[#if caratula??]
    [#if caratula?is_hash]
        [#if caratula.alt??]
            ${caratula.alt}
        [/#if]
    [/#if]
[/#if]
Publicat el 02 de juny 2020

En pocs dies, els mitjans de comunicació i les nostres vides es tornaran a inundar de notícies i cròniques esportives amb la represa de les lligues de futbol masculí. En canvi, el futbol femení, que no es reprendrà fins a la següent temporada, quedarà encara més eclipsat que en una situació normal, on s'estiguessin jugant les dues lligues. Però que no es jugui a futbol femení, no vol dir que no se n'hagi de parlar, i és per això que encetem una secció setmanal que vol contrarestar l'evident desigualtat informativa entre futbol masculí i femení, encara més evidenciada per la situació actual.

No hi haurà partits, ni podrem parlar de la rigorosa actualitat del futbol femení en el mateix grau que el futbol masculí, que es jugarà durant molts dies seguits. Per això, ens centrarem a parlar del passat. Parlarem de les arrels del futbol femení i d'aquelles petites històries, curioses i impactants, que han configurat la seva història. Històries que amaguen una lluita de dones que, entre traves i prohibicions, empeses per la passió, van aconseguir que avui puguem parlar de futbol femení.

Tsu Chü, el precedent

Per entendre la història del futbol femení, primer cal anar a les arrels d'aquest esport. Els inicis del futbol, tant femení com masculí, es remunten a l'època de l'antiga Xina, on durant més de mil cinc-cents anys es va jugar a un esport anomenat Tsu Chü. Hi ha evidències d'aquest esport almenys dels de finals del segle III aC. El joc consistia a llençar amb els peus una pilota de cuir i plomes cap a una xarxa col·locada a uns 10 metres d'alçada. En aquest esport, que es va iniciar a la dinastia Han, hi podien jugar tant homes com dones i suposa un precedent al futbol modern que coneixem actualment.


Anglaterra, el bressol del futbol

Anglaterra va ser el país on es va desenvolupar el futbol modern. Concretament, el 1863, en l'època victoriana, es fundava la Football Association, que establia les normes que són la base del futbol tal com el coneixem avui dia. Amb aquesta institució, el futbol, que inicialment era per a classes altes, es va anar expandint fins a professionalitzar-se el 1885, però sempre va estar dominat per homes.

En aquell moment, les dones només podien practicar esports en privat i sempre que aquests esports els permetessin portar la faldilla i la cotilla pròpies de l'època victoriana. Un exemple era el croquet, un esport que consistia a colpejar boles per sota d'arcs metàl·lics i estava molt estès en l'aristocràcia britànica. El futbol, però, quedava reservat per a homes. A poc a poc, però alguna cosa va començar a moure's entre les dones futboleres.

Com relata Tim Tate al llibre Girls with Balls: The Secret History of Womens Football, "la lluita de les dones per jugar a un esport que els encantava va tenir com a teló de fons un gran canvi social a Gran Bretanya". La primera pedra la van posar un conjunt de dones el 1881, que van recórrer diferents ciutats angleses per jugar a futbol, però el resultat no va ser el desitjat. El que va passar ho podreu descobrir a la següent entrega de "FutFem en clau històrica".

— El més vist —
- Comentaris -
- Etiquetes -
— El més vist —