Sant Antoni els diumenges: si es realitza una col·lecció de cromos, es pot comprar aquesta sencera o bé adquirir només aquells cromos especials que falten. Així doncs, a la botiga dels Marín Audet cada dia acudeixen fanàtics que busquen segells particulars per completar la seva col·lecció, que pot estar centrada en un país concret o en un esdeveniment especial, com poden ser uns Jocs Olímpics.

Una tradició que necessita col·laboració

A la propietària i filla del fundador, María del Carmen Marín, només li queden dos anys per jubilar-se, així que en Joan ha agafat les regnes del negoci i ha confirmat al Diari de Barcelona que la seva intenció és adaptar-se als nous temps: “Veig les coses d’una altra manera i no m’agrada el concepte de tenir una botiga de nou a vuit. Amb Internet sempre tindrem coses a fer, amb tantes comandes diàries”. 

Amb locals com la Filatèlia J. Marín descobrim que el món dels segells no és tan petit ni deficitari com podria semblar. Tanmateix, els més fanàtics adverteixen de la responsabilitat que tenen les generacions següents. Els segells denoten nostàlgia pels més grans, però no pels descendents. Per aquesta raó, en Joan creu que la societat del futur hauria de tenir un pèl més d’interès en el seu passat: “Els joves ja no tenen la nostàlgia ni els records perquè de petits no ho han viscut i cada cop els hi queda més enrere. A Espanya falta una mica de curiositat, perquè jo mateix porto una carta amb un segell a Correus i els treballadors em pregunten si encara funciona això i no necessita un codi QR”.