-
Per Maria Blanch i Helena Castellà Batllori
Publicat el 21 de juny 2022

“Els meus avis treballaven aquí, els meus pares també. El meu món és aquí”. La Mercè Casademunt Viader és la quarta generació de la família Viader i l’actual propietària del negoci familiar d'origen cardedeuenc Granja M. Viader, una pastisseria i botiga de làctics emblemàtica de Barcelona.

Nascuda l’any 1959, la Mercè ha viscut tota la vida al pis de dalt del número 4 del carrer d’en Xuclà. Tot i estudiar Magisteri, finalment va decidir quedar-se al negoci familiar per les facilitats que li donava. “Formar una família sí, però treballar moltes hores també”, explica rient la propietària al Diari de Barcelona. “Des de petita que els diumenges feia veure que estava darrere el taulell mentre els meus germans compraven”. Actualment, la botiga és una societat entre ella i els dos germans, en Jaume i en Josep Andreu: “Ells només són socis. La que tira endavant la botiga soc jo, ara juntament amb el meu fill Marc”, apunta la Mercè.

El negoci de la Mercè surt a moltes guies. La trobarà tothom qui busca per internet racons històrics de la ciutat. Tot i això, la propietària té clar el camí que ha de seguir per equilibrar la balança i mantenir l’essència: “Em truquen agències i els hi dic que no. Estic contenta que vingui gent d’arreu del món, però intento que la de tota la vida no digui ‘Ostres, no podem entrar perquè està a petar’”. A més, la Mercè intenta que els treballadors siguin amics de la família: “La dona del taulell fa vint-i-cinc anys que està aquí, la de la cuina també”. Tot i això, apunta que els temps han canviat: “Ara entren i no pensen que s’hi quedaran tota la vida”.

La Mercè està orgullosa d’haver conservat l’essència de clients que quasi sempre han tingut a la granja. Hi acudeix un públic molt diferent: des de grups d’amics i amigues de gent gran, com senyors i senyores, parelles, jovent de la universitat, gent que treballa pel voltant, artistes o turistes que busquen conèixer la història de Barcelona. “Un dia van venir quatre generacions d’una família i la besàvia em va explicar que havia conegut el seu xicot aquí”, explica emocionada.


La Mercè es jubilarà aviat i el seu fill Marc agafarà el relleu del negoci. Amb aquest fet, molt probablement serà l'última propietària amb el cognom Viader


També narra que una senyora, quan hi anava, sempre havia de seure a un tamboret. Això era perquè la primera vegada que va anar a la Granja, el seu avi la va asseure en un i li va donar el seu primer iogurt. Recorda també, amb cert sentiment d’enyor, com fa un temps les famílies acudien a la Granja per les celebracions religioses, i l’ambient es convertia en una mena de lloc social. Picasso, Guimerà, Russinyol, Mossèn Cinto i Verdaguer havien sigut clients d’allà.

Malgrat els bons records que té de la Granja, ara ha decidit que és hora de fer un pas enrere, jubilar-se i deixar el negoci al seu fill Marc. Quan li preguntem si sabrà parar de veritat quan es jubili exclama de pressa: “I tant, t’asseguro que sí!”. Potser portaria el negoci d’una forma diferent de com farà en Marc, però “si li deixo, li deixo”. Està emocionada de poder fer totes les coses pendents que té: “Activitats que tothom ha fet tota la vida, però jo no he pogut: anar al cinema o al teatre”.

La Granja M. Viader sempre ha passat de pares a fills, així i tot la Mercè ens explica que no es volia preocupar per si això passava: “Ja es veuria”. Però el seu fill Marc va dir que hi seria. Ara bé, amb ell es perd el cognom. Mercè Casademunt Viader és l’última que portarà el cognom familiar. Ella, tanmateix, entre riures ens diu: “Així és la vida!”. 

La Granja, pioners de la indústria làctia

Marc Viader, el besavi de la Mercè, sempre s’havia dedicat a la llet. Una vegada es va fer amb la botiga el 1924, va començar a innovar amb el làctic: elaborant flams, mantega, nata… Derivava productes que mai no s’havien menjat a Catalunya. Quan l’empresa va guanyar prestigi aquí, van començar a viatjar per Europa per veure com estava la indústria làctia. En un viatge a Hongria, acompanyat pel seu fill Josep, van crear el Cacaolat: amb cacau i llet desnatada. L’establiment, amb més de 150 anys d’història, té un repte al davant: mantenir la seva essència i alhora adaptar-se per competir en el gran mercat.

— El més vist —
- Etiquetes -
- Comentaris -
— El més vist —