[#if caratula??]
    [#if caratula?is_hash]
        [#if caratula.alt??]
            ${caratula.alt}
        [/#if]
    [/#if]
[/#if]
Publicat el 10 de maig 2020
Temps de lectura 3'

En quin estat de salut es troben les nostres ciutats? Com ho mesurem? Com afecta des d'un punt de vista ambiental la situació actual? Quins matisos cal tenir en compte? Per reflexionar sobre tot això, i molt més, hem parlat amb Gara Villalba, investigadora de l’Institut de Ciència i Tecnologia Ambientals de la UAB, que lidera el projecte Anàlisi de sistemes integrats de vegetació i agricultura urbana

 

 

Què hem après sobre contaminació amb el confinament?
Hem après fins a quin punt podem arribar a reduir la mobilitat i com això afecta la qualitat de l’aire. Les reduccions de fins al 75 % no les aconseguirem mai, ni que canviéssim tots els edificis de Barcelona per verd.  

Alguna lliçó més?
També hem après lliçons, sobretot, de mobilitat. Les feines que poden limitar la mobilitat han de seguir així en gran mesura. 

Per tant, hem de canviar la nostra manera de desplaçar-nos?
Sí, estem acostumats a fer mil coses i anar de pressa a tot arreu... Jo mateixa sortia només 20 minuts abans amb cotxe per anar a una reunió, ara surto una hora abans i agafo el tren. És un canvi de mentalitat. 

Però això costa…
Si a la gent se li proporciona la informació, s'empodera. Cadascú ha de reflexionar i plantejar-se: “Ostres, la pol·lució crea moltes malalties”. De fet, ja s’ha demostrat la relació de la contaminació amb el coronavirus… Tot hi està relacionat i s’han de fer canvis de vida per millorar la qualitat de l’aire, no hi ha més.

Com es pot portar aquest canvi a les ciutats?

Per començar, les ciutats han de ser més resilients. Per exemple, a Barcelona estem produint només el 5 % del menjar fresc que consumim. No hi ha cap raó perquè sigui tan baix amb un clima mediterrani. El 5 % es pot incrementar molt, encara que hi hagi límit d’espai, es podrien utilitzar els terrats. Les ciutats tenen un rol més important que mai, han de ser més resilients i produir més coses essencials, com els aliments. 

La majoria de ciutats superen el límit de contaminació de l’OMS...
És important tenir un indicador, però molt sovint surt més barat pagar les multes. És dir, evidentment no complir els límits establerts per l'OMS no implica cap conseqüència greu. A vegades, les dades també són difícils d’interpretar perquè l’indicador és una mitjana anual. Però és important posar-les en context, ho veiem amb la salut de la gent… Un estudi recent, de fet, relaciona l’augment de les malalties en nens a Barcelona amb l’augment de la contaminació. 

Són suficients les mesures contra la contaminació a Barcelona? 
No són suficients, en absolut. Hem d’anar molt més lluny i ho hem de fer de seguida. Mesures com les de zones de baixa emissió continuen promovent la combustió de fuel fòssil, perquè al final et canvies el cotxe vell i compres el de gasolina, cosa que afavoreix una desigualtat de condicions. Aquesta potser és una bona mesura, però s’ha d'intentar mitigar l'impacte, no canviar un comportament per un altre. Els carrils bici, anar a peu i el transport públic. Això és important; i, sobretot, el que hem vist ara: el teletreball. 

Quina mena de reflexió cal fer sobre la crisi ambiental?
Els polítics no faran aquesta reflexió. Però compte: què ens està portant aquesta producció frenètica i utilització de recursos sense cap mirament? Cada vegada l'agricultura és més monocultiu, destrossa ecosistemes i biodiversitat que protegeixen la salut del planeta. La nostra forma de vida i producció crea justament un planeta poc sa i ens pot venir qualsevol virus, com aquest, i deixar-nos tocats com passa ara. 

Per què sembla que es torni a parlar poc de l’emergència climàtica?
Els temes ambientals són molt abstractes. Ara el nostre veí pot morir de coronavirus, però no directament pel canvi climàtic. Malauradament, els indicis de tot això queden més lluny o no els volem veure: hi ha espècies de vegetació que s’imposen sobre altres, hi ha ecosistemes desequilibrats… Des del punt de vista científic tots, poc o molt, ho entenem, però pel que fa a qüestions socials i polítiques no som prou contundents.

— El més vist —
- Comentaris -
- Etiquetes -
— El més vist —