-
Publicat el 29 d’octubre 2023

Fito y por supuesto la luna relata la vida i l'obra del roquer bilbaí Fito Cabrales. Des dels seus inicis com a cambrer en tota classe de bars, fins al desenvolupament maduratiu com a cantant i guitarrista entossudit a fer-se un espai amb Platero y Tú, que enllaça amb l'eclosió - al capdavant de Fito & Fitipaldis - que l'ha posicionat com l'artista de rock més important del país. 

Kike Babas i Kike Turrón són els autors de l'obra. Esdevenen una part integral de la pròpia història, teixint una narrativa intrigant que guia els lectors a través d'una aventura única. Aquesta col·laboració, juntament amb la dels dibuixants, ha donat lloc a una novel·la gràfica que captura la imaginació i les emocions dels lectors en un viatge especial. 

El Diari de Barcelona ha pogut parlar amb els dos autors de l'obra, en una conversa allunyada de qualsevol formalitat estructural, on els Kikes relaten anècdotes i les històries més enredades viscudes durant el transcurs de la producció de la novel·la. 

Com es va forjar la novel·la?
Kike Turrón: Vam parlar amb Polako, el seu mànager, i amb Fito i ens va dir que perfecte. "Fito hi està d'acord, li fa súper il·lusió, així que endavant amb això", ens va dir Polako. Com que les nostres biografies són autoritzades, a partir d'aquesta benedicció de l'artista, ens posem a treballar la seva obra, les memòries i la vida sencera. L'única condició que ens va dir és: “Estem a mil coses, estem molt ocupats, intentem molestar-lo el mínim possible”. I ens va semblar perfecta la condició. Sabíem que en el cas de Fito hi ha un munt d'informació: la que coneixem nosaltres perquè és molt contemporània; més tot el que apareix als llibres que ha publicat i a les ressenyes que han aparegut tant amb Platero com amb Fito. Teníem tanta documentació que tampoc havíem de molestar-lo per aportar les dades més necessàries.

Com eren les reunions amb Fito?
Kike Babas: El moment de veure'ns les cares per primer cop va ser en un camerino. Perquè et rebin en un camerino has de passar per més portes de metalls que per un aeroport, i al final només ensenyaràs dibuixos. T'estan esperant amb un parell de canapès, com aquell dia, amb un tros de pa i llom. I allà vam ensenyar els esbossos a Fito, i ja es va enganxar de debò. I llavors va passar una petita temporada de mesos, i el següent va ser portar-li el llibre abans que entrés a fàbrica, perquè necessitàvem que el veiés.
Com que no volíem molestar-lo, li vam dir:
  - Escolta, que t'enviem un missatger perquè t'ho ensenyi.
  - No, res d'això. Veniu a Bilbao, us convido a menjar una rodanxa de tonyina i m'ho ensenyeu en persona.
I aquí ja vam poder veure els ulls de Fito. Se li van il·luminar. Va agafar el llibre, va començar a mirar-lo…
  - Demanem de menjar, Fito?
  - Sí, sí, un moment.
  - Demanarem ja, eh.
  - És que aquesta vinyeta està clavada, estic al·lucinant.
Aleshores ja veus als seus ulls la benedicció. Ja tens la canonització.

Quina és la diferència entre un còmic i una novel·la redactada?
KB: Comunicar al món del còmic et permet volar, et permet una creativitat. El text pur i dur no ho permet en la manera com nosaltres fem les biografies, que són força aferrades a la successió dels fets que els han passat als protagonistes. Però en aquest cas, en ser un còmic i en ser una novel·la biografiada, ens permetia volar i introduir imatges que no tenien per què haver passat, però que quadraven perfectament.

Com per exemple?
Et posaré dos exemples. Un dels fets més famosos de Fito va ser omplir ”La Catedral”, l'Estadi de San Mamés de Bilbao. A mi em tocava fer aquesta part del guió i vaig recordar una frase que havia llegit en moltes entrevistes. “Si tu no fossis una estrella de rock, què series?”. I ell sempre ha respòs amb la humilitat que el caracteritza: “Cambrer”. “No sé fer res més. Sabria posar copes, que és el que he fet tota la vida abans de començar a tocar la guitarra”. I allò em va donar com una pista. I si Fito mai no hagués estat Fito? I si no hagués sortit bé fer aquestes composicions? I si hagués estat sempre un cambrer? A partir d'aquí et pots imaginar un Fito cambrer amb 50 anys dient: “Adolfo, posa'm una Mirinda. Adolfo, dos croissants!” 

Un Fito totalment diferent....
Sí, i hi ha tota una història del còmic que es basa en què hauria estat Fito si no hagués estat Fito. I és un cambrer en un bar de Bilbao, fins que de sobte es desperta d'aquell somni i es troba que és una estrella de rock. Això és un exemple de com el còmic i la novel·la gràfica et permet volar.

