[#if caratula??]
    [#if caratula?is_hash]
        [#if caratula.alt??]
            ${caratula.alt}
        [/#if]
    [/#if]
[/#if]
Publicat el 02 de setembre 2020

Qui ho diria que el Memorial d’Auschwitz faria un comunicat dirigit a la comunitat tiktoker. Doncs així ha succeït, quan, des del camp de concentració polonès, s’han adonat de la nova moda a l’aplicació xinesa. 

La polèmica que rodeja Tiktok és fer-se passar per una víctima de l’holocaust jueu, de  l’11S, o de violència de gènere. Els joves tiktokers es graven un vídeo maquillats i preparen un guió en el qual interpreten que han arribat al cel a causa d’haver mort a Auschwitz o durant els atemptats a Nova York.

 Els joves argumenten que és una manera de donar a conèixer el què va passar als camps de concentració, explicitant la barbàrie dels nazis i rendint homenatge a les seves víctimes. També mostren la por que van passar els que estaven a les torres bessones quan l’avió hi va impactar. Així doncs, els tiktokers volen donar visibilitat a les víctimes, empatitzant amb les famílies i amb la història. Tot i això, és difícil d’entendre quan es veuen els vídeos que no es tracta d’una broma de mal gust. 

El Memorial d’Auschwitz, doncs, ha pres mesures davant aquesta nova moda, ja que no ha vist bé que es ridiculitzin les víctimes d’aquesta forma. A més, han aprofitat per recordar que, d’aquesta manera, es banalitza l’holocaust i la història dels jueus als camps de concentració. 

Però els joves tiktokers no ho veuen com quelcom per ridiculitzar les víctimes, sinó que volen retre'ls homenatge. El problema, però, és que fan servir el “jo” per demostrar el seu respecte, despersonalitzant l’holocaust, i, un cop més, fent els Estats Units el centre del món.

Ensenyar marques falses de violència domèstica també s’ha posat de moda a Tiktok. @makeupbyander ha estat la primera a fer aquest tipus de vídeos. En aquest, apareix ella maquillant-se les marques que “suposadament”, el seu xicot li ha fet, mentre, de fons, sona una música explicant que “em diu que m’estima tota l’estona, em truca 15 cops al dia, li agrada saber que estic bé”. 

@makeupbyamberx

##pov your friend is trying to convince you the bruises you spotted aren’t from her boyfriend. ##fyp

♬ original sound - jackiasona

Solidaritzar-se a través del “jo”

Hem pogut parlar amb la psicòloga Jara Pérez, perquè ens expliqui com es generen aquestes tendències entre els joves i quina idea hi ha al darrere de voler solidaritzar-se a través de la pròpia performativitat. 

Pérez considera que aquesta moda s’ha fet viral a causa dels mitjans de comunicació que han magnificat el seu efecte, i que “no s’ha de caure en la típica lluita generacional d’adolescents contra adults”. “No és res de nou” que els adults creguin que el que fan els joves sigui “banal”, i més si es tracta d’una xarxa social on els adults, en general, no l’entenen, i més encara, si no fan un esforç per entendre-la.

Així doncs, se segueix en el mateix cicle de sempre: els joves manifesten els seus interessos mitjançant un codi que els adults no entenen, que veuen, però no exploren. Aleshores, els adults avaluen el comportament dels adolescents en clau subjectiva, des de la seva perspectiva. Aquest punt de vista adult respecte els interessos dels més joves és despectiu, generalment; i això fa que els mitjans visibilitzin el comportament dels adolescents de forma negativa, per no voler investigar a fons les seves inquietuds.

El moment de construir un nou “jo” es dóna a l’adolescència, quan “els joves i les joves es distancien dels seus pares per formar part de nous grups socials”. Aquesta identitat nova s’ha de generar “fora del nucli social”, segons Pérez. Així doncs, els adolescents creen un sistema d’autorepresentació a partir de l’exploració de diferents àmbits de la vida, “i un d’ells, és la història”. 

Les xarxes socials són un mitjà a través del qual els joves poden expressar aquesta identitat, el seu nou “jo”. Segons Pérez, és “el neoliberalisme ens incita a fer de nosaltres mateixes una marca”, no només les xarxes socials. 

En aquest cas concret, s’ha donat que els adolescents han manifestat els seus pensaments i les seves curiositats històriques des d’un punt de partida personal, però posant-se a la pell d’un altre; és a dir, empatitzant. És aquest punt el que els adults no comprenen, ja que es queden en la capa superficial que ells entenen que pretén ridiculitzar. Pérez, personalment, no creu que “des d’una òptica adulta, es pugui jutjar tan fàcilment si estan banalitzant o no”.

— El més vist —
- Comentaris -
- Etiquetes -
— El més vist —