Sense candidats continuïstes per primera vegada, les eleccions de diumenge es debaten entre tres campanyes que volen recuperar el Barça dels èxits, després d’un llarg període de desencís per la gestió de la junta directiva. L’etapa preelectoral s’ha vist alterada per una pròrroga imprevista, a més d’eclipsada arran de les detencions en el marc del 'Barçagate’, un dels capítols que més van marcar el xoc de la llotja amb els jugadors.

Com s’han desenvolupat les tres campanyes electorals més enllà d’aquest cas? Les ha pogut afectar? Quines han estat les seves tendències i estratègies? Què és el que han volgut fer arribar els presidenciables?

Una campanya amb pròrroga inesperada

Si per una cosa ha destacat aquesta campanya atípica, és per haver requerit un esforç afegit degut a la llarga durada. Segons els darrers Estatuts presentats (2018), la cursa a la presidència hauria d’haver estat de 17 dies hàbils, entre la proposta de les candidatures, la seva proclamació i la campanya electoral. En el marc d’una crisi sanitària com l’actual, però, els timings han hagut de canviar.

La Junta Electoral va fer oficials les tres propostes a mitjans de gener, mentre que el dia D es correspon al 7 de març. Més d’un mes de pròrroga. Toni Aira, especialista i professor de Comunicació Política a la UPF Barcelona School of Management (UPF-BSM), assegura que “totes les candidatures tenien en ment un tipus de campanya curta, clàssica del Barça, sense gaire rebombori més enllà d'unes setmanes curtes, però la pandèmia i l'endarreriment forçat els ha trastocat les estratègies".

Tres estratègies per retornar la il·lusió al Barça

Tant sondejos com enquestes no deixen de confirmar que els tres candidats partien d’una situació ben diferent. Mentre Joan Laporta compta amb una presidència anterior i la seva figura antagonista, Toni Freixa, és coneguda des de fa temps, Víctor Font ha optat per més presència comunicativa per tal de donar-se a conèixer.

Aquesta campanya no ha estat protagonitzada pel joc brut en si, sinó per “la comunicació negativa per part dels dos candidats que van a remolc d'un clar favorit, que és Joan Laporta”, apunta Aira. Segons l’expert en comunicació política, “això delata cert sentiment de segona o de tercera opció, per part de Font i de Freixa.”

Toni Freixa defensa que "Fidels al Barça" és una candidatura desmarcada del continuisme, lluny de les vinculacions que se li atribueixen

El dimecres de la setmana passada, tres models de cartell de la candidatura de Toni Freixa ("Fidels al Barça") van aparèixer a diverses marquesines de Barcelona. Els missatges, de to irònic, estaven indirectament adreçats al també candidat Joan Laporta i al VAR. “Ha tingut la notorietat que buscàvem, però no s’ha de malinterpretar, es tractava de posar-hi una mica d’humor. Jo amb el Laporta tinc bon rotllo”, clarifica Freixa.

Els missatges de Freixa a les marquesines anaven indirectament adreçats al també candidat Joan Laporta i al VAR, entre d'altres

Freixa, situat en tercer lloc a les enquestes, assegura que "Fidels al Futur" gestionarà el club “com el que és, un club esportiu, d’emocions i sentiments i amb una història a respectar.” Una candidatura autodefinida com a independent desmarcada també del continuisme, lluny de les vinculacions que se li atribueixen.

De fet, en les darreres eleccions, que van donar la victòria a Bartomeu, es va presentar el seu propi programa. “La nostra candidatura també va ser l'única en posicionar-se a favor del vot per correu i l'única en demanar al FC Barcelona una assistència especial als socis i sòcies majors de 65 anys”, defensa. Freixa també destaca la seva candidatura “per emparar Koeman, per prioritzar els socis, penyistes i per donar protagonisme a la Grada d'Animació i als grups d'animació del Camp Nou i del Palau.”

A banda de la polèmica de les marquesines, la campanya de Freixa l’ha encapçat el “res a perdre”, segons Aira. Una de les primeres obligacions d'un candidat és existir, “el tema està en què existir no es pot fer sempre a qualsevol preu i no tothom s'ho pot permetre”. “Si no hi tens res a perdre, t’ho pots permetre”, afegeix. Gutiérrez creu que no mobilitzarà massa vot, ja que “no és una campanya amb cap missatge.” No obstant això, “ha aparegut a premsa, que era l’objectiu”.

Víctor Font és l’únic dels tres candidats que no ha format mai part de cap directiva

La candidatura "Sí al futur" de Víctor Font, per la seva part, ha optat per especificar bé de què tracta el seu projecte i com ha estat treballant “durant els últims set anys”. D’aquesta manera, "Sí al futur" “ha pogut explicar amb temps el projecte per al present i el futur del Barça, cosa que altres candidats no han pogut fer”, certifica el candidat.

“Em quedo amb les trobades amb els socis i les sòcies, que ens han fet arribar la seva preocupació pel futur del Barça i la seva il·lusió davant un projecte de canvi com el nostre.” La campanya del granollerí ha estat la més llarga i, inherentment, la més intensa. “Hem  aconseguit aglutinar talent de barcelonistes referents com Xavi Hernández, Antoni Bassas, Toni Nadal, entre d’altres”, afegeix.

