Una jove finlandesa agafa un tren per viatjar de Moscou a Murmansk a veure uns gravats rupestres. Són els anys vuitanta i no hi ha mòbils. Amb aquesta premissa, el realitzador Juho Kuosmanen ha construït una pel·lícula senzilla i màgica, que destil·la humor i humanitat i que ha estat molt ben acollida a Canes.

La major part del metratge es desenvolupa en un tren que recorre els gairebé 2.000 quilòmetres de distància que separen les dues ciutats i en el qual Laura, una estudiant, (Seidi Haarla) es troba amb un miner rus que beu vodka sense parar, Lioja (Yury Borisov), amb el qual ha de compartir el "Compartiment núm. 6" que dóna títol al film.

El tancament en aquest compartiment d'un tren antic va ser precisament un dels principals reptes del rodatge, ja que es va utilitzar un tren real d'aquella època i el director havia d'estar en el següent espai i veure als actors sol a través d'un monitor.

Això va fer que tingués una sensació estranya, com ha explicat aquest diumenge en una roda de premsa. "Els veia des de lluny, no com a éssers humans", ha dit. Un film que no és sobre un viatge, sinó que el viatge és el film, assenyala Kuosmanen, que arriba a la competició oficial de Canes amb el segon llargmetratge, després que amb el primer, El dia més feliç en la vida d'Olli Mäki, guanyés la secció 'Una certa mirada' del festival el 2016.

Una història sobre relacions humanes i sobre solitud, sobre éssers que es troben i que, malgrat les diferències de classe, orígens o personalitats, aconsegueixen entendre's.