“Vaig néixer a Reus, el 20 de maig del 22. Els altres fets de la meva vida són de més incerta descripció i més difícils de datar”. Així es presentava Gabriel Ferrater al postfaci del seu primer poemari, Da nuces pueris, publicat l’any 1960. El passat divendres van complir-se cent anys del seu naixement, i, coincidint amb la seva cloenda, el Festival Barnasants va voler retre-li homenatge amb Ferrater.G, un espectacle poètico-musical al Teatre Auditori de Sant Cugat, ciutat on va morir el poeta català. 

Després de l’entrega de premis, amb guardons per a Julia León, Fina Sala i Pietat Hernández, la gran pantalla que coronava l’escenari va il·luminar-se per a deixar-nos veure els rostres de la cantautora Meritxell Gené, encarregada de les composicions, la veu i la direcció de l’acte, i l’actriu Estel Solé. Entre rialles, la segona va confessar: “He deixat de fumar 5 dies abans de fer de Ferrater!”. El segon tall ja la mostrava encarnant al poeta, vestida amb un jersei verd de coll alt i unes ulleres fosques, cigarreta i got de ginebra en mà, i repetint el postfaci de Da nuces pueris: “M’agrada la ginebra amb gel, la pintura de Rembrandt, els turmells joves i el silenci. Detesto les cases on fa fred i les ideologies”.

La interpretació d’Estel Solé va ser, sens dubte, peça clau en aquest homenatge. Durant l’espectacle, Gabriel Ferrater va cobrar vida a través d’ella: a través de la forma amb què mastegava les paraules del poeta, a través de la tonalitat amb què vestia les declaracions, a través dels gestos i expressions facials; ella era Ferrater. I no només això: intercalant els poemes amb fragments d’aquesta petita entrevista amb Solé/Ferrater, Meritxell Gené va aconseguir que tot l’acte quedés magistralment enllaçat. Aquests talls van servir també per a apropar-nos a la vessant més desconeguda de Ferrater: la de crític, traductor, matemàtic i professor. 

Gabriel Ferrater, però, va reviure també als cossos dels ballarins i coreògrafs Margherita Bergamo i Ricardo Salas. Tots dos, igualment vestits amb jerseis foscos de coll alt, van expressar les paraules del poeta amb el llenguatge corporal: van dansar damunt l’escenari mentre bevien, fumaven, i carregaven llibres amunt i avall. Vaig trobar especialment meravellosos els moviments amb què van acompanyar els versos “mostra el teu vici, dóna't sencer” del ‘Joc’ de Ferrater. I, sobretot, el desplegament de llums amb què van representar aquest dia que “se't mor cregut que el seu color no tornarà mai més” al ‘Ponent excessiu’. 

La poesia de Ferrater també va ser dotada d’ànima mitjançant la veu de Meritxell Gené, que evocava la característica sensualitat dels versos del poeta amb els seus moviments: amb “el posat com et gires, …, concedit al moviment”, tal com explica el mateix poeta a ‘La lliçó’. Complementats amb la música de Pau Guillamet i Santi Careta, cada un dels 13 poemes interpretats es transforma en una vivència única, en una barreja d’emocions semblants a les que un devia sentir quan escoltava a Ferrater parlar de literatura. De tots, però, em quedo amb l’apoteòsic inici del poema ‘A l’inrevés’ amb “la pluja frenètica d'agost”, i amb tot el desplegament musical que va acompanyar ‘La platja’, lluminós “com el lleó de fúria total”.

Ferrater.G va concloure amb un ‘Paisatge amb figures’ tan delicat com les flors que va deixar caure Margherita Bergamo sobre l'escenari. No és fàcil retre homenatge a una figura tan complexa i important com és Gabriel Ferrater, però Meritxell Gené i tot el seu equip van aconseguir fer-ho. Va ser un homenatge preciós, i val molt la pena que no es quedi només en un espectacle per a posar punt final al Barnasants: la figura de Ferrater hauria d’arribar molt més enllà.

Fitxa artística

Composicions, veu i direcció: Meritxell Gené.
Música: Santi Careta i Pau Guillamet "Guillamino".
Dramatúrgia: Estel Solé.
Dansa: Margherita Bergamo Meneghini i Ricardo Salas.

Una coproducció de: Festival Barnasants, Ajuntament de Sant Cugat i Teatre-Auditori Sant Cugat.