El Govern impulsa la creació d'una "xarxa lila de país" per prevenir les violències masclistes. És una xarxa que estarà integrada per comerços, mercats, transport, espais veïnals, culturals i esportius. L'estratègia forma part del primer Pla nacional de prevenció de les violències masclistes, presentat aquest dilluns.

El pla preveu més de 200 accions i un pressupost de 43 milions d'euros. Entre les accions previstes, hi ha la formació a centres comercials, la creació d'un "botó lila" al transport públic, l'extensió del sistema de parades a demanda dels autobusos o una xarxa de referents de prevenció arreu del territori. La consellera d'Igualtat i Feminismes, Tània Verge, ha assegurat que el nou pla suposarà "un punt d'inflexió".

"Hi ha hagut moltes actuacions de caràcter preventiu, però fragmentades, poc dotades de recursos i sense una estratègia de país", ha indicat Verge, que ha explicat que calia ordenar totes les accions per "anar a l'una" i impulsar noves actuacions en tots els àmbits perquè arribin a tots els col·lectius.

"No sé si passar, si em miraran o em diran alguna cosa; et sents molt incòmoda"

Una de les accions incloses al pla de prevenció de les violències masclistes són les marxes exploratòries amb que es vol analitzar l'urbanisme municipal amb perspectiva de gènere. L'objectiu es acabar elevant propostes de millora als ajuntaments perquè puguin intervenir a l'espai públic i augmenti la sensació de seguretat de les dones.

La sòcia fundadora del col·lectiu feminista Punt 6, Blanca Valdivia, explica que aquesta metodologia de l'urbanisme feminista és present a Catalunya des de 2005, però que aquesta és la primera vegada que l'administració pública "recull la importància" de les marxes i "valora el coneixement de les veïnes per treballar les violències i compartir estratègies".

Valdivia afirma que més enllà de les dades objectives hi ha una percepció de les dones de l'espai públic que "les condiciona el dia a dia i fa que no surtin o canviïn els seus recorreguts". En aquest sentit, mesures com la millora d ela il·luminació, la senyalització, l'ús dels espais o el manteniment poden esdevenir clau per millorar aquestes sensacions.

El col·lectiu Punt 6 ha estat els darrers dies a Alella (Maresme) acompanyant un grup de dones de totes les edats per diferents espais del poble, amb l'objectiu d'incidir en aquesta mirada de gènere sobre l'urbanisme. Poca il·luminació en algunes places, parcs pocs integrats en la trama urbana o espais tancats amb poca visibilitat són algunes de les mancances que es van detectar.

Una de les participants, la Dolors, afirma que tot i que Alella és "un poble segur", gràcies a la mirada experta del col·lectiu feminista s'han pogut detectar mancances que per a la població general poden passar desapercebudes: "No havíem pensat que no és només un tema d'il·luminació".

L'heterogeneïtat del grup, amb dones de totes les edats, també ha permès elaborar un diagnòstic més ampli, tenint en compte les necessitats i sensibilitats de dones de totes les franges d'edat.

La Sara, una jove participant de la marxa, diu que Alella és un poble petit i que això fa que sovint no hi hagi molta gent pel carrer. Per a ella, la infrautilització dels espais és el que li genera inseguretat: "Quan et trobes amb alguna aglomeració, normalment de gent jove, no saps si passar per allà, si et miraran o et diran alguna cosa... Et fa sentir incòmode".

En definitiva, es tracta de portar la prevenció "més enllà del que s'ha fet habitualment", defensa la directora general per a l'erradicació de les violències masclistes, Laia Rosich. "Vivim immersos en una cultura en què en tots els àmbit de la nostra vida podem impulsar accions concretes per prevenir la violència", afegeix.

En el cas de les marxes exploratòries, com la que s'ha fet els darrers dies a Alella, es vol que l'Ajuntament disposi de les recomanacions dels experts per aplicar millores, ja sigui de manera immediata, com si s'han de tenir en compte a l'hora de desenvolupar futurs planejaments urbanístics.