[#if caratula??]
    [#if caratula?is_hash]
        [#if caratula.alt??]
            ${caratula.alt}
        [/#if]
    [/#if]
[/#if]
Publicat el 30 d’agost 2020

Desxifrem la història de Calisto i Melibea, l'arxiconeguda trama de La Tragicomèdia de Calisto o Melibea, o La Celestina (1496-1499), de Fernando de Rojas, amb ulls del XXI, immerses, com estem, en l'era Tinder. Alerta perquè tot això és ple spoilers.

Bé, comencem. Obre l'aplicació.

—Tens un nou match!

Alegria. Picada d’ullet. Bany refrescant d'autoestima. S'agraeix. A l’altra banda de la pantalla, algú que escala muntanyes i duu samarretes de Guns’n Roses, estaria encantat de fer una birra amb tu.

Acceptes perquè, què tens a perdre? Quedeu en una terrassa del centre de Barcelona -tant fa si tu ets del Baix Llobregat o inclús de fora la província; sempre es queda a Barcelona-. En els millors dels casos no hauràs de fugir molt de pressa ni et voldràs matar d'avorriment. Potser, penses, va bé i tot. Així estem l'any 2020. Cites absurdes, i alguna de bona.

Al segle XV, emperò, les coses eren un xic diferents. La literatura ha romantitzat un amor que s’entenia com una experiència gairebé malaltissa i al límit de la bogeria. Si algú ens ve amb aquests embolics ara mateix, sospitem automàticament d'ell per si és un sociòpata, un idiota o un altre masclista no reformat. O les tres coses.

La vida encara és dura, però no tant com abans.

 

La Celestina ens exposa que, malgrat els segles de diferència, els éssers humans ens relacionem de forma similar: no deixa de ser la intermediària entre dos amants. Amb els seus estratagemes, La Celestina fa que Melibea s’enamori de Calisto i acabin junts.

Una història tragicòmica: un Tinder d'època

Calisto ha perdut el seu falcó, i no se sap com, acaba buscant-lo al jardí de Melibea. Quan aquesta apareix, immediatament es queda encantat amb la jove. Com a forma de lligar, li diu si ha trobat el seu falcó (?¿). Melibea el rebutja -com és normal- i li diu que vagi a pastar. 

Calisto, súper frustrat i bastant excitat, acut al seu buddy, el Sempronio, que li dona una magnífica, la idea del segle:

Tio, fes-te Tinder.

És a dir, ves a veure a la Celestina.

Calisto es passa el dia fent swipes fins que troba Melibea. Li va donar superlike farà un parell de setmanes. Desesperat, ja no comptava amb cap mena de possibilitat. Però, ves per on, acaba rebent la notificació de la noia de qui està interessat. És hora d’atacar, Calisto. Ja ho saps.

El segle XV no es diferencia tant del nostre segle: qui més qui menys, tothom vol cardar. Bé, és una simplificació fàcil, però quin solter o soltera no ha pensat en una mica de marxa després de la quarantena, per exemple?

Tinder no és bruixeria, però quasi. Els algoritmes funcionen com espies matrimoniers amb ganes d’unir el màxim de parelles possibles. Però tampoc no són il·lusos. Com l’alcavota, a qui li pot l’avarícia, l’aplicació et demana fer-te de pagament si vols veure qui t’ha donat like o d’altres avantatges. La temptació és real. És per això que el gran amic Sempronio li fa un compte Premium al Calisto, sense ell saber-ho, i guardant-se la quota mensual per a ell mateix. Gairebé com el pacte que fa amb la Celestina per enganyar-lo.

Però com a tot grup d’amics, Calisto compta amb el fidel Pàrmeno, que és el típic desconfiat de les noves tecnologies i és partidari de trobar l’amor vertader en persona.

—Això no et durà més que mal de caps... compte, amic meu, que hi ha molt perfil fals, la gent, ja saps com és, les falses aparences, vivim en un món del postureig...

Bla, bla, bla. Sempre repeteix el discurset.

Però, quina és la sorpresa, quan, al cap de pocs dies, Pàrmeno es veu seduït per la multitud de possibilitats que Tinder ofereix i també se’n fa.

La Celestina, gairebé com l'aplicació de Tinder, se’ns presenta com una dona mentidera i interessada, a qui només importa els diners i a qui tant li fa l’honor i la moral. Us sona tot, oi?

Ja ho saps, però Tinder no vol el millor per tu ni per la teva vida afectiva. Tinder vol la teva pasta, les teves dades i la teva atenció.

La primera cita

Calisto i Melibea parlen de tot i més, ell la va seduint fins que, ella, atrevida, li dóna el seu número de Whatsapp. La primera cita va bé, van a fer un tomb per la ciutat, deixen caure algun elogi... Però ja se sap, la cosa s'escalfa, i a la segona trobada, el llit els espera.

Òbviament, ara no cal que saltis la tanca de casa la teva estimada i et colis a la seva habitació per demostrar-li el teu amor o fotre un clau: ara és suficient amb contestar amb una emoticona de flama de foc a les seves stories d’instagram.

Llavors què passa aquí? En la història de La Celestina, Sempronio i Pàrmeno veuen el seu pacte econòmic trencat per part de l’alcavota, i, per venjar-se, la maten. És possible matar Tinder? Sí, et pots desfer del compte Premium o esborrar per sempre l'aplicació i acabar amb l’estafa. Però dubtem que sigui del tot definitiu. Pots tornar a Tinder irremeiablement quan tornis a descarregar-te l'aplicació. L’aplicatiu es reprodueix com mil espores saltarines d’un perfil a l’altre.

Això sí, els dos lacais posen fi a la vida de Celestina. Això sí que és el ghosting definitiu; un doble tic blau per l’eternitat.

Al final, Sempronio i Pàrmeno acabaran morts per la justícia. De moment, Fernando de Rojas ja s’ha carregat tres personatges, però, no content amb això, destapa el tema tan recorregut de l’odi i la rivalitat entre dones (obvi, típic de senyors). Areusa i Elicia, amants dels dos lacais, volen venjar les seves morts, i demanen a un mercenari que acabi amb l’estimat de Melibea.

D’acord, aquest no ho aconsegueix, però ens deixa amb una escena tràgica i alhora patètica: Calisto, que està donant-se el lote amb Melibea a la seva habitació, sent el rebombori del mercenari al carrer, i, quan baixa les escales per assabentar-se del que passa, cau i es mor. LOL.

Melibea, melodramàtica, com sempre, se suïcida.

Allò de Tinder de “no busques cap compromís, només passar-t’ho bé” no és molt segle XV, com ja et pots imaginar.

Per acabar bé, el pare de Melibea, Pleberio, es marca un OK BOOMER que flipes: critica com els joves immadurs es deixen endur per les seves passions destrossant les seves vides, després dels sacrificis que els pares fan per ells.

Al final, La Celestina no ens ensenya res. O sí, potser que l'avarícia trenca el sac. Que els joves som esbojarrats i inconscients. Però aquesta moralina ja està passada de moda. El meu consell? No sé, si has de tenir una cita, duu sempre a sobre un paquetet de condons. Per si de cas.

— El més vist —
- Comentaris -
- Etiquetes -
— El més vist —