És un mig matí tranquil de finals de març. El passeig del Clot comença a cobrar vida amb tots els seus veïns sortint al carrer, a fer barri. “Bon dia” se saluden alguns; “Com estem avui?”, responen els altres. És inqüestionable la imminent sensació de família i d’aixopluc que aquells carrers afloren.

Recorro el carrer Rogent des del parc del Clot i el mercat fins on s’acaba, fins on tinc la meva parada: el centenari Forn Elias. Em captiva, però, la indecent quantitat de pastisseries i cadenes de pa que em trobo pel camí. I em pregunto què farà diferent la que vaig a visitar? Només amb la façana del forn, en tinc prou: és autèntica, és de debò, és de família.

Façana del Forn Elias entre carrer Rogent i carrer del Freser

En entrar, ja trobo unes rajoles que era indubtable la seva aparença antiga; i les fotos en blanc i negre emmarcades a la paret només van fer que ratificar-me l’antiguitat i història d’aquell indret, referent al barri. El forn ja existia d’abans, però no és fins al 1917 que la família Elias n’és la propietària.

Em rep l’Anna, la neta del responsable de la família i la que ara està al capdavant del forn. Amb ella, el forn viu ara el que és la tercera generació de la família, que ja ha començat a introduir-ne la quarta: el seu fill Enric comença a tenir molta responsabilitat dins l’empresa. Es podria dir que entre ells dos codirigeixen el forn, encara que l’Anna explica que l’Enric diria que no dirigeix res encara. Tot i això, el jove és qui s’encarrega de l’obrador i la matriarca de la família, de la botiga.

L'Anna al taulell de la botiga atenent a un client

106 anys d’història

La primera generació del forn és fruit de la història d’amor dels avis de l’Anna. Els dos venien d’Horta, quan Barcelona creixia i cada vegada es feia més gran i important. Ella bugadera i ell treballador en una bóveda, es van enamorar i van convertir-se en propietaris del forn quan el 1917 es traspassava.

A partir d’aquí comença l’amor. Ja no només entre ells dos, sinó amor per l’ofici, amor per la gent, amor pel barri. Anys després d’esdevenir els propietaris i en morir ell, el pare de l’Anna va passar al capdavant, essent així la segona generació de la família. 40 anys després arriba l’Anna a l’empresa familiar donant un cop de mà. És aquí quan s'adona que l'apassiona i que per fi entén l’amor del seu pare per la feina.

“És una feina tan dura que si no tens una mica de passió pel que fas, és molt difícil perdurar en el temps”, diu ratificant el sentiment d’afecte cap al seu ofici. Assegura que la clau de seguir en peu és l’estima, la vocació: “Pots fer de forner o pots ser forner. M’agradaria dir que és amor, és com una parella, com un fill: li perdones tot. Si no estàs enamorat costa més de perdonar aquestes coses”.

Pa acabat de fer i l'Enric de fons fent altres productes a l'obrador

L’amor al barri, la família i l’honestedat

Només em van fer falta cinc minuts rondant per la botiga per saber que el forn Elias era un punt de referència pel barri del Clot. “Intentem crear un vincle” m’explicava l’Anna, a la vegada que l’Enric afegia que pels veïns eren un establiment especial, que estaven contents de tenir-los allà.

“Nosaltres aquí creem com una família, és com una taca d’oli, que s'estén a la família d’aquells que venen a comprar. D’avis a pares, de pares a fills”, relata la matriarca al parlar de la gent del Clot. A més, assegura que pel seu èxit centenari la clau, a part de la família, ha estat la qualitat del producte, el tracte, les persones. “Hem intentat ser honestos amb el producte que fem i la qualitat que oferim, a un preu just”, afegeix.

Productes acabats de fer abans de sortir al taulell i ser venuts

El forn ha estat tota la vida al mateix barri. De fet, és la casa pairal de la família, allà hi vivien tots. A part de conservar la pica original o el revestiment enrajolat de la paret, l’Anna reconeix que treballar al forn és posar en valor tot l’esforç de la família: “És commemorar el meu avi, que va passar per una guerra. Que el meu pare va perdre la salut aquí, que la meva mare ha lluitat per això, et sents una mica responsable”. 

La passió per l’ofici l’ha enganxat, encara que la cap de la tercera generació pensa que si no li agradés no ho faria. Tot i això, se sent orgullosa de tenir l’oportunitat de deixar un ofici al seu fill i d’haver arribat fins on estan ara: “Has de resistir a qualsevol preu, però ho fas perquè tens amor per la pàtria. La meva pàtria és això”.

La quarta generació

Els primers contactes que l’Enric Elias va tenir amb el forn era veure com el seu avi feia servir una màquina per fer croissants que tenia uns pedals com els dels cotxes. Va començar a jugar amb ells per acabar dient: “Jo vull ser com l’avi”.

És així com neix la quarta generació d’aquest establiment centenari. L’Anna no té cap pla de previst pel que fa a les futures generacions, però sí que està segura que li agradaria donar tot el suport que li fos possible. A més, afegeix que si la situació segueix com l’actual, veu al seu fill Enric totalment capacitat per tirar-ho endavant: “Té un criteri que m’agrada, que accepto i que és supervàlid”.

L'Enric a l'obrador del Forn preparant més productes a vendre

L’Enric va començar jove i això va cridar l’atenció d’una revista; li van fer una entrevista i la van publicar. És llavors quan li truquen d’una fira i allà es troba amb un noi de la selecció espanyola de forners i entra en un concurs de joves forners europeus.

Més tard, l’Enric va treure la nota més alta del màster que cursava —també dedicat al món forner— i el professor el va animar a anar a un concurs de nivell mundial. Es van preparar durant un any i el 2021 van quedar en la segona posició del concurs mundial Mondial du Pain. Gràcies en estar entre els sis millors, van accedir a participar en el Best of Mundial du Pain, on han concursat aquest any i han quedat tercers entre forners de tot el món.

Tot i haver estat d’entre millors del món, l’Enric agraeix la sort que ha tingut de l’aprenentatge que ha rebut però el seu objectiu és quedar-se al forn: “És casa meva, és el que m’ha donat de menjar tota la vida i és on veig el meu futur. El que em permetrà viure, crear una família, del que dependrà la meva vida”.

Afegeix, però, que li agradaria provar coses diferents sense sortir del forn, però sí intentar expandir el nom Enric Badia.