[#if caratula??]
    [#if caratula?is_hash]
        [#if caratula.alt??]
            ${caratula.alt}
        [/#if]
    [/#if]
[/#if]
Publicat el 23 de juny 2020
Temps de lectura 4'

El món sencer afronta actualment dues grans amenaces: una crisi sanitària i una crisi econòmica, però la crisi més gran per a la humanitat a llarg termini és el canvi climàtic. Sembla que amb la preocupació per la pandèmia i les seves conseqüències, es parla menys d’aquest problema, que va calant a poc a poc. 

Davant l’emergència climàtica, els últims anys la comunitat internacional ha començat a moure’s una mica més seriosament per marcar objectius i mesures per lluitar contra el canvi climàtic. De fet, el novembre d'aquest any s'havia de celebrar a Glasgow la Conferència de les Nacions Unides sobre el Canvi Climàtic (COP26), finalment posposada al 2021. 

A més a més, l’estat espanyol ha elaborat per primera vegada a la seva història una llei de canvi climàtic i transició energètica, aprovada el passat 19 de maig pel govern i pendent de revisió a les Corts. Tot i que ecologistes, activistes i científics celebren que Espanya hagi fet aquest pas, veuen amb escepticisme moltes de les mesures que proposen. De fet, quan l’executiu espanyol va aprovar el projecte de llei, Greenpeace ja va denunciar que eren mesures poc ambicioses i que haurien d’haver anat més enllà.

Per això parlem amb José Luís García Ortega, responsable del Programa de Canvi Climàtic a Greenpeace Espanya. Ell revisa el projecte de llei i ens dibuixa les màximes preocupacions i mancances mediambientals a l’Estat.

Comencem per la llei de canvi climàtic i transició energètica. Què et sembla, a primera vista, aquest projecte de llei?
És una llei molt necessària però es queda curta, li falta ambició en els objectius marcats. Proposem que es millori i es reforci en el tràmit parlamentari.  

Espanya veu coherent la reducció del 20 % d'emissions de gasos d'efecte hivernacle pel 2030 i la UE demana que sigui del 40 % pel mateix any…
És una contradicció total. De fet, la Unió Europea té com a objectiu propi reduir un mínim del 40 % el 2030, però s’ha constatat que no és suficient i s’hauria d’elevar fins al 65 %. El 20 % de la llei espanyola és llunyíssim del que es necessita. 

I el cotxe elèctric? El govern espanyol incentiva prou la seva compra?
Encara que sí que dedica recursos per subvencionar el canvi a cotxe elèctric, encara s’incentiva la compra de cotxes de gasolina i gasoil. Alguns dels quals, fins i tot, contaminen per sobre del límit europeu. 

Diuen que la llei “és un text amb àmplia participació, que dona resposta a les demandes de la societat i als suggeriments i al·legacions rebuts durant el procés d'elaboració”. És cert?
Hi ha hagut la possibilitat d’aportar propostes, però no n'han fet cas. És bastant frustrant. És un procés bastant deficient. Una llei ha d’estar oberta a la societat. 

Es parla de la gestió de la crisi climàtica com a competència estatal, ha de ser-ho?
Hi ha responsabilitats a tots els nivells d’acord amb les competències que té cada administració i d’acord amb la Constitució, que emmarca on es pot moure cadascú.  

I el paper dels ajuntaments, governs autonòmics...?
És molt important. La llei els obre un camí i ells l'executen, per exemple, la circulació. 

 

Parlem d'aquest confinament que hem viscut: quines lliçons mediambientals hem après amb la pandèmia?
Jo diria que hauríem d’haver après moltes coses. Però dubto que les hàgim après. 

Però alguna cosa ha quedat clara, no? 
Sí. Amb una crisi mundial, hem demostrat que som capaços d’actuar ràpidament i de forma contundent per sobre dels interessos econòmics, perquè hem parat l’economia mundial.

Per què no s’actua amb aquesta rapidesa i contundència amb el canvi climàtic?
La diferència és que la Covid-19 ha arribat per sorpresa, sense temps de preparació ni prevenció, mentre que amb el canvi climàtic ja tenim la informació des de fa temps. De totes maneres, els governs es fan esperar. 

Per tant...
Hem d’actuar però no estem actuant. Si la salut i la sanitat estan per sobre dels interessos econòmics, el mateix ha de ser pel medi ambient, que condiciona la nostra salut. 

Per exemple, la contaminació a les ciutats?
Exacte. Estem molt per sobre dels límits legals per a la salut. Per la mateixa raó que durant el confinament no hem sortit al carrer per salut pública, no hauríem de sortir si els límits de contaminació se sobrepassen i són perillosos per la salut.

Parlem d'alimentació: una dieta vegetariana o vegana redueix la petjada ambiental. La població espanyola n’és prou conscient?
Les enquestes diuen que cada vegada hi ha una predisposició més favorable de la gent cap a un canvi de dieta.

Però Espanya continua sent el país de la UE que més carn consumeix, segons un estudi del 2020 de l'ONU…
Per això des de Greenpeace Espanya estem lluitant en dues vies: el consum de productes ecològics i la reducció del consum de carn. Per exemple, promovem la “setmana sense carn”. 

Per tant, la manera com ens alimentem té un impacte sobre el medi ambient i el clima?
Per descomptat. Per això informem dels avantatges i de l’impacte de l’alimentació. 

 

 

Quines són les principals preocupacions de Greenpeace ara mateix?
Principalment el canvi climàtic, perquè tenim poc temps per corregir el rumb, una dècada. També la pèrdua de biodiversitat massiva que estem patint. Si no es corregeix, tindrem una extinció massiva d’espècies. 

Quines són les causes d’aquests dos problemes ambientals?
Provenen del conjunt d’un sistema que ens ha portat a això. El canvi no serà tan sols actuar o prevenir directament, sinó també un tema social, de més igualtat, més drets…

Si només poguessis dir-me tres coses, quines tres accions pot fer cada ciutadà per aturar el canvi climàtic?
​​​​​​​Deixar d’utilitzar el cotxe, aprofitar millor l’energia i canviar a una dieta ecològica, sobretot, amb aliments d’origen vegetal i de proximitat.


 

— El més vist —
- Comentaris -
- Etiquetes -
— El més vist —