L’associació industrial espanyola Foro Nuclear ha declarat recentment que confia arribar a un pacte amb el govern espanyol per allargar la vida dels reactors nuclears a l’Estat. Encara no existeix una petició formal, però segons el seu president, Ignacio Araluce, hi ha “diàleg” entre ambdues parts "per veure qui fa un primer pas en ferm". Araluce ha interpretat que "quan negocies, ningú posa les cartes sobre la taula" i que qualsevol pròrroga en el tancament d’un sol reactor comportaria el mateix per a la resta. Tot i això, els grups ecologistes critiquen no només el cost mediambiental de les nuclears, sinó també l'econòmic. La portaveu d’Ecologistes en Acció Cristina Rois opina al Diari de Barcelona que, en comptes d'emprar diners per la compra d'urani enriquit i la gestió dels residus radioactius, s'haurien d'invertir en la investigació de l'emmagatzematge de l'energia i en nacionalitzar la hidràulica.

Les declaracions d'Araluce han arribat només uns dies abans que La Vanguardia publiqués un sondeig segons el qual un 52% dels espanyols “aposten per allargar la vida de les nuclears”. Tot i això, Josep Maria Serena, exdirector general d’Energia de Catalunya i expresident del Consell de Seguretat Nuclear, indica al Diari de Barcelona que el PNIEC (Pla Nacional Integrat d'Energia i Clima) contempla el tancament de les centrals i la llei del canvi climàtic (7/2021) en concreta les dates entre 2027 i 2035 depenent de cada reactor. En cas que aquestes dates es volguessin endarrerir, caldria que el Congrés aprovés noves lleis amb el suport d'una majoria parlamentària, però Serena adverteix que qualsevol canvi en la normativa i l'actualització de les llicències d'activitat s'han de fer seguint procediments i protocols establerts que "no són immediats".

Cristina Rois (Ecologistes en Acció): "La taxa actual de les nuclears ja és molt ajustada i, si es baixés, faltarien diners per gestionar els seus residus"

Rebaixa fiscal

Per altra banda, Ignacio Araluce també ha reclamat una rebaixa dels impostos per a les nuclears que, segons les seves declaracions, “probablement” es vincularia a la petició formal d’allargar la vida als reactors. Per ell, la fiscalitat actual a Espanya per aquest tipus de centrals, que ha situat en uns 68 euros per megawatt/hora, és “altíssima” i una rebaixa les faria més viables. És per això que ha agraït al govern valencià de Carlos Mazón que hagi eliminat l’impost autonòmic.

A l’altra cara de la moneda, Cristina Rois ha considerat que "la taxa actual de les nuclears ja és molt ajustada i, si es baixés, faltarien diners per gestionar els seus residus" i ho acabarien pagant “els ciutadans d’ara i de les següents generacions”. A més, Rois assegura que “no es té en compte el que pot passar en un futur, per exemple, si puja la inflació o els costos de desmantellament”, ja que és un “terreny inexplorat” en el que “poden aparèixer problemes no previstos”.

 ​​​Torre de refrigeració de la central nuclear d'Ascó. // Jordi Marsal (ACN)

Productivitat

Araluce ha afirmat que els set reactors nuclears d’Espanya sumen entorn d'un 5% de la potència instal·lada, però generen un 20% de l'energia elèctrica, gràcies al fet que les nuclears produeixen durant el 90% de les hores de l'any. En el cas de les renovables, només permeten una entrada molt gran d’energia unes hores al dia (una mitjana d'unes 1.700 hores l'any per les fotovoltaiques i 2.500 per les eòliques) i actualment no es pot emmagatzemar del tot. En aquest cas, Josep Maria Serena destaca que, per gestionar les renovables, el PNIEC contempla la instal·lació de 22.900 megawatts d'emmagatzematge, sigui amb bateries o centrals reversibles. Cal tenir en compte que, mentre, per exemple, la xarxa de la ciutat de Los Angeles té 19.000 megawatts en bateries, la xarxa elèctrica espanyola només compta actualment amb 25 (i uns 3.000 en centrals reversibles).

Sobre això, Rois opina que l’energia nuclear “no podria existir sense subvenció de l’Estat”, perquè no pot competir amb les renovables en ser més cara. Segons les dades oficials, el seu cost és de 57 euros més la taxa de 10 euros per gestionar els residus d'alta activitat. En canvi, els preus aproximats de l'energia hidràulica estan de l'ordre de 10 euros per megawatt/hora, la fotovoltaica, entre 22 i 30 euros i l’eòlica, entre 30 i 40 euros. De fet, l'eòlica és ja, des de fa dos anys, la primera font de generació elèctrica a Espanya, amb aproximadament un 22% del total.

La portaveu d’Ecologistes en Acció també assenyala el cost mediambiental atòmic, no només pels seus residus radioactius (amb una mitjana de vida de 4.500 anys), sinó també per l’emissió de carboni conseqüent de la producció d’urani enriquit i del seu transport. Per Rois, la solució implica fomentar les fonts renovables i invertir en la investigació d'emmagatzematge de l’energia en grans quantitats, que serà econòmicament molt més solvent que la gestió de residus radioactius (el Setè Pla de Gestió de Residus Radioactius diu que, d'aquí al 2100, el cost de la gestió d'aquests serà de l'ordre de 25.000 milions d’euros). En qualsevol cas, l’activista indica que “la potència nuclear no pot ser complement de la renovable” per qüestions tècniques i que, si fa falta un suport puntual, “és millor la gestió de la hidràulica” que, ja dit de passada, “hauria de ser pública i no privada”.

Segons Rois, la majoria de l'urani enriquit procedeix d’empreses subjectes al govern de Putin que financen la guerra d’Ucraïna

Catalunya i l’apagada general

El president del Foro Nuclear ha parlat també dels tres reactors atòmics catalans que tenen previst tancar entre 2030 i 2035. Per ell, això implicaria "tornar a l'edat de pedra", ja que entorn del 59% de l'energia elèctrica que es va generar l'any passat a Catalunya va correspondre a les nuclears. De fet, segons Araluce, l’any passat, la demanda elèctrica a Catalunya va superar la seva producció en 6.000 gigawatts/hora. Per Cristina Rois, però, el problema a Catalunya és que no s’hagi fomentat la instal·lació d’energies renovables com a altres comunitats i que això hagi derivat en una forta dependència nuclear.

Segons l’enquesta publicada a La Vanguardia, gairebé una tercera part dels ciutadans de l’Estat creu que hi ha una relació entre les energies renovables i l’apagada general del passat 28 d’abril. Tanmateix, Rois observa que les renovables donen autonomia energètica a l’estat espanyol i aporten estabilitat a l’economia del país. En canvi, remarca que l’atòmica depèn del procés d’enriquiment de l’urani que només es pot dur a terme actualment en alguns països. Segons ella, la majoria d’aquest procedeix d’empreses subjectes al govern rus de Vladímir Putin que financen la guerra d’Ucraïna i, a diferència del gas procedent de la mateixa zona, no s’hi ha posat sancions precisament per aquesta dependència. Amb tot, sobre l’apagada general remarca: “No se sap per què es va produir, dir que no hagués passat si no hi hagués energies netes és inventar-s’ho”.