Arribem a la Moneda poc més tard de les 6. Encara queda una hora pel discurs, però a l’avinguda ja hi ha riuades de gent. A la sortida del metro ens espera el mercadillo característic de tot esdeveniment polític a Xile: cerveses a mil pesos, un arc de sant martí de mocadors en honor a diverses lluites polítiques i, en aquest cas particular, banderes i peluixos del que tot just fa unes hores ha estat proclamat President de la República. 

Avui és un dia històric. Gabriel Boric i Font (qui, per cert, té ascendència materna catalana), representa un canvi de paradigma en la política institucional del país. El líder de Convergencia Social, socialdemòcrata i d’esquerres, puja al poder enmig del procés que ha de propiciar la primera constitució nascuda en democràcia, envoltat d’esquerdes per la repressió durant les protestes de l’Estallido Social, i en plena crisis de representació de partits. Tot això sumat a la pandèmia mundial i la crisi climàtica. 

Assistents a La Moneda esperen l’arribada de Gabriel Boric. Foto: Berta Codina 

Boric, però, juga amb avantatge: Xile el va conèixer a arrel de les protestes estudiantils del 2011 i, amb el temps, ha esdevingut un símbol per als moviments socials. Molts dels assistents el consideren l’hereu de Salvador Allende. El rumor és que avui, a La Moneda, l’edifici on el president socialista va ser assassinat per la dictadura militar de Pinochet, ara fa més de 30 anys, Boric li farà algun tipus d’homenatge. 

Entrada triomfal 

Tothom s’acosta prop de les tanques que el govern ha col·locat per evitar imprevistos, però tots els espais amb bona visibilitat ja estan agafats. A l’altra banda de la barrera, centenars de carabineros, la policia militar, esperen l’arribada del cotxe presidencial. Avui són aquí per protegir aquell a qui els assistents tant estimen, però un xilè no perd mai l’oportunitat d’insultar un policia: ¡Paco culiao! ¡Paco conchetumare! ¡El que no salte es Paco!, criden. 

 Un home aguanta una bandera de Boric. Foto: Berta Codina 

Minuts abans de les 7, es desplacen les tanques. Arriba el cotxe de Boric i tothom vol ser a primera fila. La proclamació té assistents molt diversos. Just davant nostre, amorrat a la tanca de ferro, s’espera un infant d’uns vuit anys. Està molt preocupat per si el president se li escapa. Tant, que la mare l’ha de tranquilitzar. Quan el vehicle finalment arriba, tot són crits i càmeres de vídeo. La premsa es queixa que les càmeres no poden captar res per la riuada. 

Boric baixa del cotxe i entra a La Moneda amb elegància i inundat pels crits entusiastes de la multitud. L’acompanyen la primera dama i activista feminista, Irina Karamanos, i la primera diplomàtica Rapa Nui de la història, Mahina Kaparati. Duu un vestit tradicional d’aquest poble originari de l’Illa de Pasqua. 

La profecia es compleix: el nou president s’atura just davant de l’estàtua d’Allende, el saluda, i li fa una reverència amb el cap abans de dirigir-se a l’interior de l’edifici. Ovació. 

Cadena de símbols 

A l’altra banda de La Moneda, el govern ha preparat una pantalla gegant per veure en directe el discurs del president. Com si això fos un concert de la boyband del moment, els assistents s’amunteguen i mostren el seu merchandising, adquirit fa una estona.

Al cap d’una hora (la diplomàcia, en aquest país, es pren el seu temps), Boric surt al balcó presidencial. Durant les primeres paraules que pronuncia, el públic es fon a crits: "¡Boric, amigo, el pueblo está contingo!". Ell s’emociona. El dirigent més jove de la història de Xile, en una classe espontània de noves masculinitats, deixa caure un parell de llàgrimes molt simbòliques. 

Una dona escolta el discurs de Boric amb una mascareta de Salvador Allende. Foto: Berta Codina 

La intenció de Boric és clara: amb paraules conciliadores, deixa clar l’abisme entre el seu mandat i el de Sebastián Piñera. “Necessitem reparar les ferides que vadeixar l’Estallido Social”, diu. “I per això hem retirar les querelles de la Llei de Seguretat de l’Estat”. És així, amb aquestes paraules planes, que Boric anuncia que retirarà els més de 130 processos judicials oberts durant les protestes de finals de 2019. 

Al llarg del seu discurs, el president repassa alguns dels seus propòsits. Tal com s’espera, fa referència al procés constituent pel que està passant el país. Remarca la necessitat d’una “constitució pròpia” lluny de l’actual, que “es va imposar a sang i doc durant la dictadura” i que ha de ser “nascuda en democràcia”. Boric llança missatges conciliadors d’apropament a totes les cares de l’espectre polític, però els superen una mica els crits contra Piñera i Pinochet.

El president evoca, també, tranquil·litat davant la pandèmia i fa referència als conflictes internacionals: “Xile defensarà sempre els drets humans a tot arreu i sense importar el color del govern que els vulneri.” 

Gabriel Boric fent el discurs d’inici de mandat a La Moneda. Foto: Berta Codina 

Boric cita l’últim discurs d’Allende just abans de ser assassinat per les forces de Pinochet: “Molt més d’hora que no pas tard, s’obriràn les alberedes per on passi l’home (i la dona, afegeix) lliure, per construir una societat millor.” El públic esclata en aplaudiments i el president s’acomiada.

Els assistents l’acomiaden amb el tradicional “¡El pueblo, unido, jamás será vencido!”. Ara sí, el ja estrenat President de la República de Xile, s’aparta del post i gira cua cap a dins. Es veu, a través de la pantalla, com fa un bufet de descans. 

La multitud es desplaça pel centre de Santiago a celebrar la nova presidència. De moment l’ambient és calmat, però els carabineros comencen a tallar el voltant de La Moneda i preparen els camions que disparen aigua bicarbonatada. A Xile, molt sovint, la celebració es torna revolta. Porten la mobilització a la sang.