Durant els darrers dos anys, la Franja de Gaza ha estat sotmesa al foc d’una guerra en marxa, que no mostra senyals de disminuir. Enmig d’un silenci global preocupant, la catàstrofe humanitària s’aprofundeix, empenyent Gaza al llindar del col·lapse —si és que encara no ha col·lapsat—. El que està passant no és només una agressió militar, sinó una política deliberada per trencar l’individu palestí i despullar-lo dels fonaments de la seva existència. 

Avui, ens enfrontem a una fam real, a un exhaustiu col·lapse institucional, a una avançada i violenta enginyeria de la fam, executada amb extrema precisió per reconfigurar la societat palestina, d’una forma que serveixi els interessos de l’ocupació. 

Fam: una política deliberada d’Israel

Quan parlem de la situació a Gaza, no hem de passar per alt que la fam no és el resultat d’una circumstància temporal o limitada, sinó una estratègia calculada d’Israel per subjugar la població. La fam no és una “crisi alimentària”, sinó una arma de guerra —com denuncia l’ONU—, aplicada lentament per obligar la població a acceptar tot allò que li sigui imposat. 

El darrer informe de l’Oficina de Nacions Unides per a la Coordinació d’Assumptes Humanitaris (OCHA) confirma que la població de Gaza s’enfronta a uns nivells d’inseguretat alimentària sense precedents. El 93% de les llars pateixen inseguretat hídrica, un clar indicador de l’agreujament de les crisis sanitàries. L’OCHA adverteix que la situació empitjorarà si no s’eliminen els obstacles per a l’entrada d’ajuda humanitària. 

En aquest context, l’advocat Hani al-Qazzaz —qui continua residint a Gaza— ens explica: “Durant molt de temps, els carregaments de farina no han arribat a la Franja. Alguns enviaments han entrat a Rafah, però s’han distribuït a zones limitades de la ciutat, i no han arribat a la resta de governacions. Com a resultat, la gent viu de conserves i menjar enllaunat. L’exèrcit israelià utilitza la fam com a arma. És un mètode psicològic i estratègic per pressionar la gent. Aquells que sobreviuen a les bombes, estan condemnats a morir de fam”. 

La fam no és el resultat d’una circumstància temporal o limitada, sinó una estratègia calculada d’Israel per subjugar la població

L'advocat Hani al-Qazzaz a la ciutat de Gaza abans de la guerra 

De la fam a la fragmentació: la societat com a objectiu directe

Tot plegat no es limita al pa i al menjar. La fam no només buida els estómacs: també trenca les relacions socials i desmantella el concepte de cohesió social. Quan el pa esdevé escàs, i l’aigua es converteix en una qüestió de supervivència, la gent retorna a la supervivència individual, i s’erosionen els valors de solidaritat i ajuda mútua.  

“El procés d’impedir l’entrada d’aliments no és només una política de la fam, sinó una operació simbòlica que desmantella els fonaments del sistema social, on els valors solidaris col·lapsen i són substituïts per una cultura de supervivència individual. Converteixen les persones en unitats biològiques buscant menjar i aigua. Aquesta realitat porta a explosions internes en les comunitats locals, transformant la societat en un camp de batalla per recursos essencials, enmig de l’absència de l’Estat i del col·lapse total dels sistemes socials i legals. El que presenciem avui a Gaza és més que una crisi humanitària, és una reenginyeria de l’estructura social mitjançant la repressió, la fam i el terror”, assegura l'advocat gazià. 

La destrucció no és aleatòria, forma part d’una enginyeria del caos per conduir la societat cap al seu propi col·lapse. No només a través dels bombardejos, sinó amb el desmantellament del sistema educatiu, la destrucció d’infraestructures, el bloqueig a l’accés d’aliments, debilitant qualsevol possibilitat d’ordre social. Amb aquest context, l’ocupació ja no necessita governar directament la Franja. En lloc d’això, crea una realitat de crisi permanent, debilitant qualsevol capacitat de resistència o d’organització col·lectiva. 

Més de mig milió de persones pateixen fam a Gaza, segons l'ONU (EFE/Mohammed Saber)

"L’ocupació ja no necessita governar directament la Franja. En lloc d’això, crea una realitat de crisi permanent, debilitant qualsevol capacitat de resistència o d’organització col·lectiva"

Intents de trencar el setge i resistir a l’aïllament

En contrast amb el setge total sobre Gaza, alguns esforços humanitaris han emergit per trencar-lo. És el cas de la iniciativa de la Flotilla per la Llibertat Madleen, formada per activistes, doctors i periodistes de diferents països, amb l’objectiu d’arribar directament a Gaza. Malgrat ser de dimensions petites, aquest vaixell transporta un gran simbolisme: que la Franja de Gaza no està sola, i que n’hi ha que rebutgen el silenci i la complicitat internacional.

No obstant això, fins i tot aquestes iniciatives s’enfronten a persecucions i rebuig per part de l’ocupació, amb els participants arrestats i amb el seu accés denegat. A la banda egípcia, el tancament dels passos fronterers —particularment el de Rafah— enforteix l’isolament de la gent de la Franja, impedint l’entrada d’ajuda o l’evacuació de persones ferides. 

“L’escenari actual no es pot tractar com a rutinari, tampoc reflecteix una rendició o una paràlisi. Al contrari: el que passa avui formarà les bases per una escalada real de l’activisme popular i internacional”, afirma l’activista palestí Saif Abu Kishk, coordinador de la campanya "Global March to Gaza", una caravana humanitària que, sense èxit, va intentar arribar a Gaza a través d’Egipte. 

"El que fa falta avui és escalar la pressió popular i política a nivell real, transcendint la solidaritat tradicional cap a un moviment organitzat sobre el terreny"

També subratlla que aquests moviments s’han enfrontat a diversos obstacles, com les deportacions o la persecució judicial dels activistes implicats. No obstant això, “hem aconseguit la primera coordinació internacional real, amb l’objectiu principal de trencar el setge imposat a Gaza”, explica Abu Kishk. La marxa a Gaza va captar l’atenció mundial, i més de 4.000 persones van unir-s’hi amb els seus propis mitjans i sota la seva responsabilitat. 

“Aquesta àmplia participació reflecteix la voluntat de moure l’escena cap a una acció directa i efectiva. El que fa falta avui és escalar la pressió popular i política a nivell real, transcendint la solidaritat "tradicional" cap a un moviment organitzat sobre el terreny. Els pobles estan reaccionant contra la complicitat i el silenci dels seus governs, la pròxima etapa serà decisiva per trencar el setge i posar fi al genocidi a Gaza”, conclou l’activista palestí.