I, un altre exemple? 
Un altre exemple és una història que és molt al començament de la vida de Fito, quan comença a tocar i s'obsessiona amb el blues. I és a la seva habitació tancat tocant. I un dia li vaig dir a Kike:
  - Escolta, tant que a Fito li agrada John Lee Hooker i Howlin' Wolf, el transformaré en negre.
Doncs estic segur que Fito es veia a si mateix com un xaval negre tocant en una caseta de cotó i es veia amb aquell feeling de la raça negra quan toquen blues. Aleshores, per què no? Doncs dediques un parell de fulles a aquest Fito que es queda absolutament abstret tocant la guitarra i es creu que és un negre de Louisiana.


 

Per què aquest títol? Per què Y por supuesto la Luna?
KB: La lluna sempre ha estat molt present a les lletres de Fito. A la Luna se le ve el ombligo. La lluna és com una mena de companya de Fito. Aquest títol ens donava una vella companya, una musa que ell té, que és la Lluna. I que la Lluna queda allà dalt. I Fito ha arribat allà dalt. Quan algú somia on vol arribar, diu: “Jo vull arribar a la Lluna”. I la Lluna ens ajuntava aquestes idees: la poesia i l'abast.

Quin és el capítol preferit de Kike Turrón?
KT
: A mi hi ha una part que m'encanta, que és quan Fito va a tocar al Royal Albert Hall. Puja en un taxi i diu al taxista:
  - Porti'm al Royal Albert Hall.
El guiri no té ni 'punyetera' idea de qui és Fito.
  - És clar, senyor. Però vostè no és d'aquí, oi? Doncs li aniré explicant una mica de què va la cosa.
I Fito, sense entendre res.
  - D'acord, molt bé.
I quan baixa, tothom està tirant-li fotos. “Fito!!!”
  - Cony, quin cabró, si tu seràs una de les llegendes que passarà per aquesta taula.
I aquesta escena m'ha encantat. A més, si hi ha una cosa que m'agrada del còmic és poder veure gent que coneixes dibuixada per altres. La caricatura d'Eric Clapton o George Harrison, per exemple. I en aquest capítol hi ha a mansalva, perquè per aquestes taules hi ha passat tothom.


 

I, quin és el capítol preferit de Kike Babas?
KB: Tinc més d'una part preferida, però una d'elles és la de 'Soldadito marinero'. Ell sempre ha reexplicat en diverses entrevistes que no sap d'on li va venir, que de sobte tenia allà un mariner vell que havia passat diversos mals d'amors i que li havia enganxat la guerra. I llavors comences a pensar. I si el mariner hagués existit? I si aquest vellet mariner explica un dia a Fito la seva història, la història d'aquesta cançó? Bé, doncs inventem-nos un mariner. A partir d'aquí arriba una feina de quin tipus de mariner hauria de ser, quina edat hauria de tenir, a quina guerra espanyola hauria d'haver participat per poder dir que va estar en una guerra, quin seria el bàndol, quins mariners van acabar a la presó… Aleshores fas una investigació i acabes trobant un mariner que bé podria haver succeït així.


 

I, abans d'acabar, una última pregunta. Per què apareix El Gran Wyoming al pròleg?
KB
: Se'ns va ocórrer la idea de fer-li una novel·la. Li vam enviar també unes proves, com vam fer amb Fito, i en aquest cas li vam deixar els nostres telèfons. Un dia estava comprant al supermercat i em va sonar el mòbil.
  - Hola, qui és?
  - Escolta, soc el Wyoming
Vaig dir: em cago a la llei, que és el Wyoming.
  - Tens un minutet?
  - Doncs sí, és clar.
Vaig deixar la cua al moment.
  - Passi, senyora.
  - Com esteu tan bojos? Però com em proposeu fer un còmic? Quina sortida té això? Això pot interessar algú?
  - Wyoming, tens un target de 2.880.000 persones que et veuen cada nit... Com per no tenir èxit. Si tu no ets un personatge que puguis tenir sortida amb un còmic, 'apaga y vámonos'.
I en aquell moment ell em va dir:
  - T'explicaré una cosa, a veure si tu creus si és o no una història de còmic.
I allà em va explicar una història macarrònica que li va passar a Amsterdam. Jo em pixava de riure a la cua del supermercat i vaig dir: Sí, hi ha còmic. I després vaig pensar: Qui millor que algú que té una verborrea enorme i que sabrà defensar un pròleg de forma divertida i graciosa? I li vam comentar a Fito, i ell hi estava encantat.

— El més vist —
- Etiquetes -
- Comentaris -
— El més vist —