El candidat Víctor Font amb el periodista Antoni Bassas i l'entrenador Toni Nadal

Víctor Font és l’únic dels tres candidats que no ha format mai part de cap directiva. Antoni Gutiérrez-Rubí, assessor en comunicació política, institucional i empresarial, però, coincideix que "el més important a una campanya electoral és conèixer el teu públic, la gent que pot arribar a votar-te."

Fins a dia d’avui, Font s’ha mantingut al marge dels bàndols, tot i que el fet que Joan Laporta vagi per endavant als sondejos l’ha portat a adoptar una posició que “grinyola més i és menys harmònica que en el cas de Freixa”, segons Aira.

Joan Laporta és el favorit en les enquestes per a les eleccions de diumenge

"Estimem el Barça" és la candidatura favorita per als comicis de diumenge. Joan Laporta assegura que "Estimem el Barça" ha estat una campanya de positivisme, amb llum i que ha anat de cara, fugint de la inquietud i dels catastrofismes: “Volem oferir l’experiència demostrada i els èxits ja assolits”. “Es tracta d’un moment que requereix d’una presidència forta, determinada, amb un equip ric, variat, format i eclèctic, com és el de la nostra candidatura”, sentencia. En definitiva, d’“estimar el Barça”.

Ha volgut destacar que s’ha tractat d’una campanya “singular” ja des dels seus inicis, amb la presentació a l’Espai Modernista de Sant Pau “en homenatge al sistema sanitari català i també a la història ja que en aquells terrenys va jugar el Barça al 1902 i al 1903 en el qual li dèiem el camp de l’Hotel Casanovas”.

Laporta va condicionar el punt de partida de la campanya, marcada per la lona amb el missatge “Ganas de volver a veros” a tocar de l’estadi Santiago Bernabéu. Aquest punt d’inflexió per a la campanya electoral “va saber connectar amb un sentiment i això és en què consisteixen bàsicament les campanyes; en generar estats d'opinió, però sobretot estats d'ànim”, assegura Aira.

#HolaMadrid? pic.twitter.com/eSmCkVWyeb

— Joan Laporta Estruch? (@JoanLaportaFCB) December 15, 2020

Antoni Gutiérrez-Rubí assegura que “és probable que sigui la campanya de Laporta que millor ha intentat arribar a la gent jove, via xarxes socials.” Gutiérrez-Rubí ho atribueix al fet que el segment de socis de 18 a 45 anys és el més insatisfet amb la marxa del club, segons el baròmetre de 2019. L’objectiu podrien ser uns 18.000 vots, apunta. Un Laporta més enèrgic en el segon debat a RAC1, que accentua el compte enrere de les eleccions. 

Fins ara, l’expresident no ha aparegut en la mateixa mesura que els altres dos candidats en debats anteriors. Aira remarca que és una estratègia intel·ligent per part de la candidatura, ja que la qualitat de clar favorit fa que no pugui “regalar una imatge de massa igualació”, sinó que ha de “mantenir un to de cert distanciament”.

En aquesta recta final de campanya, però, està mantenint una participació més activa. El divendres passat vam poder veure tots tres candidats en el documental de TV3 Més que un president; i també en el debat del diumenge a Barça TV, el primer debat televisat. Divendres 5 de març la cadena pública emetrà el darrer debat electoral, a les 22.00 h.

Tot s’hi val pel Barça?

De moment, la irrupció del ‘Barçagate’ en plena campanya no ha suposat haver de reconduir l’estratègia comunicativa, segons Gutiérrez-Rubí. “Ho farà si els candidats comencen a utilitzar-ho per remarcar que no tenen a veure amb la junta anterior”, afegeix, malgrat no haver anat més enllà d’unes petites declaracions.

Per la seva banda, si les detencions de la directiva de Bartomeu poden influir d’alguna manera en els comicis de diumenge, es reflectirà en la possible mobilització de l’entorn laportista enfront de l’atac dels qui eren els grans antagonistes al club i, al contrari, en la desmobilització d’una part del votant clau sandrista i de suport a Bartomeu.

Tot i això, aquesta campanya ha estat qüestionada per si realment s’ha mogut per un “tot s’hi val” justificat. Tal com diu Aira, les eleccions del Barça tenen una àmplia càrrega política, ja que traspassa i influencia no només qüestions econòmiques, sinó de projecció social, fins i tot més que moltes institucions públiques. “Això del Barça no deixa de ser una singularitat enmig d'un món del futbol privatitzat”, apunta.

Tant l’acte de final de campanya de "Sí al Futur" com d’"Estimem el Barça" se celebraran avui. Víctor Font el farà als cinemes Bosque a les 20 h i Joan Laporta a les 16.30 h al camp de futbol del CE Júpiter. Toni Freixa detallarà quan i on serà la convocatòria per tancar el seu programa al llarg del dia d'avui.