La campanya als Estats Units (EUA) per la Casa Blanca enfila la recta final. El pròxim 5 de novembre se celebraran uns comicis decisius per al futur de la gran potència mundial, disputats de manera molt ajustada entre l’expresident republicà Donald Trump i la nova figura demòcrata Kamala Harris. Més enllà de la carrera a la presidència, les eleccions d’aquesta tardor també fixaran la composició del Congrés dels Estats Units, l’òrgan determinant a l’hora de poder impulsar les polítiques propugnades pel president de la nació.

No obstant això, un buit a la Constitució nord-americana signada el 1787 podria afectar la representació de la institució legislativa, ja que atorga a la formació política de cada Estat la capacitat de redefinir els seus districtes electorals. De manera que, tant els governs federals republicans com els demòcrates, ajusten les circumscripcions per afavorir el vot favorable al seu partit i per diluir el pes de la població tradicionalment votant del seu contrari, una pràctica coneguda com a gerrymandering.

L’ideari d’aquesta “trampa electoral” va ser un dels pares fundadors del país, Elbridge Gerry, un polític que, tot i haver participat en la redacció de la Constitució, en l’actualitat és recordat per una llei aprovada el 1812, segons la qual es permetia redibuixar els districtes electorals de cada Estat, que fins al moment s’havien fixat respectant les fronteres de cada comtat.

Així doncs, el gerrymandering consisteix en el disseny dels districtes electorals per afavorir un partit polític en particular, que acaba per generar una modificació en el mapa electoral del país i que provoca que el percentatge de vots a repartir no s’aproximi al percentatge de vots emesos. És una tècnica de manipulació especialment fàcil d’implementar en països amb circumscripcions uninominals —on cada districte elegeix a un sol candidat—, de manera que al llarg de la història s’ha impartit a llocs com ara el Regne Unit, Irlanda, Hongria i Itàlia, però sobretot als Estats Units, on és una pràctica freqüent entre els dos grans partits dominants.

La renovació del cens electoral als EUA s’efectua cada 10 anys, moment en què els seus 50 estats poden tornar a demarcar els límits dels seus districtes electorals —l’anomenat redistricting—, un sistema en què cadascun dels 435 congressistes de la Cambra de Representants representa el districte en què va ser elegit. Tot i que, en teoria, el redisseny de les circumscripcions s’hauria de fer en consideració dels canvis demogràfics per assegurar una representativitat electoral efectiva, com que no s’estableix un mecanisme per regular aquestes pràctiques, s’acaba per efectuar de manera que el grup polític governant en cada Estat divideix el mapa en favor dels seus interessos per sortir-ne afavorit electoralment.

El gerrymandering es pot posar en pràctica mitjançant dues tècniques. La primera és el cracking, que consisteix a “dividir grups de persones amb característiques similars, com votants de la mateixa afiliació partidària, en diferents districtes”, tal com explica el Brennan Center of Justice. Així doncs, una zona on predominen els votants d’un partit determinat, queden disseminats en diversos districtes i perden força electoral. D’altra banda, existeix el packing, que seria el mètode oposat: s’agrupa certs grups de votants en la menor quantitat possible de districtes, de manera que guanyen perquè és probable que aquests grups “empaquetats” puguin escollir el seu candidat preferit, mentre que la resta de grups perden capacitat de decisió.

Segons el Brennan Center, malgrat que aquestes pràctiques de manipulació electoral afecten tots els ciutadans nord-americans, “repercuteixen especialment en les comunitats de color”, atès que limita la influència dels seus vots. Tot i que des de l’aprovació el 1965 de la Voting Rights Act és il·legal dibuixar districtes que dispersin de manera intencionada el poder de vot d’una minoria, es tracta d’una màxima incompleta en la política dels EUA.

“La segregació residencial i els patrons de votació racialment polaritzats, especialment als estats del sud, signifiquen que apuntar a les comunitats de color pot ser una eina efectiva per crear avantatges pel partit que controla la redistribució de districtes”, afirma el centre d’investigació política nord-americà.

L’impacte en les eleccions del 2024

El gerrymandering és un problema de plena vigència pel que fa als comicis del 5 de novembre, que no només són presidencials, sinó que també es vota la renovació de la Cambra de Representats i d’un terç del Senat, les dues cambres que componen el Congrés dels Estats Units. Tot i que l’alteració de les circumscripcions que es porta a terme mitjançant el gerrymanderning no afecta l’elecció del president i líder del poder executiu, sí que té un impacte a l’hora de seleccionar els representants del Congrés, la seu del poder legislatiu; encarregat de tirar endavant les polítiques i les iniciatives del líder de la nació i, per tant, de vital rellevància per a l’efectivitat del seu mandat.

L’escenari actual podria haver estat ben diferent: fa dos anys, el Congrés va estar a punt de ratificar la John R. Lewis Voting Rights Advancement Act, una llei que hauria vetat la manipulació partidista dels districtes electorals arreu de tot el país i que hauria enfortit la protecció de les comunitats de color en el traçat dels mapes, una iniciativa que finalment va ser vetada. Sense la igualtat de condicions que hagués oferit aquesta llei, els demòcrates i els republicans van manipular els districtes a favor seu rere la renovació del cens l’any 2020.

A causa de la manipulació dels districtes electorals, el Brennan Center estima que tan sols 1 de cada 10 districtes serà competitiu. En una gran quantitat d’Estats, els mapes es decanten en gran manera a favor del partit que els va modelar, majoritàriament afavorint el Partit Republicà, que ostenta un avantatge d’uns 16 escons en la batalla per la cambra, segons estima l'organització, en comparació amb els resultats que hagués obtingut amb uns mapes justos.

Per exemple, a Carolina del Sud, el nou mapa electoral va convertir un districte clau en un de més segur pels conservadors; així com a Carolina del Nord, on la formació de Trump obtindria fins a tres seients més en la Cambra de Representants. D’altra banda, a Louisiana i a Alabama, els recents canvis podrien significar almenys un escó més per al partit de Harris. Cadascuna d’aquestes disputes seran decisives, ja que el destí de la legislació nacional està en joc.

En els darrers anys, la Cort Suprema de Justícia s’ha pronunciat en diverses ocasions sobre causes relacionades amb la manipulació dels districtes electorals. El 2017, la sentència judicial Cooper v. Harris va determinar que en el disseny de dos districtes de Carolina del Nord, després del cens del 2010, s’havia produït gerrymandering.

El Brennan Center apunta que, encara que les reformes en l’àmbit estatal i als tribunals estatals “poden solucionar part del problema”, per resoldre-ho definitivament, “es requereix l’actuació del Congrés”. De manera que s’articuli una resposta efectiva per lluitar contra els intents partidistes d’alterar el sistema de vot del país, que posen en entredit el principi de representativitat que ha de regir les bases dels sistemes polítics democràtics.