La mort del papa emèrit Benet XVI ha tornat a disparar les hipòtesis sobre una possible renúncia de Francesc ara que no tindria cap impediment, però el pontífex argentí ha deixat clar recentment que manté els seus plans de futur, com la celebració del Sínode el 2024 o el Jubileu de Roma del 2025.

Francesc ha parlat d'aquesta possibilitat en diverses ocasions: "La porta està oberta, és una opció normal, però fins avui no he trucat a aquesta porta, no m'he sentit amb ganes de pensar en aquesta opció. Encara que això no significa no començar a pensar-ho demà passat, oi?. El Senyor decidirà", ha dit, encara que també ha deixat clar: "Però, sincerament, no en aquest moment".

"La pregunta que es perfila a l'Església, amb la mort de Joseph Ratzinger, és si el papa Francesc voldrà considerar també l'opció de la seva renúncia, naturalment amb temps i mètodes que analitzar i certament no immediatament, però amb menys obstacles dels que suposaria la presència d'un altre papa emèrit viu", va escriure aquest diumenge Franca Giansoldati, vaticanista de "Il Messaggero", l'únic diari que llegeix Jorge Bergoglio.

Per a altres experts vaticanistes, com Iacopo Scaramucci del diari "La Repubblica", "si hi ha una certesa, és que (Francesc) mai delegarà el 'tron de Pere' que li ha estat assignat per l'Esperit Sant a través dels cardenals electors, i si ho fa, serà en cas d'impediment mèdic, com va revelar en l'entrevista al diari espanyol ABC en confessar que ja havia deixat escrita la seva renúncia només en aquest cas".

Scaramuci explica a EFE que amb les seves declaracions a aquest mitjà, el pontífex argentí "establia les bases de la seva futura decisió, ampliava l'abast d'aquesta, però al mateix temps la perimetrava: un papa dimiteix per decisió autònoma, quan el seu estat —físic, mental, espiritual— ja no li permet governar". El que no és el cas ara, ni ho serà en un plaça breu de temps, indiquen gairebé tots els especialistes.

Desestabilització?

Massimo Franco, analista polític del Corriere della Sera i autor de diversos llibres sobre Benet XVI i la seva convivència amb Francesc, com "El Monestir", interpreta en una conversa amb EFE que "el fet que circuli la pregunta sobre la renúncia dona a entendre que la mort de Raztinger no estabilitza, sinó que fins i tot corre el risc de desestabilitzar el pontificat de Francesc".

"L'anomalia d'aquests 10 anys (des de la renúncia del papa alemany) en el fons ha ajudat i la normalitat ha estat aquesta. Ara que no hi és Benet es multiplicaran els rumors de dimissió i les maniobres per preparar el pròxim conclave", afegeix, en explicar que una nova renúncia "es convertiria en una praxi" per a l'Església i la canviaria per a sempre.

Francesc continuarà encara diversos anys "per raons conjunturals i d'agenda", perquè té una sèrie de compromisos com el Sínode de la Sinodalitat que va ajornar la seva assemblea final al 2024 o el Jubileu de 2025, explica a EFE el professor de Geopolítica vaticana Piero Schiavazzi.

A més, el papa ha de continuar l'acostament que va posar en marxa amb Moscou i Pequín i que va patir una aturada per la guerra i per la pandèmia: "Si no fos per això, potser renunciarà al març pròxim, als 10 anys (del seu pontificat), però ara no ho farà perquè serà deixar la imatge d'una Església impotent davant la guerra o incapaç de negociar amb la Xina", assegura.

"Hi ha massa coses que ha posat en la taula. Una renúncia no és una decisió ara mateix madura, excepte per un empitjorament de la seva salut, però de cap està lluïdíssim", afegeix Schiavazzi.

En l'entrevista a ABC, el papa, que ja coneixia el fràgil estat de salut de Ratzinger, deixava clara la seva agenda per a 2023, amb el viatge a Àfrica de febrer i la seva participació en la Trobada del Mediterrani a Marsella (França), a més d'avançar: "En dos anys nomenaré una dona com a responsable d'un dicasteri". I sobre el seu estat de salut no deixava dubtes: "Es governa amb el cap i no amb les cames".